'Tot el que fem és provisional.' J. Fuster
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
MÉSDEMIL, UNA DESCOBERTA DE PRODUCCIÓ MUSICAL A BENAGUASIL
mésdemil és una empresa musical 360º que ofereix diversos serveis relacionats amb el món de la música professional, sempre garantint els millors preus i els millors resultats.
Per a programadors culturals, oferim serveis de contractació de grups, Djs, espectacles en general, cursos i tallers, així com produccions integrals de concerts i esdeveniments culturals, ja siguen amb artistes mésdemil o externs.
Per a grups i artistes, oferim producció i gravació musical al nostre estudi, edició discogràfica amb el segell mésdemil, serveis de promoció i management, disseny gràfic i web, a més de producció audiovisual de videoclips i serveis fotogràfics. En definitiva, tot el que el un grup pot necessitar.
mésdemil compta amb un equip de persones joves, qualificades i en contínua actualització dels seus coneixements. Un equip que treballa amb ganes i il•lusió, i que busca solucions creatives per a satisfer tot tipus de necessitats, duent a terme amb èxit els projectes més diversos.
JOAN OLIVARES, PELL DE PRUNA I L'ATENEU DE BENAGUASIL (1)
Ací trobareu tota la informació e la nit de dissabte a l'Ateneu de Benaguasil. http://blocs.mesvilaweb.cat/vicentgalduf
Entre més activitats, la presentació de Pell de Pruna, obra eròtica de Joan Olivares, l'exposició de les il·lustracions de Jordi Albinyana, la lectura d'un parell de fragments de l'obra, l'encontre amb la colla de la Vall d'Albaida, Gàlim i els seus, el sopar amb la gent de l'Ateneu, el Miquel, Xelo, Eugènia i els incombustibles de Benaguasil, el nou prohecte de baixar a Ca les Senyoretes, i després la sorpresa de Toni de l'Hostal i el mateix Jordi Albinyana, que van poder-se escapar i fer-nos unes quantes cançons impagables. Cacaus, licors, conversa, música, humor… Quina fila, tots plegats.
EN SOPAR, L'APARICIÓ DE TONI I JORDI VA DONAR MÉS JOC (2)
De vegades les nits van afegint sorpresa, i el brou va guanyant: va passar dissabte, amb aquell ritme dels músics que ja han fet la feina (tots dos venien de Carlet i de Burjassot. De matí també havien estat a l'acte d'homenatge al Josep Lluís Bausset). Més entre amics, en família gairebé, van anar baixant els instruments del cotxe, ara l'una guitarra, ara l'altra, ara el banjo, ara el guitarró… Sense pressa. Afinaven, ara l'una corda, ara em sona millor, i deixaven anar una nota, una tarara, fins que vam atrevir-nos a demanar-los repertori. El tip Pep, Colombaires, Sóc putero…, són bons, tots dos, i els registres de veus tan diversos com ells vulguen. N'hi ha moments que valen tots els diners, malasort que no en tenim, però tenim tants altres valors. Tants. La nit va esdevenir tant com prometia, per les converses, pels amics, per la m´suica i l'harmonia de la casa. Finalment, fins i tot Miquel es va arrancar a cantar. La vessant lúdica i la vessant cultural. No s'entén una cosa sense l'altra, com havia dit de matí un tal senyor Pujol, a València.
L'ESCRIPTOR JOAN OLIVARES, ENTRE NUVIS I EXALUMNES (3)
Pell de Pruna no es va escriure per ser publicat, en un primer moment. Les circumstàncies, una nit entre amics que bevíem amb goig, la coincidència d'unes històries en què l'autor se sentia plenament lliure per escriure, el van fer decidir de presentar-lo, de primer a l'editor, que no volia saber-ne res d'il·lustracions, després al premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida. Un llenguatge senzill, pròxim al jovent, sense artifici, talment com si ho estigués contant, o vivint un jove adolescent d'institut, fins i tot aquells que no llegeixen mai res, o que diuen que no llegeixen. Entre Dies de verema i Pell de Pruna n'hi ha un món, o un abisme, que l'eròtica uneix. Ah, el sexe, entre mestres, a l'Institut: com no voleu que llegesquen, amb aital reclam.
UNA NIT SOBRE EROTISME A L'ATENEU DE BENAGUASIL (i4)
Músics, escriptors, cantaires, il·lustradors, artistes, nuvis, blocaires, mestres, dolçainers, llauradors, licoraires, destil·ladors d'aiguardent, pensionistes, bufadors, xofers, lectors, entre més oficis nobles que s'havien aplegat a la vella estació de dalt de Benaguasil, ara l'Ateneu Musical i Cultural.
DIVENDRES, 26, MIQUEL GIL A L'ELIANA: CONCERT IMPRESCINDIBLE
DIVENDRES 26 DE FEBRER A L'AUDITORI DE L'ELIANA CONCERT DE MIQUEL GIL (TIRANT DE CANÇÓ 2010) ENTRADA GRATUÏTA. ORGANITZA: CASAL JAUME I CAMP DE TÚRIA-ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀCOL·LABOREN: REGIDORIA DE CULTURA DE L'AJUNTAMENT DE L'ELIANA
Miquel Gil nascut a Catarroja és un artista dotat d'un treball innegable però de difícil catalogació: Fugisser, erràtic, inquiet. Ningú el va obligar a abandonar Al Tall després de deu anys de la seua fundació, però a finals dels 80, el cantant de Catarroja necessitava respirar altres aires i transgredir els límits del folk per endinsar-se en els camins del mestissatge, encara poc explorats en aquella època. Així va crear Terminal Sur, un grup carregat de bones idees i avançat al seu temps que no va tenir la paciència d'esperar que arribes l'hora de la World Music. Després va venir gairebé una dècada de silenci. De tant en tant se'l sentia aquí o allà, posant la seua inconfusible veu trencada al servei dels altres. Al cap i la fi, Miquel Gil ha estat un vocalista molt sol·licitat: sempre se l'ha considerat "el de la veu rara", "el que sembla mig gitano", "el que canta flamenc en valencià". Però ell mai no ha cantat flamenc, sinó que ha investigat la polifonia mediterrània i l'escalística del cant d'estil valencià. Un altre cosa és que allò que al País Valencià anomenen "Per la de l'u", a Andalusia es digui "Fandango". A les seues arrels ens remetem. El secret de la proposta de Miquel Gil és que surt directament del més blau de la Mediterrània. No té succedanis, ni cau en les temptacions folklòriques que tant agraden a no iniciats o turistes de la música. El valencià toca fons sense entendre de fronteres ni debats sociolingüístics. Sentir com canta Un silenci, Amaga l'arbre, Katà o Primavera, fa el mateix efecte que posar-se unes gotes als ulls d'aquelles que amplien el camp de visió, perfecte per a aquells que encara no creuen que la cançó és un art que supera les etiquetes. I no assenyalo ningú. ( J.M. Hernández Ripoll ) Més informació sobre el músic: www.miquelgil.com / www.myspace.com/miquelgil
JOAN OLIVARES PRESENTARÀ PELL DE PRUNA A L'ATENEU DE BENAGUASIL
És la segona vegada que Joan Olivares (Otos, 1956) guanya el Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida, que publica Edicions Bromera. El va aconseguir l'any 1997 amb 'Dies de verema', i ara, deu anys després, repeteix amb 'Pell de pruna'. El llibre, ple d'humor i sensualitat, inclou unes il·lustracions de Jordi Albinyana (veieu dues animacions del procés de treball).
