'Tot el que fem és provisional.' J. Fuster Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA

L'Institut LLIURA DOS DOCUMENTS D'ESTIMA AL PAÍS

Divendres presentem a Llíria dos documents de lo alto, la revista MIRADES i l'audiovisual CALDERONA, la serra més propera. Com ha dit l'investigador Andreu Escrivà, dos regals d'estima al país. D'una banda, MIRADES torna amb el número 6, una aposta en favor d'ordenar, animar i rellançar la política comarcal, en favor dels habitants, no dels polítics o els partits que representen. A més d'articles sobre educació, història, paisatge o proposta de lectures. D'una altra banda, el documental posa en valor una serra humanitzada, gairebé urbana, pulmó verd de la ciutat i de més d'un milió de persones que la visiten contínuament. La pel·lícula és dels periodistes Frederic Ibàñez i Robert Ortín, una producció de l'institu per revaloritzar el paratge natural referència de les comarques centrals. Tots dos documents són una aposta ferma de l'Institut d'estudis comarcals que continuar estudiant investigant i animant els joves a conèixer la comarca on viuen, a emprendre accions en favor de saber com viuen, què pensen, com som, els habitadors del Camp de Túria.

Edifici Multiusos de Llíria. Sis de maig de 2016. 19.00h.

L'INSTITUT PRESENTA MIRADES 6 I EL DOCUMENTAL 'CALDERONA'

L'edifici Multiusos de Llíria acollirà divendres 6 de maig de 2016, la presentació del nou número de la revista MIRADES i l'estrena del documental 'CALDERONA, la serra més propera' realitzat pels periodistes Frederic Ibàñez i Robert Ortín. Dos productes produïts per l'Institut d'estudis Comarcals del Camp de Túria en favor dels estudis d'investigació i la divulgació del patrimoni natural i cultural de la comarca.

 

 

Manifest 'Crida de Bétera': adheriu-vos!

CRIDA DE BÉTERA

Declaració en solidaritat amb els refugiats

La crisi humanitària oberta per l’allau dels qui fugen de la guerra i d’una situació de desigualtat i de pobresa endèmiques en alguns països de l’Àsia occidental i de l’Àfrica requereix una resposta solidària de la nostra societat; una resposta a pal·liar els efectes devastadors en centenars de milers de persones obligades a abandonar el seu país i a buscar refugi en la Unió Europea, entre nosaltres. Si la gran majoria provenen de Síria, també n’hi ha de l’Irac, de l’Afganistan, d’Eritrea, del Sudan, de l’àrea subsahariana…

Hem vist com travessaven el sud-est d’Europa aquests darrers mesos en un llarg periple que es torna més complicat i dramàtic cada dia que passa. N’hi ha molts que fugen de l’horror de la guerra amb l’esperança d’una nova vida entre nosaltres, i n’hi ha que proven d’escapar-se s’una misèria absoluta, insuportable.

Fugen ells ara com, fa setanta anys, al final de la Segona Guerra Mundial, fugiren milions d’europeus. Com havien fugit pocs anys abans, al final de la Guerra Civil, tants i tants valencians desbordats pell terror feixista, i com fugiren, en les dècades següents, milers de persones de tot l’estat espanyol buscant en unes altres terres oportunitats de faena i de supervivència.

Si en aquells anys molts països van acollir els nostres refugiats, avui, en justa correspondència, ens toca de ser un país d’acollida. És un deure humanitari i un acte de solidaritat internacional que els pobles europeus hem d’assumir.

No oblidem tampoc que els europeus no som totalment innocents d’aquest èxode terrible, en la mesura que el nostre continent està involucrat, directament o indirectament, en l’espoliació dels països d’origen dels refugiats i en el negoci d’armes amb els països en guerra.

La manca de compromís dels estats membres de la UE, entre els quals l’espanyol, a l’hora de donar una resposta efectiva i responsable a la crisi humanitària i de pactar el repartiment de persones que sol·liciten protecció internacional, empitjora la situació d’una manera alarmant. Cal tenir en compte, a més, que l’estat espanyol, situat en la cua dels països acollidors, no fa més que endurir la seua política d’immigració i utilitza la seua influència per tancar fronteres, política que té conseqüències molt dramàtiques per a milers de persones d’orígens molt diversos que ja estan a casa nostra.

El 18 de març la Unió Europea haurà de confirmar o deixar sense efecte el pre-acord fixat entre els governants europeus i el govern de Turquia el dia 7 de març d’enguany, i que estipula la deportació en massa dels refugiats a Turquia. Aquesta mesura, que aboleix, de fet, el dret d'asil en la Unió Europea, afectarà directament de 30.000 a 50.000 persones, i potencialment milions de refugiats i d’immigrants, abocats a cercar rutes d’arribada perilloses i difícils i, per tant, més vulnerables a les màfies d’explotació i de tràfic humans.

Per això llancem una crida pública a la societat civil i a les institucions valencianes perquè manifesten, d’una manera decidida, la seua oposició a un acord tan indigne, tan inhumà, i insten el govern de l’estat a no donar-hi suport i a complir els compromisos comunitaris d’acollida de refugiats.

És hora també que les institucions i la societat civil valencianes tractem efectivament un problema tan greu i urgent i convertim casa nostra un país d’acollida, solidari i obert. Cal que les institucions i tots plegats creem una xarxa solidària per a oferir a tothom qui cerca refugi una vida digna, actualment impossible en els països d’origen, per les condicions en què es troben.

La tragèdia migratòria exigeix una resposta ràpida, a l’altura del país solidari i compromès amb els drets humans que volem construir.

Ateneu de Bétera, 14 de març de 2016

 

Els itineraris del club de muntanya d'Olocau

PROGRAMA SENDERISTA2016.CLUB ESPORTIU DE MUNTANYA D’OLOCAU AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’IDECO DEL CAMP DE TÚRIA. Un ventall d’itineraris que realitzarem un diumenge de cada mes a partir de gener del 2016. Són unes passejades fetes, entre una excursió lúdica, una eixida tècnica de camp amb descobertes de vegetació, fauna, elements constructius, reculls històrics i llegendes, tot això acompanyat d’una voluntat pedagògica i cívica de descoberta d’aquest racó de terres valencianes. Per formalitzar l’assistència a cada itinerari caldrà inscriure’s al correu del Club fins a la vespra del diumenge abans de la sortida. L’hora d’eixida de l’itinerari serà a les 9h. i la de tornada serà aproximada a la que donem per a cada itinerari i pot estar subjecta a canvis. El lloc de trobada per eixir serà sempre al Parc de la Carrasca, front a l’hostal de l’Arquet. És imprescindible dur sempre botes de muntanya, motxilla, cantimplora i si cal impermeable. Els menors aniran acompanyats dels pares o d’un adult responsable.

 

CALENDARI D’EIXIDES

Diumenge 24 de gener: L’AQÜEDUCTE DE L’ALCALÀ, L’ULLAL, LA GALERIA SUBTERRàNiA DE L’AIGUALEIG I LA VEGETACIÓ DEL LLIT DEL CARRAIXET. Aproximació a una obra dels romans, l’aqüeducte de l’Alcalà, un monument històric que obri el pas a  la colonització de l’Horta olocauina. Seguit per l’estudi botànic del llit del Carraixet, en el lloc conegut com l’Estret, un dels paratges del voltant d’Olocau, més rics en vegetació de ribera.

Diumenge 28 de febrer: LES QUATRE MACOLLADES OLOCAUINES, UN CONJUNT GARROFERES CENTENÀRIES. El recorregut enllaça amb el camins de l’Horta i el vell de Marines, segueix per la séquia de l’Aigualeig, senyalant algunes de les garroferes mes singulars i la seua història. Farem una aproximació a la vida vegetal, històrica i literària d’alguns dels exemplars més representatius.

Diumenge 13 de març: CORRALS RAMADERS, CATXIRULOS  I OBRA DE PEDRA SECA AL CAMPILLO. El Campillo és un dels paratges que ha estat repoblat amb nombrosos xalets, però encara ens mostra el rastre de l’activitat ramadera, i algunes construccions singulars com son els catxerulos, rasers i elements de pedra seca per protegir les garroferes.

Diumenge 17 d’abril EL BARRANC DE LA XIXARRA  I  EL POBLAT DEL BRONZE  DEL MUSGANY. L’itinerari s’enceta al lloc del Pou Mestre, per pujar al poblat del bronze del Musgany, uns dels d’accés més difícils dels que es troben al nostre terme, al seua voltant el barranc de la Xixarra i les seues coves són un dels racons desconeguts de molts olocauins.

Diumenge 15 de maig: RECURSOS BOTANICS DE LES “QUEBRANTADES” OLOCAUINES: UN VISITA A LA QUEBRANTÀ DEL COIXO O DEL CASTELLET. L’itinerari s’enceta en el camí del Castell del Real de Vilaragut, mamprenent  entre camps abandonats de garroferes, per finalment endinsar-nos ràpidament en la Quebrantà. Travessarem l’espessa aglomeració de rocam i descobrirem les centenàries heures d’aquell paratge que sembla les ruïnes d’una antiga fortalesa.

Diumenge 5 de juny: DESCOBRIM UNA URBANITZACIÓ “ PEDRALBILLA “:  PATRIMONI URBÀ I FETS  SINGULARS. L’itinerari pretén descobrir les urbanitzacions que resulten desconegudes per a molts olocauins.  Pretenem fer un recorregut per descobrir-nos  alguns detalls, tant constructius com altres elements de vida, com per exemple  el cas d’una institució singular l´escola Els Donyets, un centre que forma part d’un xarxa internacional d’Escoles Lliures. Descobrireu com les nostres urbanitzacions guarden retalls de vides i de personatges que han donat peu a novel·les com és el cas de la novel·la  Donde nadie te encuentre de Alicia Giménez Bartlett, premi Nadal 2011. Trobem també la residència d’una altra novel·lista, Raquel Ricard, autora de Les Ratlles de la vida, premi Andròmina dels XXXIX Premis Octubre 2010, Un mort al sindicat (1999), Van ploure estrelles (2001) i la divertida història de Blai, un cor de rodamón. L’arròs al forn (2012) que ens aproxima a la tradició olocauina.

Diumenge 18 setembre: EL TOLL DE FILASSA I L’ILLA FLUVIAL QUE L’ENVOLTA,  UN HABITAT  SINGULAR DE LA CONCA DEL CARRAIXET I UN PATRIMONI A RECUPERAR. El toll de Filassa ha estat durant segles la piscina natural dels joves olocauins. La seua funció d’assut també ha estat l’element integrador d’unes hortes que ocupaven bona part de les terres que formen una mena d’illa envoltada pel Carraixet. Els ribassos que ocupen aquell espai són una mostra singular de l’esforç que varem fer aquells llauradors  per convertir aquell espai en horta.

