Elegia de Morvedre

Ni tan sols un rastre imperfecte

o diluït fóra bo que perdurara

d'aquest amor. Tan sols, si vols,

un fresseig escàs i lleu de l'horitzó

o d'un relleu tan lluent com el teu cos,

i el cos de les muralles: també pur,

i pur enderroc com l'amitger record.

[al cap del dia, edicions del salobre, Mallorca, 2005]

La venjança de Leporel·lo
leporel·lo, presto in tabola! [Mozart, Don Giovanni]

A genollons per l'horta, traginant
boles xineses i paper perfumat, que em diuen,
me'n torne humilment al meu poble
engolint rosegons d'aigua amarga.
Allà ben lluny me l'he deixat per fi,
com qui jau i no dorm -i no me'n penedisc-
don Giovanni fastigós, tot amarfegat
de pergamins i escrúpols ara ja balders,
que agonitza indecís entre tèrbols records
i rovellat pels inconfessats remordiments.
Descansa el puny mort sobre l'espasa invicta;
el penis flàccid de puríssimament no usar-lo.
Fins i tot, ara, els gossos plens de polls em borden,
complaguts, "traïdor". Però jo me'n torne,
ja n'estic fart. Absolutament. A genollons
per l'horta me'n torne traginant paper
perfumat i boles xineses, que en diuen ara.
I traginant també les obres completes de Proust
i el Llibre de contemplació en Déu, del qual
un full arranque per cada cec que no em veu;
al sac gemegós duc també mentides per consagrar,
queixals per a filar rosaris i sis poemes mal comptats
de síl·labes falses i premis refets. Tot ho duc,
a genollons i fent el fill de puta, com pertoca.

«Criatura del demà», Edicions Cossetània, VALLS, 1998.

El poemari Cant Temporal, assegurà Marc Granell, serà fita de la poesia catalana contemporània. "Cant Temporal" commou, reflexiona i expressa l'ésser humà en la seua realitat temporal. Un cant des del dolor, la joia i l'amor. El llibre és un equilibri entre el llenguatge exquisit, culte, d'arrels clàssiques, i el llenguatge directe, planer, dolgut, que arriba a la pell.

Decet hymnus
Decet hymnus in Sion, in Bethlehem, in Rama,
Entre els crits de Raquel pels seus fills, decet hymnus.
Pels xiquets lapidats,
Per les cames partides,
Pels àngels udolants, decet hymnus.

Decet hymnus in Free-Towm, in Àfrica deserta
De senyor e de béns, e d'amics, decet hymnus.
Pels menuts violats,
Per les mans amputades,
Pels clítoris ablats, decet hymnus.

Decet hymnus in Bòsnia, in Kabul, in Kosova.
Dins les cases prenyades pel semen de les hienes, decet hymnus.

Pels fetus maldonats,
Per les dones cremades,
Pels ulls vidriolats, decet hymnus.

Decet hymnus in Xile et in Plaza de Mayo.
Contra l'urpa del còndor, i amb les iaies en mur, decet hymnus.

Pels nadons arrancats,
Per les mares obertes,
Pels òrfens ultrajats, decet hymnus.

Decet hymnus in Delhi, in Moscou, in Janeiro.
Entre els pobles flotants de la fam i la por, decet hymnus.
Pels nens suïcidats,
Per les filles venudes,
Pels captaires tolits, decet hymnus.

Decet hymnus in Wall Street, et in Schengen, in Ceuta,
Ofegats de Dow-Jones en pateres i estret, decet hymnus.
Contra l'índex Nikkei,
Pels raïms de la ira,
Per l'assalt immigrant, decet hymnus.

Decet hymnus in Flössenburg, in Katyn et in Auschwitz.
Entre els tolls cranials de Phnom-Pen, decet hymnus.
Per la pasta de dents,
Per les trenes en flames,
Pel sabó d'amagat, decet hymnus.

Et in Intxaurrondo, in Ermua, decet
Hymnus in Valencia del Cid, decet hymnus.
Pels cossos desmembrats,
Per les llengües tallades
I pels trets contra el tos, decet hymnus.
Decet hymnus in Sion.
In sahel, in Sheol, decet hymnus.

Etsi De(c)us non daretur, decet hymnus.
Però, qui el cantarà sense indecència?