Silveri, el protagonista de 'Pell de pruna', sempre ha tingut una relació especial amb les dones. Però quan entra en un institut de comarques, en qualitat de professor, la seva vida sentimental es trasbalsa.
L'ERÒTICA DEL DOCTOR OLIVARES A LA SEU DE L'ATENEU DE BENAGUASIL
L'ERÒTICA DE JOAN OLIVARES
Dissabte, 27 de febrer. 20h. Saló d'actes de l'Ateneu.
Aquest mes tindrem de convidat a l'Ateneu un autor força interessant: Joan Olivares
Joan Olivares reparteix el seu temps entre dues passions: els rellotges de sol i la Literatura.
(..)
Com a complement tindrem una exposició de dibuixos de Jordi Albinyana, jove il·lustrador del seu llibre,. Aquests dibuixos podran ser adquirits pel públic.
En acabar la presentació, l'autor signarà exemplars i a continuació hi haurà Sopar de Germanor (22h) amb la modalitat sopar enfaixat, és a dir, l'entrepà cal dur-lo de casa.
+info vegeu LA VEU DE L'ATENEU:
http://laveudelateneu.blogspot.com/
UNA NIT PERFECTA PER COMMEMORAR 25 ANYS DE TROBADES
Castelló va viure la commemoració dels 25 anys de Trobades en un acte lluït, excels al Paranimf de la Universitat Jaume I, primer, i després un sopar especial a l'hotel Llum. Un ple fantàstic de gent de festa, per celebrar un encontre col·lectiu a favor de l'autoestima dels valencians, com va definir Diego Gómez, el president d'EscolaValenciana, què signifiquen tants anys i tants esforços de Torbades per l'escola i per la llengua.
PERSONALITATS DE LA POLÍTICA, L'EDUCACIÓ I LA CULTURA NO ES VAN PERDRE LA CITA A CASTELLÓ
Nit esplèndida, deia Baptiste Malonda, abans d'entrar a sopar. Brillant, sens dubte, entre amics i coneguts del món de l'educació i de la política. Dos candidats a futur Rector de la Universitat, escriptors de molt de pedigrí, Rapsodes, la gent de compromís… Ho va dir algú en una de les taules nobles, el futur rector és entre nosaltres, amb escolavalenciana. Com va dir en la lloa Quico Mira, aquest vaixel, en referènci a EscolaValenciana, cada vegada té més ports. és veritat. Castelló es va convertir en l'emoció de 25 anys de Torbades i d'història d'una escola compromesa, lluïda, brillant.
GRAN COMMEMORACIÓ A CASTELLÓ A FAVOR DE L'ESCOLA
A partir de les 19.00h, a la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) EscolaValenciana commemorarà 25 anys de Trobades arreu del País Valencià. Entre parlaments, actuacions de teatre (Xarxa teatre), i reconeixements (el Betlem de la Pigà, Obrint Pas, i la mestra Isabel Rios). La it acabarà en un sopar en un hotel de Castelló. POdeu seguir en directe tota la commemoració a través de Vilaweb i també a través de la pàgina d'Escola valenciana.
No cal dir que també hi serà present, a Castelló, els representants de la Coordinadora per la llengua del Camp de Túria, que pertany a la Federació escola valenciana. Demà oferirem un especial dels parlaments i de la nit a favor de l'escola del país.
CONTINUEN ELS ACTES HOMENATGE A OVIDI
Des de l’Assemblea de Joves del Camp de Túria volem retre un xicotet homenatge a l’Ovidi Montllor, cantautor i actor valencià de què, enguany, commemorem 15 anys de la seua mort. D’aquesta manera s’han organitzat unes jornades que, sota el títol “serà un mes que durarà anys”. El divendres 19 de Febrer (al Pub Nit de Sons de la Pobla de Vallbona) tindrà lloc una xerrada sobre la figura de l’Ovidi Montllor i el concert del barceloní Jordi Montañez i del grup valencià, Naia, que presentarà el seu primer disc “Joc d’emocions”. Així que no vos quedeu a casa i sigueu partíceps d'aquest mes que durarà anys!! Per a més informació: www.ajcampdeturia.ppcc.cat
UN 'ATENEU' PER AL POBLE: reunió oberta a Bétera
Dissabte, 20 de febrer, a partir de les 19.00 h. al Castell de Bétera es presentarà un nou projecte cultural i col·lectiu. De fet, la reunió mateix pretén d'ésser l'embrió del projecte d'Ateneu o Casa de Cultura independent i gestionada pels seus socis.
NAIXEMENT de la inquietut d'un col·lectiu de persones que comparteixen una preocupació comuna per la realitat del poble.
PRINCIPIS Foment del diàleg, la llibertat de decisió, el respecte i la tolerància. Dignificació de la identitat valenciana. Ús i impuls de la llengua, de la cultura, defensa del medi i del patrimoni, estímul de la formació i compromís pel progrés social.
L'Ateneu vol ser una associació independent, autogestionada i autofianançada, els socis de la qual decideixen els assumptes i les actuacions. Entre més àmbits d'actuació:
-Participació ciutadana, - Presentacions, -Eixides, - Concerts, -Exposicions, -Cursos, -Integració…
L'ASSEMBLEA DE JOVES DEL CAMP DE TÚRIA HOMENATJA OVIDI MONTLLOR
'UN mes que durarà anys', vet ací el lema de l'Assemblea de Joves el Camp de Túria per homenatjar Ovidi Montllor, durant el mes de febrer a la comarca. Xerrades, sopars, concerts, entre més activitats a Llíria, la Pobla de Vallbona i l'Eliana.