Diumenge 23 octubreLES FIGUERES DE LA PENYA NEGRA I LA FONTETA DE MENXOR.Un conjunt arbrat on les grans figueres de la família del Serranet van crear una mena d’oasis de figueres davall de la Penya Negra. Ara tot aquell món està en un procés de transformació en carrascar. Prop d’aquell lloc la fonteta Melxor, recorda a les nimfes o dones de l’aigua, les pastrassimes d’Olocau. Contarem algunes de les llegendes que han estat inspirades en aquests personatges.

Diumenge 20 de novembre: EL RODENO DEL CANTAL:  UNA VEGETACIÓ EN PERILL, ELS PINS PINASTERS I LES SURERES. Travessarem la partida del Rodeno del Cantal pel sender del mig, prestant atenció a la vegetació que hi creix i el seu estat actual davant el canvi climàtic. Estudiarem la seua situació i tractarem d’aportar alguna mena d’acció per salvaguardar aquest singular patrimoni forestal, concretament el de les alzines sureres. Visitarem també la pedrera de fer moles i piques dels temps dels moriscs i alguns dels seus restes.

Amics i amigues del Club Esportiu de Muntanya i de l’IDECO del Camp de Túria, podeu fer propostes i suggerències per fer més fructífer aquest cicle d’itineraris, per tot això vos deixe la meua adreça. Ferran Zurriaga i Agustí – ferranzurriaga@gmail.com

ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE L'INSTITUT, GENER DEL 2016

Benvolguts socis,

El passat mes de desembre amb motiu del 25é aniversari de la nostra entitat, es va organitzar una jornada de debat en la qual es van presentar estudis sobre diferents aspectes de la realitat del Camp de Túria, i un debat que va reunir les autoritats locals de la majoria dels pobles de la nostra comarca. Va ser una jornada enriquidora, tant per la qualitat de les ponències com per la predisposició de les autoritats locals a establir ponts de comunicació entre els diferents ajuntaments a favor d’una política socioeconòmica comarcal. Són aquests moments de canvis, tant a nivell social com polític, que ens han d’encoratjar per assumir nous reptes des de l’institut, com ara la reactivació de les seccions locals, d’història, d’educació, de mediambient... Tot això ens permetrà treballar de manera integrada i coordinada amb els nostres municipis, afavorint la participació de joves i altres entitats. En aquest sentit, hi ha la possibilitat de tindre una seu pròpia, a Llíria. És una opció que ens permetria donar més visibilitat a l’Institut i emprendre més activitats, però que demana també més de participació i compromís en el projecte.

Pensem que això només ho podem assumir si hi ha voluntat per part de tots, i en particular si s’hi incorporen socis més joves que protagonitzen la marxa de l’Institut. És el que debatrem en el punt 6 de l’ordre del dia, el qual incorpora també una possible modificació dels nostres Estatuts per a potenciar seccions locals (punt 5) que tinguen més capacitat per a interactuar amb cada ajuntament de la comarca. A la fi, per assumir tots aquests reptes de futur, ens cal la vostra opinió i participació més àmplia. Per això us convoquem, ara més que mai, a l’Assemblea ordinària del 2016, que celebrarem a la seu de la Mancomunitat del Camp de Túria, a Llíria (Pla de l’Arc, davant l’edifici Multiusos), el proper 30 de gener a les 17.00 en primera convocatòria i a les 17.30 en segona convocatòria amb l’ordre del dia següent:

1. Lectura i aprovació, si s’escau de l’acta anterior

2. Informe de la presidència

3. Informe de la secretaria

4. Informe de la tresoreria

5. Proposta de creació de seccions locals.

6. Proposta de canvi de la seu social. Modificació dels estatuts

7. Torn obert de paraules

Marga Mañez Berga, secretària de l’Ideco Camp de Túria

Carta d'agraïment als alcaldes de la comarca

A l’atenció dels alcaldes de la comarca…
Distingida senyora / Distingit senyor: encara que amb retard, volia agrair-vos molt sincerament, en nom de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, la vostra participació en la taula de reflexió i debat que va tindre lloc el dissabte 28 de novembre, a Llíria, amb motiu de la celebració del 25é aniversari de la nostra entitat.
Volem destacar que, igual com totes les autoritats que hi participaren, vàreu mostrar una alta predisposició a avançar pel camí de la coordinació de les actuacions locals i de l’estudi de la millor via per començar a crear una política socioeconòmica comarcal. Tant de bo els propers mesos aquesta predisposició ens moga a avançar en el procés. Si aconseguim que s’hi sumen tots els poders públics locals de la comarca, i alhora s’obrin les portes perquè els actors socials i altres organitzacions també s’embarquen en el projecte, segur que d’ací a uns anys ens en felicitarem. També volia fer-vos saber que, fruit d’aquella jornada, tenim previst publicar més endavant un número monogràfic de la revista Mirades al Camp de Túria, amb la ponència central i les distintes comunicacions que s’hi presentaren. Arribat el moment, serà per a nosaltres un honor si tornem a trobar-nos amb motiu de la presentació de la
revista, per tal de seguir reflexionant i col·laborant en tasques que puguen contribuir a la millora de la comarca. Agraïm la vostra atenció, us saludem ben cordialment i, tenint en compte les dates en les quals ens trobem, us desitgem el millor, ara i sempre,

Carles Subiela, President de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, Benaguasil, 30 de desembre de 2015

FIRA DEL LLIBRE I DE LA MÚSICA A BÉTERA: Nadal a l'Ateneu

De nou torna la fira de llibres i de música a l'Ateneu de Bétera. UNa fira de Nadal i Reis per posar a l'abast de xiquets i grans tot de llibres, novetats, premis i bona música. Tot plegat, una oferta en valencià de productes acurats per llegir i gaudir.

 

Com cada any, hem preparat un programa variat, divers, lúdic i culte, on nop hi manquen activitats adreçades a la xicalla i al públic gran, com n'hi ha de públic en general sense miraments de l'edat.

 

Comencem dimecres 23 de desembre, amb la presentació de les novetats d'Edicions del Bullent. L'editora, Núria Sendra, explicarà un parell de rondalles a ls xiquets i ens ensenyarà una mostra de la il·lustradora que ha dibuixat l'adaptació de les rondalles d'Enric Valor.

Cada dia la fira obrirà a les set de la vesprada, i les activitats començaran a partir de les 19.30h.

 

El 27 de desembre concert i animació amb la Companyia Marcel el Marcià, ens presentaran les novetats d'aquest conegut personatge protagonista d'uns quants llibres: música i històries per a xiquets i grans. Diumenge 27 de desembre, 19.30 hores.

 

El 28 de desembre, Víctor Iñurria presentarà 'Pessics de Vida', un poemari testimoni, i unes quantes veus recitaran fragments dels versos llaor a la terra, al llaurador, al poeta, a la infantesa, a la història rural…

 

El 29 de novembre tindrem a la fira la novel·la història, guanyadora dels premis Octubre 'Trencatenebres' de Juli Alandes. A més, tindrem l'actuació de Sèrman Manser, i el privilegi de dues cançons inèdites sobre la novel·la. Juli Alandes és professor d'història al Camp de Túria i explicarà un parell de fets poc coneguts de la història del poble.

El 30 de desembre, abans de la Nit de Cap d'Any, tindrem una sorpresa o no, però no la podem avançar. Passem al 2 de gener, dissabte, amb la presentació de la Guia de vins del 2016, la presentació de Joan Clotaldo Martín, el tast de vins, que farà un recorregut pels vins del país i un de foraster molt espcial, i el sopar: després, concert sorpresa de lo alto. El tast, la xerrada, el sopar i el concert té un cost de 12 euros (socis 8).

 

 

 

 

 

 

És l'hora d'una política comarcal al Camp de Túria

‘És l’hora d’una política comarcal i participativa al Camp de Túria’

Frederic Ibáñez, Josep M. Jordán i Josep V. Pitxer (IDECO · el Camp de Túria)

Des de fa décades, la comarca ha intensificat la seua incorporació a l’Àrea Metropolitana de València, la qual cosa s’ha traduït en la recepció de població i activitat econòmica, d’una banda, i en una creixent mobilitat entre els pobles del Camp de Túria i els de l’Horta (incloent-hi naturalment València). El procés d’urbanització que ja s’identificava en la dècada dels noranta ha continuat fins els nostres dies, tot i que amb una reducció d’intensitat a partir de 2008, amb la crisi econòmica. Els setanta mil habitants dels huitanta depassen els cent cinquanta-cinc mil de 2014.

Amb aquesta tendència, la crisi ha impactat molt negativament a la comarca: s’han tancat empreses, s’han reduït les oportunitats laborals i hi ha hagut un creixement espectacular de la desocupació. Entre 2007 i 2014 s’han reduït en cinc mil sis-cents els llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social), i ha incrementat la desocupació de dotze mil persones. Si fa no fa, quinze mil persones es troben desocupades en 2015. Cal afegir l’increment de les desigualtats i dels nivells de pobresa.

La situació socioeconòmica va acompanyada del deteriorament dels serveis públics, ara més necessaris que en altres moments. Les retallades pressupostàries, l’esforç insuficient previ a la crisi i el retorn de la població als serveis públics en temps de crisi, són factors que agreugen el problema de la manca de quantitat i qualitat dels serveis. En alguns casos caldrà buscar una coordinació en la seua oferta i la prestació a escala comarcal. En altres, allò adient serà reivindicar als departaments de la Generalitat Valenciana implicats (educació, sanitat,…) una oferta ajustada a les necessitats locals, i caldrà fer-ho amb perspectiva comarcal.

Tampoc no podem oblidar la necessitat de reordenar el desgavell urbanitzador de les últimes dècades. Segurament cal dotar d’alguna coherència comarcal el procés seguit, però també haurem de plantejar-nos la conveniència de revertir a la situació inicial alguns dels projectes.

Una major perspectiva comarcal és imprescindible també a l’hora de dissenyar un pla de mobilitat comarcal. Fins ara la nostra vinculació a l’Àrea Metropolitana ha sigut de caràcter passiu. Això explica que ens hem acoblat a l’estructura radial de l’espai articulat al voltant de la ciutat de València. Les comunicacions més transversals, per tant, han quedat en l’oblit. Caldrà afrontar aquest repte, per tal de conjugar la nostra articulació a l’espai metropolità amb la vertebració i articulació internes.

La situació obliga a actuar, però la resposta s’ha d’adoptar a escala i amb perspectiva comarcal. Els reptes i els problemes són compartits, i molt sovint desborden els límits municipals. Alhora la comarca disposa d’una certa cohesió interna, que no està renyida amb una vertebració en diferents subàrees. Però això no és tot. Al Camp de Túria disposem d’un mapa municipal excessivament fragmentat per incidir sobre la situació actual. Si pretenem que la nostra veu s’escolte en l’Àrea Metropolitana de València, i en el govern autonòmic, caldrà recórrer a una plataforma comarcal.

A hores d’ara encara no hem assolit un grau suficient de coordinació entre les entitats locals a escala comarcal, coherent amb una identitat comarcal excessivament feble. Però no hem de menysprear l’existència d’una mínima trama associativa i institucional, que podria constituir la base sobre la qual bastir una veritable política comarcal. L’ingredient principal de la trama és la Mancomunitat del Camp de Túria, una entitat de la qual formen part quinze municipis (gairebé tots). Cal destacar que la Mancomunitat ja treballa en un ventall relativament ampli d’àrees socioeconòmiques: és un bon punt de partida.

Però no hem d’oblidar altres actors que poden fer costat. Hi ha els sindicats, que a més de presentar una estructura territorial d’actuació, despleguen, per convicció, una intensa acció sociopolítica a escala territorial. També les entitats de l’economia social i organitzacions patronals són presents i caldria sumar-les. I no hem d’oblidar l’IDECO, acompanyat d’altres entitats d’abast i perspectiva comarcals que poden tenir col·laboracions més específiques.

Això últim és particularment important perquè la resposta als reptes i problemes a més de comarcal hauria de ser participativa. Aquest últim és un ingredient que millora la qualitat de les polítiques, però que a més ben sovint és la condició per accedir a projectes finançats per instàncies superiors de govern, com ara projectes europeus.

Per tot plegat, sembla el moment adequat per encetar el procés de conformació d’una política comarcal de caràcter participatiu. Un projecte que han de liderar els ajuntaments, ja siga directament, ja siga en el marc de la mancomunitat. Podríem considerar, doncs, que la tasca realitzada fins ara per la Mancomunitat del Camp de Túria és un primer pas a partir del qual avançar en una triple direcció. Primer, aprofundir en la coordinació de les polítiques locals. Segon, bastir i alimentar projectes veritablement comarcals. I, en tercer lloc, integrar les entitats comarcals distintes dels actors públics, per tal de dotar la iniciativa d’un caire participatiu.

Perquè tot açò fructifique cal treballar en dos plans estretament interconnectats. És imprescindible, en primer lloc, l’impuls i el compromís polític de totes les entitats que s’hi impliquen, siguen públiques o no públiques. Complementàriament, en segon lloc, s’ha d’afegir una tasca de caràcter tècnic, on els especialistes de les diverses organitzacions implicades tenen molt a dir sobre el diagnòstic comarcal i al voltant de com anar concretant la coordinació i els projectes comarcals acordats en l’esfera política.

Cal considerar que ja n’hi ha experiències prèvies en aquesta mateixa direcció, com ara la dels Pactes Territorials per l’Ocupació que al País Valencià es va posar en marxa en el 2000, la qual ha estat força positiva en bona part dels catorze territoris que fins el moment han engegat i alimentat un d’aquests pactes. És cert que amb la política de retallades pressupostàries es va aturar en 2012 el programa de Pactes Territorials del SERVEF, però també ho és que els responsables autonòmics actuals han decidit reviscolar amb més vigor el projecte. A més, no hem de perdre de vista que València, l’Horta Nord i l’Horta Sud ja compten amb els seus respectius pactes. Clarament doncs, amb perspectiva metropolitana, falta el Camp de Túria. A més, si volem estar preparats per aprofitar el probable reforçament de la dimensió territorial en la nova estratègia d’ocupació de la Generalitat Valenciana, hem de començar ja a conformar les estructures comarcals adients.

Sembla doncs que som en el millor moment per tirar endavant amb la conformació d’un Pacte per l’Ocupació al Camp de Túria. És cert que exigiria una aportació financera per part dels ajuntaments, i que el marge de maniobra de les entitats locals seràt limitat. Tanmateix, serà una inversió que es recuperarà amb escreix.

El dissabte 28 de novembre de 2015, l’IDECO va organitzar una Jornada a Llíria amb motiu del seu vint-i-cinc aniversari, amb una taula rodona amb les alcaldesses i alcaldes de la comarca. La invitació no sols va tenir una bona resposta, a més a més les autoritats que hi participaren mostraren una alta predisposició a avançar pel camí de la coordinació de les actuacions locals i de l’estudi de la millor via per començar a crear una política socioeconòmica comarcal. Tant de bo els propers mesos aquesta predisposició els moga a encetar el procés. Si aconsegueixen que s’hi sumen tots els poders públics locals de la comarca, i alhora s’obrin les portes perquè els actors socials i altres organitzacions també s’embarquen en el projecte, segur que d’ací a uns anys ens en felicitarem.

CARTA INVITACIÓ A LA JORNADA SOBRE ECONOMIA

Als veïns del CAMP DE TÚRIA…

En el marc de la celebració del 25é aniversari de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, entre altres activitats previstes, hi ha una Jornada d’Estudi i Debat al voltant de la situació de la comarca i els seus municipis, que celebrarem el dissabte 28 de novembre de matí a Llíria.

Des de fa anys vivim un període de canvis econòmics, polítics i socials de gran complexitat, amb incerteses i inseguretats que la llarga crisi econòmica i financera ha aguditzat. Una crisi també política i de valors, de caràcter estructural, exponent d’un canvi d’època. Un dels efectes més cridaners de la crisi ha sigut l’augment de la desocupació, la caiguda de les rendes i una major desigualtat i exclusió social. La reducció dràstica dels recursos econòmics ha provocat un deteriorament de les administracions públiques, i especialment dels ajuntaments, que són l’administració més pròxima al ciutadà. Açò ha comportat dèficits en la prestació dels serveis públics i retrocessos en els drets socials, i qüestiona la capacitat de les administracions per a fer front a les demandes socials del present i els reptes de futur.

Un període de canvi com l’actual reclama una major transparència i participació de la ciutadania en els àmbits de decisió política, una revisió dels models de governança. Tot plegat, cal empoderar la ciutadania amb més democràcia i bon govern.

Hem convidat els alcaldes i les alcaldesses de la nostra comarca perquè considerem que és oportú reflexionar i debatre obertament aquestes qüestions que han afectat i afecten els nostres municipis i que també han incidit en la situació actual del conjunt del Camp de Túria. Així mateix, és important mirar cap al futur fent èmfasi en el fet que els ajuntaments són actors clau en la configuració i en l’aprofundiment de la democràcia.

Per tant, considerem imprescindible conéixer les percepcions i les opinions dels nostres representants municipals en una trobada i un diàleg participatiu. Amb aquest fi, hem convocat una Jornada d’Estudi i Debat el dissabte 28 de novembre al Centre Multiusos del Pla de l’Arc a Llíria. A les nou i mitja la presentació i a les deu hi haurà lectura de ponències i presentació d’estudis sobre diferents aspectes de la realitat del Camp de Túria, centrats en dos eixos: Economia i Societat i Educació i Cultura. A les 11:30 Josep Vicent Pitxer, de la Universitat de València, presentarà un treball sobre la realitat socioeconòmica del Camp de Túria i Frederic Ibàñez moderarà una taula redona amb la participació dels alcaldes i les alcaldesses del Camp de Túria. En acabar, hi ha previst un dinar conjunt al qual podeu confirmar la vostra assistència.

Agraïm la vostra atenció i col·laboració i us saludem ben cordialment,

Carles Subiela, Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, Benaguasil, 23 d’octubre de 2015, Contacte: carles@consolatdemar.com    629 66 84 75

L'HORARI DE LA JORNADA: 28 DE NOVEMBRE DE 2015

Edifici Multiusos, PLA DE L'ARC, Llíria. L'acte tindrà la següent dinàmica:

9:00 Presentació i acreditació dels participants.

9:30 Exposició d'estudis i treballs sobre DIVERSOS aspectes de la comarca, principalment encabits en dos àmbits:

—Economia i Societat, que tindrà com a coordinador Josep Maria Jordan i Galduf

—Educació i Cultura, coordinada per Rosa Dasí i Asensi

11:00 Descans

11:30 Taula redona amb els alcaldes de la comarca.

—INTRODUCCIÓ: el professor de la Universitat de València, Josep Vicent Pitxer, farÀ unes explicacions sobre la situació econòmica i social de la comarca. El moderador de la taula serà EL PERIODISTA Frederic Ibañez i Arnal

Per presentar els treballs caldrà notificar prèviament la inscripció abans del 15 de novembre al correu electrònic mmanez2@gmail.com, i s'haurà de fer constar el nom i cognons de l'autor o autors, títol que identifique el treball i una breu descripció del tema.

PER QUÈ EL IV CONGRÉS D'ESTUDIS DEL CAMP DE TÚRIA


Carta-Invitació al IV Congrés del Camp de Túria

benvolguts socis, veïns de la comarca, amics i convidats…

L’Institut d’Estudis fa vint-i-cinc anys, raó suficient com per organitzar el IV Congrés del Camp de Túria amb l’objectiu de presentar en públic diversos treballs, investigacions i propostes de futur en relació a la nostra comarca. 

El camp, les cooperatives agràries, la indústria, el comerç, els pobles, les urbanitzacions, res ja no és igual. Els canvis produïts en aquest quart de segle ens han pegat de ple contra el paisatge, les comunicacions, l’habitatge o, fins i tot, la llengua de relació. Què no ha canviat gaire, en aquests anys? La política, la corrupció, la poca ànima de molts sectors, els torrons de Casinos, o la il·lusió d’una bona part de l’escola. I la música.  Ah, les bandes que encara passen carrer avall senyorívoles i mudades!

Però, quins són ara mateix els valors propis d’aquesta comarca de trànsit? Com ens ha afectat l’allau de nous habitadors, en els últims vint anys?, hem sigut capaços d’integrar els forasters per fer-los veïns?, o bé les urbanitzacions han guanyat tant de pes que els pobles s’han trobat indefensos de serveis i de polítiques més honestes?  

Són tants els reptes de la comarca davant un segle XXI agegantat d’incertesa que ens veiem amb coratge de convidar-vos a participar de l’organització d’aquest IV Congrés en favor de l’estudi, el debat i la reflexió. Si us veieu en cor d’acompanyar-nos, de partcipar-hi, de col·laborar en l’organització, bé individualment, bé com a iassociacions, en colla o d’un en un, no dubteu a afegir-vos-hi. 

Qualsevol col·laboració serà benvinguda.

ASSEMBLEA DE l'INSTITUT A NÀQUERA dissabte 3 de gener de 2015

Dissabte 3 de gener, l'Institut farà l'assemblea ordinària a l'espai Vinyes Center de Nàquera, després hi haurà un dinar de socis al restaurant el Pi del mateix poble.