Anit van fer el ple al Casal Jaume I de Llíria, no hi cabia una agulla més, i Cesc Freixas va oferir un concert abrandat, compromés, a més de presentar l'últim treball que ha editat: 'LA MÀ DELS QUI T'ESPEREN'.
El discurs dels joves defenasava el territori, el país, la comarca, i reivindicava la llibertat d'uns altres joves que l'Estat encara empresona per les idees. Segons que van dir, anit a Llíria, l'Estat Espanyol és dels primesr del rànquing europeu pel que fa a la fluixera democràtica, a tenir la democràcia més feble i sota sospita pel que fa a drets dels seus ciutadans.
El programa continuarà divendres, 19 de febrer, a la Pobla de Vallbona, amb el concert de Naia, la conferència que persentarà el personatge d'Ovidi i la seua importància i significació per al país, i el sopar popular.
El 26, serà el casal Jaume I, qui agafarà el relleu en l'organització de concerts comarcals, amb l'actuació de Miquel Gil a l'auditori de l'Eliana, entrada gratuïta, amb el patrocini d'Acció Cultural.
L'endemà, el 27, el doctor Olivares presentarà a l'Ateneu de Benaguasil la seua literatura eròtica, acompanyat per la colla de l'Olleria, amb tertúlia i sopar popular.
ASSEMBLEA D'INSTITUTS D'ESTUDIS I PRESENTACIÓ: CENTRE OCTUBRE
Benvolguts/des: El proper dia 18 de febrer de 2010 a les 19 hores es presenta al Centre Octubre de València el llibre: Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat que és el resultat del congrés celebrat l’any 2008. La presentació anirà acompanyada de la conferència del Dr. Manuel Ardit (UV): L’expulsió dels moriscos i la repoblació del País Valencià. Aprofitant l'avinentesa, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner ens convoquen a una reunió prèvia, a les 17:30, en el mateix centre Octubre, per compartir informació i nous projectes amb nosaltres. A més, i atés que ja disposem de l'edició en format CD de la Bibliografia Comarcal del País Valencià, aprofitaríem igualment la trobada per facilitar4-vos alguns exemplars. Confirmeu la vostra assistència abans del dia 18 al 977401757 o al correu electrònic merce@irmu.org. Tot esperant poder comptar amb la vostra presència rebeu una salutació ben cordial. Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECOV) Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) Institut Ramon Muntaner (IRM)
LA DESOCUPACIÓ AUGMENTA CADA MES AL CAMP DE TÚRIA
El bloc per Riba-roja fa un repàs de dades que evidencien un augment preocupant de la desocupació, un exemple extensible a la resta de pobles del Camp de Túria. La crisi afecta els pobles, la comarca sencera, però els ajuntaments, què poden fer, pobres: previsió?, contenció?, equilibri?, ajuts?, despeses supèrflues?, endeutament?… Cadascú anirà fent conclusions, segons el poble i el coneixement que ens deixen tenir, els responsables, alcaldes i regidors.
Milers de persones es manifesten a favor del Cabanyal i en contra de Rita
Més de vint mil persones es manifesten pels carrers del Cabanyal a favor del barri, de la ciutat, d'un urbanisme racional, que tinga en compte els veïns i un creixement menys depredador. 'Salvem el Cabanyal', l'associació incombustible que és al capdavant d'un dels moviments entusiastes de València, se sent amb força per continuar contra l'amenaça i els abusos de polítics als quals els la bufa res que no siga el seu particuylar egoïsme o demostrar on arriben les majories absolutes dels poders absolutistes.
Un homenatge sentit a Enric Valor, anit a la seu de la Coordinadora pel valencià.
A la seu de la Coordinadora pel Valencià, a Vilamarxant, gairebé cent persones es van aplegar per escolar Rosa Serrano, editora i escriptora, una de les majors coneixedores de l'obra i de la persona d'Enric Valor, per homenatjar l'escriptor, el novel·lñista i el lingüista. No és gratuït que, a Valor, li devem l'esforç i la feinada d'haver fet arribar a l'escola i a milers de valencians, com és la llengua avui, perquè d'una altra manera, el català de València, no tindria aquella riquesa.
No és cap tòpic, doncs, atorgar-li també, a Enric Valor, la mereixedora tasca de lingüista universal, per com s'estimava i treballava la llengua un home tot bonhomia i que, ningú no s'està de dir-ho, era un senyor escriptor, curador de les paraules, de la bellesa, de la memòria dels valencians.
Enric Valor, 10 anys que morí, 99 que va nàixer.
Després, l'amor a la narrativa.»
Avui fa deu anys de la mort d'Enric Valor. Un homenot en el sentit més bonhomiós i un dels valencians més importants del segle XX. Un mestre de la llengua i de la literatura, que va fer créixer la llengua dels valencians com ningú no ho havia fet. Un humanista, un senyor, un il·lustrat compromés pels seus, per l'escola, per la cultura i pel territori, que va descriure amb tanta bellesa. Avui obrim amb aquest especial al mestre de mestres, savi i coratjós, treballador incansable i referent de tots els valencians ben nascuts. Vilaweb ha fet portada especial, Rosa Serrano ha enviat milers de cartes a mestres i alumnes del país. Els blocs, i alguns diaris en parlaran i homenatjaran l'escriptor que va posar la nostra literatura a recer d'una gran llengua. escolagavina lll Mail Obert lll Vilaweb lll Cucarella lll Gàlim lll Gemma P.
Homenatge a Enric Valor a la seu de la Coordinadora pel valencià, Vilamarxant
Divendres, 22 de gener, Rosa Serrano i Llorenç Giménez seran a la seu de la Coordinadora, per explicar històries, rondalles, succeïts sobre Enric Valor i la seua obra, bo i recordant un valencià dels més importants del segle XX. A partir de les 19.00, mestres i xiquets de la comarca tenen un encontre ineludible. Els records i els moments que Enric va passar pel Camp de Túria, per la serra Calderona, i van anar deixant petja a la llengua i a tantes coses.
La serra Calderona: els usos públics i privats. El document.
A l'Atenció dels assistents al procés de Participació ciutadana, dintre de l'elaboració de l'esborrany del Pla d'Ús Públic del Parc Natural de la Serra Calderona. En l'última Junta Rectora realitzada el 3 de desembre , dintre de l'ordre del dia, es presentà l'esborrany del Pla d'Ús Públic . Els adjuntem l'enllaç on poden consultar aquest DOCUMENT. El procés a seguir respecte a les aportacions, suggeriments o dubtes que tinguen respecte a l'esborrany del Pla d'Ús Públic, és el següent: Termini final per a l'enviament d'aportacions: 20 gener 2010 Recopilació en un document incloent Apartat PUP, pàgina, text de l'aportació suggeriment i/o dubte. Enviament per e-mail al compte: usopublico_calderona@gva.es Especificar en l'ASSUMPTE: Aportacions PUP Incloent nom de l'Entitat i de la persona responsable del tema. Gràcies per la seva col·laboració.