Entre més temes, balanç de l'any, presentació dels comptes, activitats realitzades en aquests dos cursos, publicacions, estudis i projectes de futur. Un repàs a la vida d'una institució que va alenant al ritme de la crisi, sense alçar pols ni remolí, ara mateix. Si veniu, podreu participar dels nou projecte per rellançar l'Institut.  

Balanç d'activitats 2013-2014

Activitats del segón semestre de 2013

-Presentació de la revista Mirades 4/5.

-12 d’agost de 2013. A t’Ateneu de Bétera. La Bétera de les 58 famílies. Amb Vicent Partal i Rosa Dasí

-13 de desembre de 2013. A la sala multiusos de Llíria. Amb Ferran Zurriaga, Joan Josep Adrià...

-21 de novembre de 2013, XIX Travessa de la Serra Calderona. Olocau – Castell del Real i l’Olla de Marines.

 

Activitats realitzades amb col·laboracions amb altres entitats de la comarca:

-II Aplec del Camp de Túria celebrat a l’Eliana en 2013.

-IV Sopar Festa Estellés  amb el  el músic Vicent Morelló.( 6 de setembre de 2013 )

-La Fira del Llibre de Nadal de l’Àteneu de Bétera

 

Activitats 2014 

-25 de gener de 2014. Jornada d’estudi de la Serra Calderona. La gestió dels Parcs i el paper de les entitats ciutadanes. A la Casa de la Senyoria d’Olocau. Organitzat pel Centre Excursionista de València i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, i la col·laboració de l’Ajuntament d’Olocau. 

 

Activitats realitzades amb col·laboració amb altres entitats de la comarca:

-Les trobades de l’Escola Valenciana de 2014, celebrades a Olocau.

-III Aplec  del Camp de Túria celebrat Nàquera, en 2014

-V Festa Sopar Estellés. Estellés de mà en mà. Amb Borja Penalba i Francecs Anyò 6 de setembre de 2014.

 

Dintre del marc de les activitats organitzades per la l’Ateneu de Bétera:

-Fira del Llibre de Nadal de l’Ateneu de Bétera i la presentación dels llibres:

-El riu dels ulls de Rafa Xambó; Viure, morir i nàixer a Gaza David Segarra; Antoni Porcar i Candel, el mestre que va donar la paraula als infants. Paqui Vidal, l'autora, i Ferran Zurriaga (29 de desembre de 2014.); Los supervinos 2015, de Joan C. Martin (2 de gener de 2015)

Avui JOAN C. Martín i els vins de la terra a l'Ateneu de Bétera

Dins la programació d'activitats de la fira de llibres i de música a l'Ateneu de Bétera, el cap de setmana hi haurà dos plats forts: l'un, Joan C. Martíon, l'enòleg valencià amb major compromís, presentarà una guia de vins que ha pegat per l'èxit, però també farà un recorregut per unes altres obres en favor del vi i de la cultura vitivinícola dels valencians. Entre més, 'l'Aportació dels enginyers industrials de Catalunya a l'enologia dels valencians'. Avui mateix, 2 de gener, amb tast de vins i sopar. I potser una sorpresa musical per adobar la bit.

Dissabte 3 de gener serà el temps de la xicalla, amb la presentació de Més musiqueries i cançons de Nadal de DaniMiquel. A partir de les 18.30h. Hi vindrà també l'editor Ricard Peris per presentar les novetats d'Andana. 

Després de sopar, a les 23.00h l'Aljama presentarà el seu nou CD 'Mixtures'.

JOSEP V. FRECHINA 'PENSAR EN VERS' INAUGURA LA FIRA A BÉTERA

‘La cançó és un miracle que ens convida a celebrar la vida.’ JVF

Josep Vicent Frechina, professor de ciència, i un dels màxims investigadors de la música al nostre país, obrirà enguany la fira de llibres a Bétera. L’homenot és un toterreny de la cultura en el sentit polièdric, president de la federació d’instituts locals del país valencià, director i editor de la revista Caramella, ànima del ‘Cant al Ras’, una de les nits de major impressió que hom podria viure sobre la cançó, investigador, blocaire, escriu un dels espais Vilaweb de major interés ‘La caseta del Plater’, membre de la colla de dimonis de Massalfassar, asidu de l’infern del mateix poble…, autor del manual imprescindible ‘La cançó en valencià, dels repertoris tradicionals als gèneres moders’… Aquesta vesprada serà a Bétera per presentar ‘Pensar en vers’, la cançó improvisada arreu de la mediterrània’

‘El valor de la cultura popular resideix en la capacitat per a condensar i expressar la forma d’entendre el món.’ Els darrers anys, els valencians, i dic els valencians perquè som més víctimes que ningú en tants afers que no acabaríem mai, hem recuperat una part de l’autoestima a través d’uns quants fenómens que han aconseguit el miracle de renovar i valorar la música d’arrel tradicional. Frechina ens ho explicarà millor aquesta vesprada, però sens dubte que som en un punt més dolç que no érem fa uns anys, gràcies a iniciatives que hi han posat talent per explicar qui som. La cançó n’és una, de les activitats més brillants, sens dubte gràcies també al canvi de paradigma, de traure d’un armari resclosit i apolillat, la serietat, el rigor i la qualitat de la cançó tradicional valenciana. Si la despullem de l’afectació populista i feixistota, el canvi fóra espectacular, com van demostrant no pocs grups, cantants, músics i estudiosos.

CONTINUA 

L'escola municipal de cant d'estil de Bétera clou el primer dia de fira

L'escola municipal de cant d'estil de Bétera, amb una art de la rondalla i de la colla Xe què burrà, han posat el punt de música en viu en l'Ateneu de Bétera, després de la xerrada-presentació de Josep Vicent Frechina del seu llibre 'Pensar en vers'. 

Programa de la fira de llibres a l'Ateneu de Bétera

L'Ateneu de Bétera aplega de nou la fira de llibres de Nadal amb un programa reblert d'activitat, presentacions, actuacions, sopars, concerts, i un miler de llibres en valencià per abastir de regals i de bones propostes la lectura i la vida. Inaugurem el 21 de desembre a les 19.00h amb Josep Vicent Frechina i el Cant Improvisat valencià. Hi seran també una representació de l'escola de cant valencià de Bétera, a més de la rondalla. 

Una fira de llibres, de música, de múltiples propostes i sorpreses (1)

21 de desembre, diumenge

Josep Vicent Frechina presentarà 'Pensar en vers', la cançó improvisada als països de la mediterrània. L'acompanyaran una representació de l'escola de cant valencià de Bétera i la rondalla de l'Aljama.

 

23 de desembre, dimarts previ a Nadal

David Segarra presentarà 'Gaza, viure, morir i nàixer' una història particular d'aquell racó de món. En farà la lloa l'escriptor i editor Xavi Sarrià

 

27 de desembre, dissabte post-nadalenc

Rafa Xambó presentarà el seu llibre 'El riu dels ulls', hi haurà debat, possiblement portarà la guitarra, i aleshores no sabem què passarà.

Sopar enfaixat. Cadascú que porte el saquet, a l'Ateneu trobareu picaeta vi i dolços de Nadal.

Presentació del disc de l'Aljama al redós d'un foc nadalenc. Amb l'Aljama, la rondalla, i les veus de Xavier de Bétera i Marieta.

 

28 de desembre, diumenge per als xiquets i els pares

El músic Albert Ortega presentarà el llibre 'El pirata Pataxula', música i veus, i animació per a xiquets. L'editora Núria Sendra presentarà les novetats d'Edicions del Bullent.

 

29 de desembre, el dilluns dels mestres i l'escola moderna

Francesca Vidal presentarà el llibre 'Antoni Porcar i Candel' el mestre que va donar la paraula als infants. Hi farà la lloa i el lligam dels mestres de Castelló amb l'escola Moderna a Europea el mestre Ferran Zurriaga.

 

 

L'Odissea d'Homer a Consolat de Mar, Benaguasil

"Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulgues, també a nosaltres".

Diumenge, 26 d'octubre de 2014, a les 18.30 hores, l'espai d'activitats culturals de Consolat de Mar acollirà un espectacle de lo alto, la lectura musicada i videoprojectada d'uns fragments de l'Odissea d'Homer, versió de Joan Francesc Mira. Literatura, música, pintura, art polièdric, en favor d'una de les obres cabdals de la literatura de tot temps. L'entrada és gratuïta, així que cal posar l'esforç d'allargar-se a Benaguasil, solament.

Esquerra Republicana es presenta a l'Ateneu de Bétera

El 7 de novembre a les 19,30, a l'Ateneu de Bétera, tindrà lloc un acte d'Esquerra Republicana del País Valencià. Aquest acte s'emmarca dins la campanya "Cap a la República del País Valencià" que està duent a terme aquest partit polític. Al llarg de l'acte analitzarem els principals problemes que ens afecten com a valencians:

-La sagnia de diners que van a Madrid i que ja no tornen.

- La necessitat de construir l'Estat Social i del Benestar que mereixem.

- El dret que tenim a decidir el nostre futur com a poble.

- Si consideres que aquests problemes t'afecten i que cal resoldre'ls, vine i expressa la teua opinió.

SI VOLEU SIGNAR LA ILP EN FAVOR D'UNA TELEVISIÓ VALENCIANA

El divendres 6 de juny, a les 20.00, inaugurem la nova exposició del mes de juny. Es tracta de Llenç i més, amb treballs a llenç "carbonet" i una demostració de la tècnica del trencadís realitzada pels usuaris del C.E.E.M de Bétera. Els autors són Lorenzo César Fernández i Teresa Alegre, i l'exposició romandrà a l'Ateneu fins el 30 de juny.  El dissabte 7 de juny parlarem de la liquidació de la radiotelevisió valenciana, i de la Iniciativa Legislativa Popular que s'ha posat en marxa per una radiotelevisió en valencià, pública i de qualitat. Comptarem, a les 19.30, amb la presència de Vicent Mifsud, president del comitè d'empresa de RTVV, Reis Juan, presidenta de Mil de Nou, i Manel Castañeda, president de la comissió de la ILP per una RTVV. En acabant hi haurà sopar popular; podeu reservar entrepà+picadeta+beguda per 5 euros, fins el dijous 5, a ateneubetera@gmail.com. I després, a les 22.30, concert amb la música de Quim Sanç, patrocinat per Pollos Planes.

A CONSOLAT DE MAR, MÚSICA DE CAMBRA AMB ARTS STRING QUARTET

DIUMENGE 8 de Juny 2014.

BENAGUASIL. Consolat de Mar. 19:00h. CONCERT DE CAMBRA: Les Arts String Quartet.