Mariví Corella / Oficina de Gestión Parc Natural de la Serra Calderona Casa de la Cultura de Nàquera Pça. Ajuntament, s/n 46119 Nàquera Telf.: 96.168.1993 - 679.19.52.38
Poca assistència en l'assemblea de l'Institut, que aprovà la gestió per unanimitat
No arribàvem al 30% dels socis, però finalment hem enlestit la feina. La Junta ha presentat els informes de presidència, de secretaria i de tresoreria, que han sigut aprovats per unanimitat. S'ha fet un repàs de les activitats fetes els dos últims anys i s'ha fet un balanç positiu de la gestió. També s'hi han recomanat accions de millora: guanyar socis, més implicació en els debats importants de la comarca, més compromís polític, continuar a l'aguaït després que passarà la crisi, perquè aleshores tornarà el deler predador de l'urbanisme. ës veritat que ha faltat participació. C'est la vie!
Lluís Vicent presentà anit a Consolat de Mar 'Consciència urgent'
Lluís Vicent és un jove cantautor dels Poblats Marítims de València, com ell mateix s'hi presentà, d'aparença física estimable, barret de feltre, amb samarreta Salvem el Cabanyal, i una veu que recordava els principis d'altres cantautors ara més fets, d'anomenada. Agraït, humil, de discurs fluïd sobre Brossa, o Estellés, de vegades massa intimista… Dues guitarres i molts quilòmetres per endavant, si és que el coratge no defalleix. Per visitar el seu bloc, punxeu.
Un encontre entre pobles, amb l'excusa de la música, el vestit i el ball tradicional
'La memòria dels sentiments' és un magnific treball del grup l'Aljama de Bétera, que ha recollit tot de músiques i cançons tradicionals de la comarca en un llibre i un doble CD, que es va presentar a Bétera, en un encontre de colles memorable: la Colla de ball tradicional de Sant Joan de Labritja, d'Eivissa; la colla els Pastorets de Vilamarxant, l'escola de música de Quartell, i l'associació cultural l'Aljama de Bétera. El treball té una identitat comarcal de primer ordre, i obri una nova línia d'investigació al Camp de Túria que hauria de rebre el suport que mereix.
El pròleg és del mestre Ferran Zurriaga, que també va fer la lloa de la nit
'Llegir, saber, recitar i expressar-se, deixar-se portar pel ritme d'un romanç, descobrir el goig de les cançons, saber portar el pas d'un ball…, són coses que trobareu entre aquests papers, serà un dels camins per atrapar-vos, tant si sou xiquets, joves o adults. Si és així, per molts anys, perquè encara us manté una il·lusió que fa que la descoberta del passat siga un pas per a construir una terra amb més goig pel viure'. Ferran Zurriaga
La colla 'Xe quina burrà', va acompanyar el ball d'oficis, arreplegada a Bétera, i que els membres de l'Aljama van ballar en record de tants oficis que han anat desapareixent els últims anys: el matalafer, el cadirer, el sabater, el mestre d'aixa…
Els balls medievals de Sant Joan de Labritja, d'Eivissa
El ball tradicionald e Sant Joan de Labritja, o ball de pagès, va omplir la primera part de la festa per la músiac tradicional a Bétera. Són balls que l'estudi i la investigació ha anat recuperant per a al cultura popular: ball de noces, ball cerimoniós, de vestits espectaculars, els homes i les dones sobretot: sa ball llarg, sa ball curt, ses dotze voltes… la presidenta de la colla va anar explicant amb una didàctica senzilla, què representava cada ball, els moviemnts, els rituals, els intruments, el vestuari… Amb aquell valencià de ses illes que vam anar entenent a la perfecció, potser perquè la llengua, malgrat els dubtes, ens aplega més que no voldrien uns quants senyorets.
Veus, folkloristes, orgull, il·lusió entre grans i joves
Fermín Pardo és un home fet a la investigació, al treball incansable per recuperar un pou de saviesa, a dins la història dels darrers cent anys dels valencians. Xavier i Maria són més joves, però segueixen aquest treball dels grans mestres que els han precedit: el Xiquet de Bétera, per exemple, el Sardino, Evaristo… L'Aljama és una mica això, passar-ho bé amb el ball, però anar acaçant les veus de tradició oral tan genuïnes, entre els valencians. L'ú, l'ú i el dos, l'ú i el dotze, el cant d'estil tornava dissabte a pouar dels pobles de la comarca.
La música popular al Camp de Túria
El ball de pastorets, els Arquets de Riba-roja, ball d'oficis de Llíria, les danses de Bétera, la jota de Gàtova…, una riquesa d'estils de gran varietat, perquè el Camp de Túria era encontre dels pastors de l'Aragó, que juntament amb la influència de l'Horta, fins i tot de la Vall del Palància, amb l'afgeit del trasllat obligat de pobles (Loriguilla i Benaixeve) provoquen aquesta barreja, entre innocent i obligada.Cançons de Nadal i de Pasqua, de ronda, de murga, d'estil… La memòria dels sentiments.
'La memòria dels sentiments', un doble CD de cançons del Camp de Túria
Amb motiu del cinqué aniversari de l'Associació cultural l'Aljama de Bétera, aquesta nit es presenta a la Casa de la Cultura un recull de cançons de tradició oral, balls i cants d'estil, recollits de les diferents poblacions del Camp de Túria.
A partir de les 22.30, a la Casa de la Cultura de Bétera. Presentació a càrrec de Ferran Zurriaga.
"L'Aljama de Bétera és una associació cultural que es va crear l'any 2004 amb la finalitat d'investigar, recuperar i difondre la cultura tradicional valenciana per mitjà de la música popular, la indumentària, els balls populars, les costums i les tradicions de la nostra terra. L'Aljama està formada per un total de 18 persones. S'ha publicat un gran treball de camp realitzat per l'amic Fermin Pardo amb la col·laboració de les Obreres i Majorals de 2004, en el qual hem gravat cançons de bressol, cançons de treball, cançons de Pasqua, cançons infantils, cançon de festa, cançons per a ballar i una part de música tradicional religiosa del nostre poble, d'on destaquem la recuperació d'uns cants i una tradició ja perduda a Bétera com són els cants de l'Aurora."
Vicent Usó, finalista del Sant Jordi, i l'ofici d'escriure a Vilamarxant
'Cal desconfiar dels escriptors que es diverteixen escrivint'.
Vicent Usó, escriptor de Vila-real, va ser a la seu de la Coordinadora pel valencià, a Vilamarxant, en una conferència sobre l'ofici d'escriure, davant un públic atent. Presentat per Voro Golfe, un incombustible d'escola valenciana al Camp de Túria, la gent no va desaprofitar l'oportunitat de tenir al poble un finalista del Sant Jordi. Però l'Associació Cultural 9 d'Octubre i la Coordinadora no són qualsevol cosa, a l'hora de dinamitzar activitats culturals. Vicent Usó feu una lliçó sobre l'ofici i les dèries de l'escriptor, que va barrejar amb algunes idees i breus històries carregades d'emoció. Què ens cal, posar-nos a llegir els seus llibres. I explicar que hi érem, davant un valencià de les comarques del nord que té ofici. web i bloc
Anit, la música va lluir a favor de Llíria i del país sencer
En un concert extraordinari que va aplegar les veus imprescindibles de Miquel Gil, Pep Gimeno i Mohammad Bou Ayoub, els ritmes de l'Orquestra àrab, la mestria de Tòbal Rentero, la màgia de David Pastor, la banda la Unió que va fer una sessió triple de treball per acoblar-se a assajar amb tothom, va convertir el 21 en una nit brillant a la comarca, per recordar durnat molt de temps. Com va dir Carles Subiela, president de l'Institut i organitzadora de l'acte, que ningú no siga obligat a abandonar la terra que estima.
El Pavelló de l'Arc va ser una festa. En un primer moment ningú no creia en aquell èxit, de públic, sobretot perquè els mitjans s'havien entossudit a amagar l'acte, a obviar la força de la societat civil quan s'organitza, a bandejar el poder de convocatòria quan els objectius són nobles i, sobretot, es va demostrar que els mitjans ja no es mouen solament per la notícia, sinó pels interessos. L'institut havia rebut ofertes d'informar sobre el concert, sempre que pagàrem per endavant. Quina barra.
Gràcies a tants col·laboradors voluntaris, a la gent que hi va venir, als músics, a la banda, i a la acollida de Llíria, que encara guarda aquella màgia que explicava Miquel Gil, tocant al vent, a Llíria la música de banda és a la genètica.
La presentació del concert anà a càrrec de Carles Subiela i JV Frechina
Carles Subiela, president de l'Institut d'Estudis comarcals del Camp de Túria, va agrair la resposta del públic, dels músics, de la banda simfònica la Unió, i va recordar el per què del concert, en record d'aquell greuge d'expulsió dels moriscos valencians, fa 400 anys.
Josep Vicent Frechina, president de la Federació d'Instituts del País Valencià, va fer la lloa del concert, alhora que va remarcar el coratge de l'Institut, i de la societat civil capaç d'organitzar esdeveniments d'aital envergadura. El país que podríem ser, si fórem capaços d'aplegar la barreja d'estils i cultures, les veus, les bandes, i obrírem una nova via per convèncer-nos de les nostres possibilitats, amb imaginació i esforç.
A l'escenari hi havia una potencialitat i unes ganes que difuminaven alguns detalls
Sempre apareixen els noms que ja coneixem. Pep Gimeno, Miquel Gil, Mohamed, David Pastor, que va guayant-se tants mèrits com vulga amb aqueixa trompeta i un ofici que deixa embadalits els músics mateix, el públic, el silenci… Entre bastidors, quants músics de la banda no volien retratar-se amb David per recordar aquell moment.
Però aquests concerts foren una altra cosa, no es podrien ordir ni pensar sense els percusionistes, del Miquel o del Mohamed, sense el Tòbal Rentero i els seus llaüts, les guitarres, la dolçaina, o qualsevol dels estris de corda que tinga a les mans. És un altre monstre, a l'escenari, i res no seria igual sense la seua intervenció.
La banda la Unió ha fet un salt memorable. És la segona vegada que participa en aquesta barreja d'estils, el jaz, la música popular, l'ètnia, els ritmes àrabs, i entrava amb goig a l'envit difícil de ser-hi, de reivindicar-se com un altre element imprescindible a partir d'ara. Entre els músics hi havia aquella entesa necessària i l'agraïment majúscul al director, Josep Miquel Micó.
Però n'hi ha més, amb aquelles tres veus, entre cristians, àrabs i agnòstics.
Uns quants detalls per explicar-nos la importància i la dignitat d'uns quants projectes
Mohamed va agrair un parell de vegades que els haguérem convidat, de nou, a actuar a Llíria. 'Com commemoreu la fatal expulsió i voleu acollir-nos com mereixem, demà cridaré perquè en vinguen seixanta o setanta mil, a quedar-se a la vostra comarca'. Nosaltres havíem deixat publicitat en carnisseries, locutoris, havíem provat de posar-nos en contacte amb l'Associació àrab de la comarca… No n'hi havia gaire presència àrab, per bé que hi havia unes tímides banderes que reclamaven la llibertat del Sahara.
La filla del Botifarra el va acompanyar en una de les cançons, i encara n'hi hagué que va dir que va tornar a cantar poc, per segona vegada. Però la dificultat dels arranjaments per a banda, en un temps tan curt de preparació va donar aqueix fruit. N'hi havia càmeres que enregistraven el concert i, possiblement, l'Institut puga editar un DVD, amb allò principal que va passar a l'escenari i entre les llotges del públic.
Sense la complicitat entre els músics, l'harmonia i el somriure, no hagués sigut possible ordir un espectacle que ha tornat a demostrar la capacitat creativa, malgrat les adversitats i els pocs recursos de què disposen, de les institucions i de qui és responsable polític dels nostres governs locals i autonòmics.
Miquel Gil és el gran mestre, potser una veu irrepetible a Europa.
D'uns anys ençà, Miquel Gil ha revolucionat el panorama músical valencià i, ens atrevim a dir-ho, europeu. Des d'Orgànic, passant per Katà, Miquel Gil ha convertit la veu, la música i l'expressivitat en un sentiment que corprén, que atrapa, que no deixa indiferent. La seua qualitat i la varietat de registres ens ha posat als valencians en un nivell mundial com mai no havíem conegut. És veritat que, com ell mateix diu, les coses no són casuals ni vénen plogudes del cel. Són molts anys d'ofici, de treball, d'esforç, i com gairebé sempre entre els valencians, d'un reconeixement institucional nul. Comparable al cas d'Ovidi, o Raimon…, no és que els polítics siguen cecs, són ignorants, xenòfobs i carregats de males arts. En un país normal, civilitzat, Miquel Gil fóra la joia preada que caldria protegir perquè ens anés descobrint la bellesa, la música, la veu… Quina sort a Llíria, de nou, descobrint-nos davant el mestre.