Consolat té la sort d'oferir un concert excepcional. S'han reunit quatre músics amb una trajectòria dilatada i una qualitat fantàstica per a interpretar dues de les millors obres del repertori camerístic.

No podem més que aprofitar aquesta ocasió. Entrada Lliure

 

Sopar i concert al Casal Jaume I de Llíria

SOPAR I CONCERT AL CASAL JAUME I: EL CIFU.

DIVENDRES, 6 de Juny 2014

LLÍRIA. Casal Jaume I.21:00h. SOPAR + CONCERT: El Cifu.  farem al Casal un sopar enfaixat (3€ picadeta i beguda) i, en acabar, tindrem el gust d'escoltar les cançons del nou disc "De Fiera en Fiera" de El Cifu, acompanyat de la seua guitarra i companys amb els ritmes.

L'entrada és, com sempre, gratuïta, encara que com diu l'artista "hi hauran formes de col·laborar qui puga". Sopeu amb nosaltres o no, però no falteu divendres al concert.

L'ATENEU DE BÉTERA PREPARA UN JUNY REBLERT DE CONCERTS

COMENÇA L'ESTIU A BÉTERA amb un programa de música, poesía, i cantautors. 

Torna el bon temps, i el corral i aquella parra ja preparen un programa de concerts de molt d'interés. Amb l'ajut de Pollastres planes, els més frescos, i una junta entusiasta que va adobant tot d'activitats en favor de la cultura i, especialment, de la música.

Acomiada el mes de maig i farà la benvinguda al mes de juny el jazz, amb un quintet liderat per Ramon Cardo. Poca broma, per començar un extraordinari aplec de músics i cantautors, d'ací que passe l'estiu. 

Tres veus per al poeta inauguren la fira de Nadal a Bétera

El moment inaugural de la fira de Nadal a Bétera va omplir l'Ateneu per rebre tres veus de les Sis que formen el projecte en favor del poeta Estellés. Una presentació d'una joia musical barreja de la música tradicional i els versos del gran poeta del XX i de tots els temps. Una proposta que podreu veure sencera el 22 de gener al teatre Micalet, patrocinat també pels pollastres més frescos. Eva Dénia, MariaAmparo i Merxe van regalar-nos una entrada de Nadal d'alta categoria. Gràcies i per molts anys.

MANIFEST D'ACCIÓ CULTURAL EN FAVOR DE LA LLENGUA

Manifest de la Secció d'Ensenyament d'ACPV en el 30è Aniversari de la Lleid'Ús i Ensenyament del Valencià

Pàgina d'adhesions col·lectives i individuals al manifest

En la celebració del trentè aniversari del la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, Acció Cultural del País Valencià, a través de la Secció d’Ensenyament, presenta a l’opinió pública les consideracions següents:

1. La promulgació d’aquesta llei encetava una via d’esperança en la recuperació del català al País Valencià tant pels seus continguts implícits com pels explícits. La catalogació dels municipis valencians en dues àrees lingüístiques definides amb criteris històrics, va propiciar l’establiment de programes específics d’ensenyament per a assolir el ple domini individual de totes dues llengües oficials, la tutela jurídica del dret d’ús i la proscripció de qualsevol discriminació per raons de llengua són només alguns principis que podien justificar la valoració positiva d’aquella promulgació, més encara quan les disposicions transitòries i finals establien terminis d’aplicació i autoritzaven el Consell de la Generalitat Valenciana “a l'adopció de quantes disposicions reglamentàries calguen per a l'aplicació i desplegament del que es disposa en aquesta Llei.”

2. Tanmateix, passats trenta anys, ja en el temps dels governs del PSPV-PSOE, i encara més amb els posteriors del PP, l’aplicació de la LUEV ha estat denunciada des de diverses organitzacions i plataformes per incompleta i deficitària quan no pel menysteniment per part de l’Administració valenciana d’allò que la llei estableix.  Heus-ne ací un exemple vigent encara, a pesar dels cinc anys transcorreguts, si hom actualitza les dades, en els quals tot indica que la situació ha empitjorat ostensiblement:

“El cas és que 25 anys després el valencià no és usat “en tots els camps de la nostra societat”, ni de bon tros. Ni tan sols allà on “especialment” havia de ser “vehicle de recuperació”. Qualsevol mirada per superficial que siga ho podria corroborar. I han passat 25 anys des d’aquelles intencions i de les mesures promeses.” 
(MESA PER L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ: Un diagnòstic de la Llei d’Ús: 25 anys d’aplicació, un informe d’explicació i 10 mesures d’implicació. Novembre 2008)

3. A les mancances reiteradament denunciades, cal afegir que la LUEV va ser una llei plena de  concessions i d’eufemismes encaminats a trobar punts de consens i d’acceptació generals dins el panorama convuls de l’anomenada Batalla de València i de la situació sociopolítica de la Transició. Així, els grups polítics partidaris de la denominació científica i acadèmica universalment reconeguda de “català” amb què és coneguda la llengua dels valencians i dels catalans tots, van acceptar en el text legal la denominació popular i tradicional de “valencià” en el benentès que això no significava cap renúncia a la denominació comuna. De la mateixa manera, la denominació  del territori com a “Comunitat Valenciana” no era excloent en l’esperit del legislador de la històrica de “País Valencià”, tal com apareix encara en les sigles d’alguns partits polítics presents llavors i encara ara a les Corts.

4. Progressivament, s’ha anat incrementant la pressió contra la denominació científica de la llengua, tot ignorant i desafiant les nombroses sentències judicials i els pronunciaments acadèmics, fins al punt que el partit en el poder ha arribat a forçar acords parlamentaris grotescos de persecució del professorat per aquesta raó, i altres operacions igualment arbitràries. De la mateixa manera, el corró de la majoria absoluta del Partit Popular pretén esborrar la denominació de “País Valencià” continguda al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia, una volta que considera ja guanyada la batalla dels altres símbols.

5. Tot plegat s’emmarca dins l’estratègia despersonalitzadora i d’anul·lació de la tradició històrica compartida amb l’antiga Corona d’Aragó, de la base filològica i cultural i, sobretot, de la recuperació nacional dels valencians des de la formulació del valencianisme modern forjat amb els llegats dels grans mestres valencians contemporanis com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Enric Valor, entre altres.

6. En aquesta formulació resulten d’una importància capital els trets d’identitat que ara més que mai la majoria parlamentària vol eradicar amb la finalitat òbvia de convertir el País Valencià en una “autonomia” -en realitat, “província”-, en “la comunitat” (sense ni tan sols nom propi), satel·litzada dins un estat inflexiblement jacobí i excloent de tota diversitat nacional dins el seu territori.

7. En el camp més estrictament acadèmic i de supervivència del català al País Valencià, reclamem l’extensió de l’ensenyament en valencià en totes les etapes educatives i denunciem especialment la situació de la llengua a l’ensenyament secundari, on actualment es desatenen reiteradament les peticions de milers d’estudiants i de les seues famílies de rebre l’educació en la llengua pròpia dels valencians.

8. Igualment denunciem que en l’àmbit universitari hi ha una oferta de classes en català molt inferior a la demanda real.

9. Fora de l’àmbit acadèmic, és fàcil constatar que la LUEV i el seu desenvolupament posterior no han convertit el català en la llengua majoritària en l’àmbit polític, judicial, administratiu, comunicatiu, professional, etc. del País Valencià. Ans al contrari, és freqüent trobar, sobretot darrerament, notícies de greus infraccions de la llei per discriminació cap als catalanoparlants per part d’algunes autoritats obligades a respectar els drets lingüístics dels ciutadans.

10. Amb aquest Manifest, Acció Cultural del País Valencià fa una crida a totes les entitats, associacions cíviques i persones que es vulguen sumar a la reivindicació del valencianisme modern en el qual són irrenunciables el nom de “País Valencià”, la denominació comuna de la llengua segons la romanística mundial, la senyera de Jaume I com a símbol de la unitat, i la total recuperació en l’ús de l’idioma. Només des d’aquesta perspectiva podem afrontar els reptes socials, econòmics i culturals que la nostra societat necessita.

Per tot això, ACPV fa una convocatòria a tothom que vulga per tal d’establir les accions necessàries per a dur endavant aquestes reivindicacions.                                        

Pàgina d'adhesions col·lectives i individuals al manifest

COMENCEM LES PRESENTACIONS DE LA REVISTA MIRADES

“La immensa majoria dels pobles i països del món tenen el seu origen perdut en el temps passat, sense documentació. Per això recorren a tota mena de llegendes més o menys voluntaristes per a explicar qui són i d’on vénen.” Vicent Partal

 

Comencem les presentació de la revista de l'Institut MIRADES, un número doble (4/5) amb un monogràfic de molt d'interés sobre el Repoblament al Camp de Túria. TReballs d'investigació, Cartes Pobla de diversos pobles de la comarca, i reflexions de gran interés per a estudiosos, lectors, mestres, escoles, instituts, biblioteques… Un esforç considerable de l'Institut per continuar bastint de cultura i documentació els pobles, i les persones.

Amb un preu d'eixida fins a desembre de 10 euros, us oferim una gran publicació que no hauria de faltar en cap casa noble del Camp de Túria.

 

La presentació a Bétera anirà a càrrec de Vicent Partal, periodista, i de Rosa Dasí, historiadora, responsable de la coordinació d'exposicions de l'Ateneu de Bétera.

Els socis de l'Institut que passen per la presentació rebran un exemplar gratuït.

DILLUNS 12 D'AGOST, 20.00 H. ATENEU DE BÉTERA, PLAÇA DEL MERCAT NÚM. 5

EL TERRITORI I EL VI: PROPOSTA D'ORDENACIÓ DE JOAN C MARTÍN

Ballàvem lentament, uns moviments absurds, on havien segat poc abans el forment. Ens miràvem els ulls, i teníem els ulls plens de raïm i festa, les parres de la vida.

No podia faltar el vi damunt la nostra taula. El vi encenia la taula, encenia la casa, encenia la vida i encenia el nostre amor. El vi de l?esperança. V. Andrés Estellés

 

 

JOAN CLOTALDO MARTÍN tornarà a l'Ateneu de Bétera l'1 de juny. Aquesta vesgada explicarà una proposta de molt d'interés: com ordenar el territori vitivinícola valencià, un caos ara mateix. Joa  C Martín és un enòleg i un erudit, que explica el món del vi des de la passió i la saviesa, relligant lectures, referències, filosofia, literatura, política, praxis, perquè el vi és la terra i és el territori, naturalment. La nova proposta serà l'1 de juny, a partir de les set de la vesprada, hi haurà xerrada i debat, i després tast de vins i picadeta. El preu de participar: 2 euros, socis. 5 euros, no socis. Qui vulga també es podrà quedar a sopar, però això ja corre per compte de cadascú.