Pep Gimeno Botifarra, el públic el reclama amb insistència, que no es cansa de sentir-lo
Jo tinc por que no se li acabe la veu. Patesc. Trenta anys que ens ha costat descobrir-lo i, l'èxit, a veure si provoca un daltabaix al miracle que ha provocat aquest homo de Xàtiva. Veus que tot no són penalitats, ni greuges, ni batlles del pp, ni diaris de levante, que n'hi ha miracles i terrabastalls que fan del viure un goig. Pep Botifarra és una de les coses més grans que ens ha passat als valencians els últims vint anys. Els últims deu anys. Vitol, Botifarra!
Mohamed Bout Ayoub, aquella veu de mans tan vives
L'art que no té nom, la veu i la sensibilitat d'aquest home, segons que diu Gàlim en la prèvia d'un comentari que esperem tants blocaires. Tots dos Mohameds tenen aqueix deix de l'art a la música, però l'expressivitat de Bout Ayoub adelera els ulls en aquell cos alt, esbelt, prim, encaixat en aquell vestit de sastre de l'alquímia. Aquest cos i la seu veu ja mereix l'espectacle, el silenci dels gairebé tres mil. El batre a tres veus és un regal mediterrani, eixut, aspre, que es afua la pell i ens clava immòbils, al temps i a la terra, a dues bandes de la mar. Rendits als peus, a les mans, a la veu, de l'art que no té nom. Aquest home.
La Caseta del Plater, que devia ser l'espill d'alguna premsa
Bona nit. Hem dit molt sovint que els Instituts d’Estudis Comarcals naixen com a resposta a unes necessitats culturals que les institucions no acaben de cobrir i, de fet, ho fan estimulats per la passivitat d’aquestes mateixes institucions davant de la degradació paisatgística, desaparició del patrimoni i desarrelament cultural que ens ha tocat viure.
L’acte d’avui és una prova fefaent de tot això. Ha hagut de ser un Institut d’Estudis Comarcals, l'IDECO del Camp de Túria, qui, davant el silenci persistent i desconcertant de les institucions, prenga la iniciativa per commemorar un dels episodis més obscurs i vergonyants de la història dels valencians I ho ha fet jugant-se la pell, sense pressupostos generosos, sense partides ben nodrides per a despeses de representació.
Fa 400 anys, desenes de milers de valencians varen d’abandonar forçosament sa casa i marxar a terra estranya per motius estrictament religiosos, en una aplicació bastant curiosa de l’evangeli cristià. Aquesta operació taxativa de neteja ètnica deixà alguns pobles valencians buits per sempre, trencà famílies i provocà una quantitat de dolor humà que ens es impossible ni tan sols d’imaginar.
Òbviament si avui ens reunim ací, no és per celebrar-ho si no per fer una invitació a la reflexió col·lectiva. Una reflexió sobre la història d’un fracàs d’enormes dimensions: el fracàs de la convivència i el fracàs de les polítiques d’assimilació propiciades aleshores pel clergat la Inquisició i la monarquia. Un fracàs, no ho oblidem, després de quatre-cents anys de permanència pactada. I un fracàs —no voldríem ni pensar-ho— en el llindar del qual podríem trobar-nos altra vegada en un futur no molt llunyà.
Però el concert d’avui és també una invitació a l’esperança. Dalt de l’escenari es dibuixarà, de forma nítida i explícita, el país que podríem ser, el futur que ens podria esperar. Un país i un futur de confluències i enriquiment, d’identitats arrelades i hospitalàries que convergeixen per créixer juntes.
No sé si ho tindreu tan clar com jo, però si em donen a triar, jo vull viure en el país que ens proposen Miquel Gil, Pep Botifarra, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria. No sabria proposar-vos un país millor.
Sentit record per Eugeni Pertegaz
El tio Eugeni Pertegaz, com el seu germà Vicent, és un autèntic heroi del poble i del país (realment, ells volien ser antiherois), persones d'una integritat personal, moral i política de molt de pes. Dos autèntics gegants la vida i la lluita dels quals quedarà en la nostra memòria per a sempre. Mentre el tio Vicent triava el camí de l'exili, el tio Eugeni es va quedar al poble. Eugeni era un llaurador amb majúscules, un dels impulsors de la Unió de Llauradors del País Valencià, de la qual en va ser el president durant anys. El tio Eugeni sempre va saber on havia de ser, segur de quin era el seu lloc i mai no va donar l'esquena. Per a nosaltres, joves nascuts en la foscor, Eugeni Pertegaz era molt més que un model. Era l'esperança concreta que ens feia veure que la brutalitat no podia acabar amb un home lliure.
Ës això el que explicarem als joves, quan presentem aquest premi: l’home Eugeni Pertegaz va recorrer el segle vint sencer des de Bétera, amb una solidesa i una rectitud excepcionals, amb l'estatura d'un gegant noble i admirat com pocs. Perquè Eugeni Pertegaz és una lliçó, un gegant, que els joves del Camp de Túria haurien d’estudiar a l’escola.
Perquè el segle XX, a la nostra comarca, no s'explica sense els Pertegaz, el Vicent i l'Eugeni, dos germans que van saber destriar entre la grissor d'aquella fatalitat de guerra i els cinquanta anys de dictadura per dret militar. Ells van triar la llibertat. Vet ací el pecat que van cometre aquells herois, gegants inqüestionables, mantenir-se honestos, capaços d'aquesta gran maduresa de comprendre com de difícil és guanyar la llibertat i encara més difícil viure-la.
Des de Bétera agraïm que el Casal haja triat el nom del tio Eugeni per nombrar un dels seus premis.
[combinació de dos apunts de Vicent Partal i Albert Dasí]
Històries de la ceba, de Carles Subiela
Us escrivim el segon capítol, daquest dolç d'històries rurals i singulars, les autèntiques contarelles de les quals parlava tan magníficament Enric valor. Històries de la Ceba l'ha editat Consolat de Mar, una empresa multicultural, i d'instruments musicals.