Exposició sobre VA Estellés a l'Eliana

Dimarts 9 d'abril  i fins al 14 d?abril.L?ELIANA. Centre Sociocultural

19:30 h. INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ: ?Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i d'esperances?

Exposició que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dissenyat ambmotiu de la celebració del 2013 com a any Estellés i que prestarà a alguns municipis de la Comunitat Valenciana entre els que es troba el nostre poble. L'exposició, que està comissariada per Josep Palomero, membre de l'AVL, amb disseny gràfic a càrrec de Victor Ballester, consta de 12 panells de gran format, amb textos i molta imatge, que ens ofereix un ample i didàctic recorregut pel conjunt de l'obra poètica d'Estellés, però també pel seu temps i el seu entorn. Aquesta exposició se complementarà amb una mostra de llibres de Vicent Andrés Estellés a més de material audiovisual divers, tot instal.lat al passadís central del Centre Sociocultural. Esta exposició inaugura el Programa d'Activitats Municipals que l'Ajuntament ha dissenyat per a la celebració del 2013 Any Estellés a l'Eliana. Esta exposició romandrà oberta al públic en horari de 9 a 21 h Entrada lliure

Durant les vacances de Pasqua, tampoc no tanquem

L'Ateneu de Bétera presenta l'últim llibre del catedràtic Josep Maria Jordan, Europa entre el somni i la realitat. Una nova capbussada d'aquest homenot de la comarca en favor del diàleg, els camíns planers, el positivisme de la vida. Ara que Europa és més qüestionada que mai, raons no en falten per pegar fort i dur, el professor Jordan torna a alliçonar-nos en economia. Si voleu aprendre'n, acompanyar-nos o discutir-ne a plaer, no us perdeu l'ocasió del sis d'abril a l'Ateneu: amb Vicent Boscà, Albert Dasí, Josep Vicent Pitxer i el mateix autor, Josep Maria Jordan. ATENEU DE BÉTERA, 6 d'abril de 2013, 19.30h Plaça del Mercat Núm. 5 BÉTERA el Camp de Túria

L'actor Pep Ricart rep el premi Narcís 2013

El premi Narcís, en paraules de l'actriu Isabel Requena, és el de major prestigi entre els actors valencians. En un acte reivindicatiu, gairebé sindical, atrevir i valent, l 'Associació d'Actors professionals valencians van organitzar un esdeveniment en favor del teatre, la reivindicació i la denúncia. Coincidint amb el dia mundial del teatre, Nel·lo i Teresa Lozano van escenificar el segrest de la consellera de cultura perquè els escoltés una certa reivindicació: ei, que farem teatre, però ens heu furtat la dignitat, el futur i encara mereixeu que us tractem pitjor o millor, segons que decidiu. Pep Ricart, veí de Bétera, és un just mereixedor d'un guardó a la trajectòria i al compromís valent. Per molts anys.

UNA ALTRA NIT ÚNICA A LLÍRIA, AMB OBRINT PAS

Preparem un especial que explique això d'anit al teatre de la Unió.

Un no parar de concerts i propostes de bona música. A Consolat

QUARTET CONSOLAT DE MA: Natàlia TSIRINA, flauta Marija NEMANYTE, violí ; -Dimitri TSIRIN, violoncel ; -Timothy LISIMORE, piano. I recordeu: 22 de març, 22:30, a Consolat de Mar, NIT DE JAZZ, mistela i coca de llanda. JAM QUINTET (Vicent Gelós, Manuel Hammerlink, Albert Palau, José Luis Porras i Igor Tavan).

24 de març, 19:00, Orquestra Simfònica Consolat de Mar. Auditori de la Unió Musical de Benaguasil. UN CONCERTÀS!

26 de març, Dimarts Sant, 19:00, Orquestra Musica Cordis i Coral de la Santíssima Trinitat, Stabat Mater de PERGOLESI i Adiemos, de K. JENKINS.

ObrintPas, concert en acústic a Llíria: no t'ho perdes!

El grup anuncia una aturada indefinida · Durant dues dècades ha portat arreu la fusió dels sons tradicionals amb el rock i el compromís nacional i social

Els Obrint Pas han decidit de posar un punt i a part a la seva trajectòria musical. Concretament, han anunciat una 'aturada temporal però indefinida', que es farà efectiva a partir de l'any vinent, després d'una ronda de concerts enguany i dues actuacions en acústic a principi del 2014 (podeu llegir el comunicat). Per a la posteritat --de moment-- queden set discs i el missatge de compromís i de combat que han traslladat a tot el món. Obrint Pas, la banda més internacional del nostre país, plega veles fins no se sap quan.

VILAWEB

CONCERT A LA UNIÓ MUSICAL DE LLÍRIA, 19.00H Últimes entrades a la venda

 

 

Més concerts al Camp de Túria: Carles Dénia i Obrint Pas

Un grup d'associacions de la comarca organitzem un cicle de dos concerts a l'auditori de la Unió Musical de Llíria. El programa és el següent: Carles Dénia - dissabte 26 de gener a les 22'30h. Des de Gandia (la Safor) ens arriba un cantaor i guitarrista format acadèmicament en el món del jazz. És una de les màximes figures del cant d'estil valencià i amb els últims treballs, Tan alta com va la llunaParadís de les paraules, rep diversos premis entre els quals destaquen el Premi Ovidi Montllor 2009,  l´Altaveu Frontera 2010, millor disc de l´any 2011 per la revista Sons, millor disc de l´any i millors arranjaments als Ovidi Montllor 2011, entre altres. Participa, a més a més, en projectes de distinta índole amb els quals recorre escenaris de mig món.

Obrint Pas EN ACÚSTIC - dissabte 23 de març a les 19h - Podrem gaudir del grup de la ciutat de València en un format acústic preparat expressament per a actuacions en auditoris i teatres. Els Obrint Pas són el grup valencià més internacional, durant els vint anys de carrera musical que els contemplen han actuat a tota classe de festivals pertot arreu d'Europa, i alguns indrets d'Àsia i Sud-amèrica.

Preu entrades: Carles Dénia - 7? Obrint Pas - 12?   [Carles Dénia + Obrint Pas - 15?]

Organitzen: Associació Cultural 9 d'octubre de Vilamarxant, Ateneu Cívic i Cultural de Bétera, Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil, Casal Jaume I del Camp de Túria, Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria i l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria. Patrocina: Pollastres Planes, els més frescos! Col·laboren: Consolat de Mar i Fil-per-randa

L'Ateneu de Bétera projectà 'Fènix11#13'

Dins la fira del llibre, la nova sala de projeccions i conferències de l'ateneu de Bétera projectà la pel·lícula Fènix 11#23 en VO, a través d'un conveni amb SPLENDOR FILMS, propietària i encarregda de la distribució. Una aventura en favor de la llibertat, la identitat, la repressió i les societats vigilades. La pel·lícula encara està en els cinemes de Catalunya, però ací, al País Valencià, les distribuïdores han estat molt reticents a projectar-la i de fet nomes es va poder veure durant un cap de setmana de novembre a una sala de cinema a València. Potser que aquesta iniciativa serà l'única manera de veure segons quins films, a través de l'associacionisme i fora de les vies comercials tan estretes d'horitzons com lligades a interessos econòmics i ideològics.

Una nit de tastavins especial amb Joan C Martín

La fira del llibre de Bétera va oferir ahir una altra nit excelsa, per la cultura, la terra i el patrimoni valencià, en clau de vi, de tastavins, de xerrada magistral de l'enòleg Joan Clotaldo Martín, un pou de coneixement i de memòria, de saber lligar els valencians amb allò més preuat, el patrimoni, els valors, el coneixement. 'Els vins de l'Arc Mediterrani, d'Alacant a Montpeller', editat per Pòrtic, va ser el rovell d'una nit que va omplir l'Ateneu de Bétera a gom de gent que volia beure bon vi, saber què tenia aquella copa entre mans, i com podia aprendre'n, de vinya, de terra, de llibres? Hores i hores després, les parets de l'ateneu ordien un acord: hem tornat a viure una altra activitat especial, amb el llinatge dels Martín.

Amb Joan Clotaldo hem tancat un altre programa per a l'estiu: amb un tast de vins blancs de la terra? Els pobles de la Mediterrània s'aboquen a la mar, d'esquena a la meseta, a ponent i a tanta fluixera. Per molts anys.

El concert a Benaguasil organitzat per Consolat de Mar és d'impressió

EL MESSIES* de Georg Friedrich HAENDEL interpretat per l'Orquestra Simfònica Consolat de Mar, el Cor de Cambra de València i el Grup Polifònic de Benaguasil i la presentació del llibre /Faules d'un temps/ i l'estrena de l'obra /Epica/, amb música d'Antoni Català. Un concert espectacular per tancar l'any amb més música, i literatura.

Combinem el cinema i la literatura, l'escola i els llibres

Divendres projectem dins el programa de la 3Fira del llibre i de la música la pel·lícula 'Professor Lazhar', encara que hauria de dir mestre Lazhar, perquè la història passa en una escola de primària. En francés, l'original diu monsieur Lazhar, que ací han traduït per professor, què hi farem. Això ho farem després de l'horari habitual de la fira, de 18.00 a 20.30h, després de sopar. Durant la fira projectarem els documentals 'Un país de llibres' de Barret Films, que tanta força van agafant entre els espectadors que han vist els tres primers capítols de la sèrie.

Continua la fira del llibre de Bétera amb més activitats

El tres de gener de 2012, l'enòleg Joan C Martín obrirà el programa de l'any amb la presentació del llibre 'Els vins de l'Arc Mediterrani' acompanyat d'un tast de vins que serà una veritable lliçó en favor de la terra i del vi, naturalment.

El 4 de gener, Llorenç Giménez explicarà contes per a xiquets i grans, i signarà llibres.

El mateix 4 de gener, després de sopar, projectarem la pel·lícula Fénix 11#23, una aventura en favor de la llibertat, la identitat, contra la repressió i les societats vigilades.

3 FIRA DEL LLIBRE I DE LA MÚSICA A L'ATENEU DE BÉTERA

Tercer any consecutiu que organitzem una fira de llibres espectacular a l'Atenu de Bétera. Autors, il·lustradors, músics, poetes, i cienma. Perquè enguany el paquet porta incoorporat el cinema compromés per al debat. Obrim un grapat de dies i tindreu l'oportunitat de triar un bin regal en aquests nadals de retallades i empenyoraments socials. La vostra fira és a la plaça del Mercat núm. 5 de Bétera. ORGANITZA INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS, CONSOLAT DE MAR, ATENEU DE BÉTERA I ESCOLA GAVINA

 

 

TORNA L'ORQUESTRA CONSOLAT DE MAR: EL CONCERT DE NADAL

El tercer dia de Nadal (dijous 27 de desembre) farem la presentació del llibre Faules d'un temps i l'estrena de l'obra Epica, amb música d'Antoni Català. Tot seguit, l'Orquestra Simfònica Consolat de Mar, el Cor de Cambra de València i el Grup Polifònic de Benaguasil interpretaran El Messies de Georg Friedrich HAENDEL. L'acte serà a les 19:00 hores de la vesprada, a l'auditori de la Unió Musical de Benaguasil.

Músics fantàstics, música excel·lent i una ocasió ideal per a celebrar el Nadal! Ja hem posat a la venda les entrades per un preu de cinc euros, a Consolat de Mar i a la Unió Musical de Benaguasil. Us esperem,

Economia i doctrina, el schok o el joc

Divendres 14 de desembre, a les 19.30, projectarem La doctrina de shock, un film documental dirigit per Michael Winterbottom i Marc Whitecross,  basat en  el conegut llibre homònim de Naomi Klein. El film explora el costat fosc de la doctrina neoliberal, i investiga l'anomenat capitalisme del desastre. Ens dóna claus, en definitiva, per a entendre millor el món en què vivim. Comptarem amb la presència de Josep Maria Marc i Poquet, professor al departament d'Economia Aplicada de la Universitat de València; ell presentarà el documental i posteriorment animarà el col·loqui.

Carta d'un amic anarquista, sobre tenir els peus a la terra, o en terra

I entre olives i olives (19 caixes en tres dies, 9 de serrana i 10 de villalongues, al voltant del 500 kg,  munyides a mà de sol a sol), un rovelló de més de mig kg,  mireu la meua mà i el rovelló. Mentrimentres, a Catalunya la dreta i l'espanyolisme fan aigues per demèrits propis... Plegar olives i rovellons també és fer país, gaurir-lo, mantenir-lo.  Molts, en aquest dissortat país nostre, han abandonat la terra, les idees i pel camí han perdut la memòria i la vergonya... alguns  indígenes, seguim l'estel del cap indi Seattle i el seu missatge:   Nosaltres som una part de la terra/ i ella és una part de nosaltres.../ Heu d'ensenyar als vostres fills que la terra que tenen sota els peus, conté les cendres dels nostres avantpassats. Amb les olives farem oli, i el rovelló se'l fotrem amb un bon guiso atés que no el podem torrar perquè fa més d'un dit de molla, com voreu,  nosaltres  ens preparem per resistir la crisi i el que faça falta.

Salut i República... (avui ja està més prop). Rafa Arnal

COMPROMÍS DESEMBARCA A BÉTERA DIVENDRES

Agafa l'agenda i apunta esta data: *divendres 30 de novembre a les 20 h al Saló Azhor*. Eixe dia tindrà lloc una xarrada amb la intervenció de Mónica Oltra, diputada a les Corts valencianes i, segons les últimes enquestes, la política valenciana millor valorada. Esta primera part de l'acte, la xarrada, girarà al voltant del projecte Compromís. Fa unes setmanes es constituí legalment com a partit i busquem la teua implicació, il·lusió i desig per aconseguir el canvi. Convida a qui vulgues, amics, familiars, companys/es de faena; no ho dubtes i acosta't! La segona part de l'acte és el sopar. També al Saló Azhor. Si vols quedar-te al sopar, has de *confirmar* la teua assistència * obligatòriament* abans del *dilluns 26 de novembre*. Envia un correu electrònic, indica les teues dades i el nombre de persones que hi acudireu: compromisbetera@gmail.com El preu del sopar són 15? per persona.

Què no cal fer en un bosc cremat, a la revista MÈTODE

www.metode.cat/revistes/monografics/quan-es-crema-el-bosc/despres-de-l-incendi

Una vegada s?ha produït un incendi, cal realitzar una previsió del dany i aplicar els nivells d?intervenció adequats, tenint en compte les necessitats concretes de la zona. Està contraindicat fer tales i extraure la fusta morta almenys durant els dos anys següents al foc, ja que el sòl es pot veure afectat, així com el banc de llavors i la regeneració que hi existira en el moment de la intervenció.

Quan es crema un bosc els impactes negatius i immediats són evidents. Però, es recuperaran amb el pas del temps les poblacions naturals, les seues propietats abiòtiques i l?economia i la societat de la zona afectada? Aquesta és la pregunta que transcendeix després de cada incendi. I la resposta és complexa.

«Hi ha tres línies principals d?actuació: la restauració activa de l?ecosistema, l?assistència a la rehabilitació natural i la no-actuació»

Rafa Arnal, l'ateneu i la batalla de Portaceli

Però qui és Rafa Arnal, i què vindrà a explicar-nos a l'ateneu de bëtera?

Des de la premsa clandestina a la seua actual activitat com a editor, ha fet de tot al món de la lletra impresa i la comunicació. Ha publicat diversos llibres de poemes i novel·les. Entre aquestes darrers destaca "La Solsida" (2000), la gran novel·la valenciana sobre la Guerra Civil. Ha realitzat treballs i col·laboracions en diverses revistes de tipus local o comarcal, així com als diaris Avui, Diario de Valencia, Notícias, Las Provincias, Levante etc. Actualment exerceix de cap de redacció "Comisari General" del www.brigadamixta.com, un periòdic digital valencià d'informació general, patrocinat pel Gremi d'Editors del País Valencià i com sempre, es dedica a l'agricultura ecològica per l'autoconsum.

 

Aquesta nit, l'explicador de relats i històries, Rafa Arnal, ens parlarà de la guerra civil i els seues efcetes a la serra calderona, els camps de Portaceli, i si encara té temps i espai, alguns detalls sobre les cireres de Serra, més bones que la mel.

CAMPANYA D'ESCOLAVALENCANA EN FAVOR DE LA LLENGUA

Amics i Amigues,

Com sabeu, aquesta setmana hemencetat una nova campanya per paralitzar el 2n esborrany de Decret sobre plurilingüismepresentat per la Conselleria d?Educació, Formació i Ocupació. Tots elscentres educatius de les nostres comarques han rebut la informació perpresentar els escrits que els hem aportat. També hem mobilitzat les altres 34entitats i institucions que van signar amb nosaltres un document de 9 punts permodificar i enriquir l?esborrany de Decret. La campanya s?hacompletat enviant a les nostres bases de dades els documents per tal que elsciutadans i ciutadanes que vulguen també participen en la campanya, enviant elsescrits a la Conselleria.

Ara encetem una nova via, fàcil i ràpida que és lad?enviar a la Conselleria el document signat a través d?Internet. Caldifondre-ho per Facebook, Twitter i correu electrònic a tots els vostrescontactes per tal d'aconseguir que el màxim possible de gent signe.

L?ENLLAÇ PER FER LA PETICIÓ I PER TAL QUE HOENVIEU ALS VOSTRES CONTACTES ÉS: http://www.change.org/es/peticiones/s%C3%AD-al-valenci%C3%A0-s%C3%AD-a-les-lleng%C3%BCes-2?utm_campaign=petition_created_email&utm_medium=email&utm_source=guides

Salut!

Vicent Moreno, President d'Escola Valenciana

CONTINGUTS I ACORDS DE LA FEDERACIÓ D'INSTITUTS

Benvolguts/des:

Resum de la reunió del 22/05/2012 de la FIECOV.

Assistents: representants del CE del Camp de Morvedre, l'IDECO del Camp de Túria, l'IEVA (Vall d'Albaida), del Taller d'Història Local de Godella, de l'Assocació Cultural Centelles-RiuSech (Oliva) i del CE de l'Horta Nord.

 

1. Informe de la reunió d'Antoni Lluís Carrió i Josep Vicent Frechina amb el CVC. Tingué lloc el 6 de febrer de 2012. Carrió i Frechina exposaren la realitat, la funció i les problemàtiques dels centres i instituts d'estudis. S'acordà l'elaboració d'un Llibre Blanc dels Centres d'Estudis Locals i Comarcals del País Valencià per banda del CVC i va sorgir la proposta de digitalització de

les publicacions comarcals en col·laboració amb la Direcció General del Llibre.

A la reunió valorem les dues iniciatives, de les quals caldrà fer un seguiment més o menys immediat. Es discuteix com es podria dur a la pràctica la digitalització i com gestionar després el fons digital. la discussió enllaça en el segon punt de l'ordre del dia, perquè seria possible incloure la digitalització també en el conveni marc que subscriurem amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

2. Informe de la reunió de Josep Vicent Frechina amb Ramon Ferrer, president de l'AVL. Tingué lloc el passat 26 d'abril. S'acordà establir un conveni marc on es pugueren inserir totes les col·laboracions futures de l'AVL amb els centres i instituts d'estudis locals i comarcals. Desde la FIECOV hem de fer propostes de possibles col·laboracions per a incloure en el conveni inicial que es redactarà en les properes setmanes. A la reunió valorem positivament l'acord i es proposen incloure al conveni les següents col·laboracions:

a) Col·laboració econòmica amb les publicacions dels centres amb predomini del valencià.

b) Dedicació un percentatge del pressupost anual del projecte Sigleval (de digitalitazció de publicacions en valencià) a les publicacions locals i comarcals.

c) Col·laboració econòmica en les activitats de promoció lingüística que realitzen els centres.

d) Organització conjunta d'activitats entorn l'escriptor de l'any.

 

3. Preparació de la reunió de Josep Vicent Frechina amb el Vicerectorat de

Participació i Projecció Territorial de la UV. De moment no s'ha dut a la pràctica cap dels acords assolits a la Trobada Centres-Universitat (organització del congrés anual, venda de les publicacions dels centres a la llibreria de la Universitat). En la reunió, que tindrà lloc a l'endemà de la de la FIECOV intentarem concretar totes dues iniciatives.

 

Resum de la reunió del 23/05/2012 amb el Vicerector de Participació i Projecció Territorial

Jorge Hermosilla explica que la substitució del Responsable d'Iniciativa del Vicerectorat, Josep Montesinos (nomenat recentment director del Centre Internacional de Gandia), ha retardat l'organització del congrés i, a hores d'ara, resulta impossible convocar-lo per enguany. La seua proposta es substituir-lo per unes segones Jornades, que se celebrarien el divendres 30 de novembre i el dissabte 1 de desembre, estructurades entorn de tres línies temàtiques:

 

a) Medi ambient i territori.

b) Història, educació i patrimoni cultural.

c) Desenvolupament local i ocupació.