FEMELLETA
Femelleta va a València a comprar-se sabates. Que ell és un exigent proverbial ja ho saben al poble, on mai no troba exactament el que vol. I prompte ho comprova també l’amo de la sabateria escollida per veure si troba les sabates que complisquen els seus requisits. Però tal feina resulta cada vegada més improbable. (continua ací: www.campdeturia.cat/index.php)
MORISCOS, per Josep Maria Jordan Galduf
Enguany s'acompleix el quart centenari de l'expulsió dels moriscos, la qual cosa va tenir unes importants repercusions en general i molt especialment en el cas valencià. És cert que vivim en un moment de greu crisi econòmica i això reclama la principal atenció de les autoritats públiques. Tanmateix, la vida continua i són múltiples els àmbits on cal seguir actuant, perquè a més a més s'hi interrealcionen. No sóc historiador, però crec que la commemoració d'aquest centenari és una bona ocasió per a fer de la Història una eina de diàleg cultural, apel·lant a la comprensió, la tolerància i la pau entre les persones. I també per a destacar la importància de la integració social dels immigrants, una part important dels quals procedeix del Nord d'Àfrica, la regió on anaren a parar els moriscos expulsats ara fa 400 anys.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria porta entre mans un programa de distints actes per a celebrar l'aniversari de l'expulsió morisca des d'aquesta perspectiva humanista. Va preparant, entre més activitats, una magnífica exposició, sota la batuta del mestre Ferran Zurriaga. D´altra banda, sota l'impuls de Carles Subiela, hi ha un esplèndid concert a càrrec de Miquel Gil i Pep Gimeno, amb l´Orquestra Àrab de Barcelona i la Banda Simfonica de la Unió Musical, el dissabte 21 de febrer al teatre Unió Musical de Llíria; un concert que serà presentat uns dies abans (el dimarts 17 de febrer) al Club Diari Levante.
El País Valencià s'ha convertit els darrers anys en zona de notable presència de la immigració. D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística, l'1 de gener de 2008 hi havia empadronats als distints municipis valencians prop de 850.000 estrangers, que representen entorn del 17% del total de la població valenciana. Una bona part tenen una procedència europea i llatinoamericana, però hi ha també un important col·lectiu nordafricà. De Marroc hi ha 66.886 immigrants, d´Algèria 16.681 i de Tunísia 276, països tots tres on viuen molts descendents d'aquells moriscos exiliats el 1609.
La immigració és un fenomen globalment positiu, però exigeix adoptar polítiques d'integració social. L'escola és el millor mitjà d'integració dels immigrants a través dels seus fills, i també la via per a què els valencians aprenguen a viure en la diversitat cultural. En el món actual hi ha la idea equivocada que les persones tenen una identitat única i poden ser classificades segons la seua religió o cultura. Aquesta idea, d'acord amb Amartya Sen, s'oposa al sentit comú que ens indica que tots els éssers humans som semblants i «diversament diferents». S'enfonsa així la teoria del xoc de civilitzacions o qualsevol altre plantejament que fomente una separació entre les persones segons la cultura o la religió. Per contra, és de gran importància el concepte de ciutadania (aquest estatus de persones lliures i responsables, amb llibertat de pensament i capacitat d'elecció) com a fonament de la democràcia. En aquest sentit, la celebració del quart centenari de l'expulsió morisca és una magnífica oportunitat per a transformar aquell fet dramàtic en un element de retrobament i diàleg entre el món occidental i el món islàmic. *Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València.
Fer comarques, per Josep Maria Jordan
Un país és més sòlid quan hi ha una bona xarxa de pobles i ciutats, no només una o dos grans àrees metropolitanes envoltades de menuts nuclis rurals. En aquest sentit, una característica positiva del País Valencià* és que presenta una jerarquia urbana bastant compensada, amb un grapat de ciutats intermèdies que configuren diverses comarques. El nostre és un país de comarques, i això ha ajudat a conservar encara bona part de la identitat cultural pròpia. I a les distintes comarques hi ha unes entitats culturals, els instituts o centres d´estudis comarcals, que fan el que poden per vertebrar el país des de baix.
Aquesta setmana, el divendres, es commemora el 20é aniversari d'un d'aquests instituts, el del Camp de Túria. Amb aquest motiu hi haurà un bon concert a l'auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a les 20h. Fa vint anys, en efecte, que es va posar en marxa l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, una iniciativa similar a altres que s'encetaren per aquell temps en diverses comarques valencianes. Els objectius eren clars: fomentar l'estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca. Uns objectius encara plens de sentit avui, però la vida i la tasca d'aquests instituts no resulta gens fàcil.
Fer comarca, per a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor. Es tractava d'anar més enllà d'una visió purament localista. Tanmateix, és cert que el grau de consciència comarcal és major en una minoria culta que no en la majoria de la població. El món evoluciona molt de pressa, sota l'empenta del canvi tecnològic i la tendència a la globalització. Però cal trobar un equilibri necessari entre la dimensió global i la local, i en això la tasca d´aquests instituts és encara útil i necessària.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, a través de tres congressos i moltes altres activitats, ha treballat en pro d'un desenvolupament ordenat i sostenible de la comarca i del conjunt del territori valencià. Tanmateix, hem assistit a una evolució accelerada i sovint anàrquica de les coses, i el propi institut ha perdut força i influència amb el pas del temps. Com diu un del seus ex-presidents, Francesc Rozalén, l'institut té el repte d´implicar a la majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la pròpia societat civil sembla estar en crisi.
Segons un altre ex-president, Ferran Zurriaga, cal que l´institut trobe noves formes d'actuar a favor d'una cultura humanitzadora i sostenible davant els canvis actuals. Des d'aquesta perspectiva, Albert Dasí pensa que els instituts comarcals han de sacsejar la gent preocupada i donar més impuls al fet d'aprendre i buscar entre tots la comarca que volem. Potser per això, l'actual president de l´Institut d´Estudis Comarcals del Camp de Túria, Carles Subiela, amb l'ocasió del 20é aniversari, crida a sentir-se satisfets amb el camí recorregut, però demana alhora ser autocrítics i renovar la il·lusió per encetar nous projectes.
Els responsables polítics bé farien en aprofitar i recolzar aquestes entitats. Els instituts d'estudis comarcals constitueixen una part de la societat civil valenciana de notable valor. La seua debilitació o possible desaparició implicaria una pèrdua de capital social que potser seria de lamentar en el futur.
*Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València
*Primer president de l'Institut del Camp de Túria.