 

Cadascuna de les línies temàtiques comptaria amb una conferència i una taula rodona. Les intervencions es publicaran anticipadament (l'idea es lliurar la publicació als participants en la Jornada) i s'inclouran també en el volum les conferències dictades en la primera Jornada. Hermosilla ens demana que proposem noms des dels instituts per a participar en la Taula Rodona. La idea és que els participants exposen una experiència relacionada en la línia temàtica però la porten després al terreny de l

anàlisi i la reflexió. La intervenció hauria de presentar-se per escrit prèviament (cinc fulls, abans del 30 de setembre) i és possible (encara no s'ha concretat) que fos remunerada. Si teniu candidats a participar en la Taula Rodona, feu-me arribar els seus noms i un parell de línies sobre quina podria ser la seua aportació abans del 7 de juny que ens tornarem a reunir. Pel que fa a les publicacions, el mateix 7 de juny ens reunirem amb Josep Lluís Canet, director del servei de publicacions de la UV, per a concretar el procediment per posar-les a la venda. Espere els vostres suggeriments. Una salutació ben cordial,

Josep Vicent Frechina, FIECOV

Fer comarques, per Josep Maria Jordan

Un país és més sòlid quan hi ha una bona xarxa de pobles i ciutats, no només una o dos grans àrees metropolitanes envoltades de menuts nuclis rurals. En aquest sentit, una característica positiva del País Valencià* és que presenta una jerarquia urbana bastant compensada, amb un grapat de ciutats intermèdies que configuren diverses comarques. El nostre és un país de comarques, i això ha ajudat a conservar encara bona part de la identitat cultural pròpia. I a les distintes comarques hi ha unes entitats culturals, els instituts o centres d´estudis comarcals, que fan el que poden per vertebrar el país des de baix.
Aquesta setmana, el divendres, es commemora el 20é aniversari d'un d'aquests instituts, el del Camp de Túria. Amb aquest motiu hi haurà un bon concert a l'auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a les 20h. Fa vint anys, en efecte, que es va posar en marxa l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, una iniciativa similar a altres que s'encetaren per aquell temps en diverses comarques valencianes. Els objectius eren clars: fomentar l'estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca. Uns objectius encara plens de sentit avui, però la vida i la tasca d'aquests instituts no resulta gens fàcil.
Fer comarca, per a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor. Es tractava d'anar més enllà d'una visió purament localista. Tanmateix, és cert que el grau de consciència comarcal és major en una minoria culta que no en la majoria de la població. El món evoluciona molt de pressa, sota l'empenta del canvi tecnològic i la tendència a la globalització. Però cal trobar un equilibri necessari entre la dimensió global i la local, i en això la tasca d´aquests instituts és encara útil i necessària.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, a través de tres congressos i moltes altres activitats, ha treballat en pro d'un desenvolupament ordenat i sostenible de la comarca i del conjunt del territori valencià. Tanmateix, hem assistit a una evolució accelerada i sovint anàrquica de les coses, i el propi institut ha perdut força i influència amb el pas del temps. Com diu un del seus ex-presidents, Francesc Rozalén, l'institut té el repte d´implicar a la majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la pròpia societat civil sembla estar en crisi.
Segons un altre ex-president, Ferran Zurriaga, cal que l´institut trobe noves formes d'actuar a favor d'una cultura humanitzadora i sostenible davant els canvis actuals. Des d'aquesta perspectiva, Albert Dasí pensa que els instituts comarcals han de sacsejar la gent preocupada i donar més impuls al fet d'aprendre i buscar entre tots la comarca que volem. Potser per això, l'actual president de l´Institut d´Estudis Comarcals del Camp de Túria, Carles Subiela, amb l'ocasió del 20é aniversari, crida a sentir-se satisfets amb el camí recorregut, però demana alhora ser autocrítics i renovar la il·lusió per encetar nous projectes.
Els responsables polítics bé farien en aprofitar i recolzar aquestes entitats. Els instituts d'estudis comarcals constitueixen una part de la societat civil valenciana de notable valor. La seua debilitació o possible desaparició implicaria una pèrdua de capital social que potser seria de lamentar en el futur.

*Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València

*Primer president de l'Institut del Camp de Túria.
(publicat avui al Levante-emv.com)
www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp

www.campdeturia.cat

Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA

UNA SEU PER A L'INSTITUT

Si després de 25 anys, finalment aconseguim de tenir una seu que aplegue l'Institut d'estudis? Per això, segons el president Carles Subiela, cal més compromís, i més socis que vulguen tirar del carro. El Camp de Túria i els estudis, el coneixement i el compromís. Els pobles i la comarca. Tu decideixes.

COMARCA&PAÍS: QUINA ECONOMIA?

Durant la primera part de la Jornada, presentarem estudis i treballs sobre Economia i Societat, que tindrà com a coordinador Josep Maria Jordan i Galduf, i Educació i Cultura, coordinada per Rosa Dasí i Asensi. 

Si voleu presentar treballs caldrà notificar prèviament la inscripció abans del 15 de novembre al següent correu electrònic mmanez2@gmail.com,  i s'haurà de fer constar el nom i cognons de l'autor o autors, títol  que identifique el treball i una breu descripció del tema...

IV APLEC DEL CAMP DE TÚRIA

L'Aplec de Camp de Túria és una iniciativa cultural que naix de la voluntat, del treball i de l'esforç de diverses associacions de la comarca entre ateneus i casals, col·lectius juvenils i de cultura popular, associacions de música, grups de teatre, col·lectius pel valencià, etc. Una trobada sociocultural dels diferents col·lectius de la comarca, així com també de persones a nivell individual interessades en:

  • Fomentar el valencià i la cultura: el foment de la nostra cultura i de la nostra llengua es converteix en un eix fonamental d'esta trobada. En aquest sentit, des de l'Aplec de Camp de Túria apostem per potenciar i visualitzar la música en valencià i les nostres tradicions com són la muixeranga, els jocs tradicionals i les danses populars de la nostra comarca.

  • Potenciar el teixit associatiu local i comarcal: en tant que l'Aplec naix del teixit associatiu del Camp de Túria, donar a conéixer i potenciar aquesta xarxa esdevé una de les principals finalitats de la Trobada. Creiem i promovem l'associacionisme per tal de potenciar les tradicions i activitats culturals, així com també per promoure i defensar les necessitats, inquietuds i interessos de les persones.

  • Oferir una alternativa cultural i d'oci: davant l'actual model d'oci predominant, basat en la socialització en espais d'oci nocturn i en el consumisme; valorem necessari oferir una alternativa cultural i d'oci que potencie la nostra cultura i la nostra llengua, i que promoga valors d'igualtat, solidaritat i cooperació, sempre des d'una perspectiva no sexista ni LGBTIfoba.

FIRA DE NADAL A L'ATENEU 2014

Llibres contra el fred i l'avorriment

SOM A TWITTER

som a twitter. Si voleu dir-nos res, llegir què proposem, què seguim o per on peguem, ens trobareu a @campdeturia  twitter.com; twitter.com; twitter.com

EL PAÍS AMB ESTELLÉS

El mes de setembre s'ha convertit en el mes referent del poeta Estellés, des de fa quatre anys que la efsta es va estendre arreu del país. De fet, l'efecte de l'acció en favor del poeta ha obert una nova sinèrgia ciutadana per llegir poesia i estendre-la per places i carrers. La idea de Josep Lozano ha calat fondo entre els valencians. Per Estellés, la festa 2013

 

 

UN NOU CEL HORITZÓ AL CDT

Segons que diuen algunes previsions informatives, el pp té els dies comptats al govern valencià. Sort d'això, i encara falta per veure si tornaran tot el que han robat els últims vint anys, fins i tot la decència dels valencians.

PÀGINES ESPECIALS A LA COMARCA

Al directori de l'esquerra, hem confegit quatre pàgines, per a Casals, Ateneus i més cases nobles. Per acedir-hi només que caldria punjar on voleu anar-hi. Les actualitzacions dependran de les informacions i la bona voluntat de tots plegats.

LA IDEA CAMP DE TÚRIA

JOSEP MARIA JORDAN és un dels protagonsites principals del Camp de Turia, del concepte de comarca, exemple de treball col·lectiu, voluntariós, en favor de la cultura, de la bonhomia, de l'economia, de l'entesa entre pobles, exemple de la il·lusió dels homes incansables que continuen treballant malgrat el vent, la moda, la política, i els embats de pobles que no han sabut bastir la modernitat que ell sempre convida a viure. Va ser el nostre primer president a L'Institut d'estudis, i encara quan li ho vam demanar, tornà a liderar el projecte fins al tercer Congrés. Un recorregut d'anys de compromís que va iniciar en la primera tria democràtica municipal, després de la dictadura. Anit va significar que se sentia orgullós de dues grans coses, aquesta presidència i participació en l'Institut, i sobretot, ser un dels membres d'aquesta colla de músics primerencs, els Últims romàntics.

El premi que li van lliurar anit és tan merescut, tan ben destriat, i a la vegada tan unànime, que ens aplegà la gent de l'un costat i de l'altre de la comarca, tret dels botartes, naturalment. Per molts anys.

ACORDIONISTES DE LA VIDA article de JM Jordan

EL PARLAMENT EUROPEU, QUÈ MANA?

Ens arriba que podeu accedir a la pàgina del parlament en catlà, però que cal anar-hi perquè en vegen la necessitat, de la llengua i d'una Europa plurilingüe. Au, si no teniu res més a fer, cliqueu i feu el bot.

Parlament Europeu

MORISCOS: 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ

L'exposició és ara a Olocau, fins al 20 de gener de 2010. A la casa de la Senyoria, a més podeu visitar també l'exposició sobre l'espart, de l'artesà Nàssio. Totes dues exposicions són imprescindibles.

 

MORISCOS. 400 anys

VILAWEB i el Diari de l'escola fan una pàgina sobre els Moriscos, 400 anys després de l'expulsió, amb tot d'enllaços, propostes i activitats de commemoració. 

www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia

Vigència de JOAN FUSTER · SER i TENIR

21 intel·lectuals valencians s'apleguen en un quadern de reflexió i debat per defensar l'actualitat de Joan Fuster, un dels pensadors més importants que ha donat el valencianisme durant el segle XX. Sense Fuster no s'entén la idea País Valencià. Fuster va dignificar el pensament a l'alçada dels grans savis europeus del XiX i del XX. Notícia a Vilaweb

 

DIARIS DIGITALS

UN PAÍS D'INSTITUTS D'ESTUDIS

INSTITUT RAMON MUNTANER

L'Institut Ramon Muntaner aplega els Instituts del país, amb el programa d'activitats, ofertes, ajuts i encara tantes informacions relacionades, sobretot, amb els estudis locals. Imprescindible per saber què passa arreu del territori, amb els estudiosos i els del desfici intel·lectual.

 

INSTITUT D'ESTUDIS DE LA MARINA ALTA