(publicat avui al Levante-emv.com)
www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp
www.campdeturia.cat
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
MELIC FESTIVAL 2010
Mésdemil presenta el M.E.L.I.C. Festival, que en la seua primera edició presentarà el nou disc d'Arròs Caldós "Candela". Amb les actuacions de Nitrofoska DJ, El Papado, Rapsodes, Sva-Ters, Orxata Sound System i Arròs Caldós, per tan sols 5 €. Amb l'entrada tindràs un descompte de 3 € per a comprar "Candela". Després de 5 anys de silenci discogràfic Arròs Caldós llança el seu nou disc “Candela”, que naix de l'interés de la banda per explorar nous estils. Els ritmes llatins o el reggae reflecteixen les seues actuals inquietuts respecte a la música, mantenint les temàtiques reivindicatives a les seues lletres. Aquest nou projecte, que ha estat enregistrat i produït per Rafa Villalba, Dani Rayos i Rafa Coronas a Xúquer Estudios, reflexa la maduresa musical que Arròs Caldós a assolit durant la seua trajectoria, compartint escenari amb grups com Macaco, Muchachito Bombo Infierno, Obrint Pas, Gertrudis, La Gossa Sorda i un llarg etècetera durant més d’una dècada.
El festival serà a la Sala XY d'Aldaia. Carretera Aldaia-Xirivella 35 Polígon "La Fillola". Podeu vindre en bus amb la Línea 160 (CVT). +info a la web del festival
MIQUEL GIL A L'ELIANA 26.2.2010
Divendres vam ser al concert de Miquel Gil que organitzava Acció Cultural dins la campanya Tirant de Cançó. Potser que serà un tòpic, o dos o tres, però no ens cansarem mai d'escoltar Miquel Gil, perquè potser siga una de les veus més importants del panorama musical europeu de tots els temps. Els músics que l'acompanyen tampoc no li queden mancos. I ves que divendres segur que era especial, per al Miquel. Veieu com també tenim molta sort, els valencians.
COORDINADORA A VILAMARXANT
Inauguració a la seu de la Coordinadora pel Valencià.
MOSRISCOS. 400 anys!
Amb la participació de Ferran Zurriaga i Voro Golfe.
Actuació d'Arthur Caravan.
Sopar popular.
AGENDA DE FEBRER***
Tirant de cançó 2010
concert de Miquel Gil
Divendres 26 de febrer
22:30 hores a l’auditori de l’Eliana
(Pl. Jutge Miquel Comes)
Entrada gratuïta
Organitza: Casal Jaume I Camp de Túria-Acció Cultural del País Valencià.
Col·labora: regidoria de Cultura de l’ajuntament de l’Eliana
Literatura, dibuixos i erotisme
l’eròtica de la literatura de Joan Olivares +
exposició de dibuixos de Jordi Albinyana
Dissabte 27 de febrer
20:00 hores al saló d’actes de l’Ateneu de Benaguasil
Organitza: Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil
L'ÚLTIMA MIRADA MORISCA
Segons la crònica major d'Olocau, des d'aquesta pedra van girar els moriscos l'última mirada sobre Olocau, abans de ser expulsats del poble i del seu país. Olocau 16009-2009
AGENDA ACTIVITATS
Totes les activitats programades des del Casal Jaume I de Llíria i d'altres associacions cíviques i culturals a l'espai AGENDA.
OLOCAU: una inauguració de lo alto!
La Casa de la Senyoria d'Olocau acollirà fins al 20 de gener de 2010 l'exposició del Moriscos organitzada, produïda i editada per l'Institut. UN acte magnífic, diumenge, de presentació i de guiatge, amb una assistència de veÏns que van respondre com la csa i el poble mereix. El discurs, la música, i encara un fumm de detalls entre nova documentació exposada, atifells, ceràmica d'època morisca…, han enriquit la primera. Sembla que la interacció va guanyant amb el temps. Aqueixa fóra la millor pedagogia.
Preparem un especial en aquesta pàgina que reflexe l'esforç de la gent d'Olocau, en l'acollida a l'exposició, en la preparació i en la millora general. L'espai, sens dubte, contribueix a prestigiar el treball exposat. [Més]
UNA NIT ÚNICA, A LLÍRIA
Per commemorar els 400 anys de l'expulsió dels moriscos no podíem oferir un concert de menor exquisitesa. La simfònica la Unió al complet, Botifarra i Miquel Gil, amb l'Orquestra àrab de Barcelona, amb Míriam i Sime d'afegitó.
Posem alguns els comentaris que van apareixent a la premsa dels blocs. L'atra haca no la trac!
PER MOLTS ANYS, DES DE GUAIX
El col·lectiu GUAIX, escola valenciana a l'Horta Sud, ha trasmés a l'Institut i a l'organització del concert de dissabte a Llíria l'enhorabona. A través de Vicent Moreno, ens han enviat un correu de suport a la iniciativa. La coordinadora pel valencià del Camp de Túria col·laborava directament en el patrocini del concert.
MORISCOS: 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ
L'exposició és ara a Olocau, fins al 20 de gener de 2010. A la casa de la Senyoria, a més podeu visitar també l'exposició sobre l'espart, de l'artesà Nàssio. Totes dues exposicions són imprescindibles.
MORISCOS. 400 anys
VILAWEB i el Diari de l'escola fan una pàgina sobre els Moriscos, 400 anys després de l'expulsió, amb tot d'enllaços, propostes i activitats de commemoració.
RUTES I ITINERARIS PEL CAMP DE TÚRIA
Hem obert una nova pàgina dins l'àmbit medi ambient, sobre rutes, itineraris i excursions. Comencem amb una ruta pel Garbí, que puja des de Segart. Veieu-ho en aquesta pàgina.
ENLLAÇOS A BLOCS COMARCALS
Del Sud
Vigència de JOAN FUSTER · SER i TENIR
21 intel·lectuals valencians s'apleguen en un quadern de reflexió i debat per defensar l'actualitat de Joan Fuster, un dels pensadors més importants que ha donat el valencianisme durant el segle XX. Sense Fuster no s'entén la idea País Valencià. Fuster va dignificar el pensament a l'alçada dels grans savis europeus del XiX i del XX. Notícia a Vilaweb
DIARIS DIGITALS
COORDINADORA PEL VALENCIÀ
La Trobada d'escoles 2009 es farà a Marines, el 10 de maig. Organitzada per la Coordinadora pel valencià del camp de Túria. Més endavant, tot el programa d'activitatst, amb la trobada musical, el sambori de la comarca i altres esdeveniments.
UN PAÍS D'INSTITUTS D'ESTUDIS
L'Institut Ramon Muntaner aplega els Instituts del país, amb el programa d'activitats, ofertes, ajuts i encara tantes informacions relacionades, sobretot, amb els estudis locals. Imprescindible per saber què passa arreu del territori, amb els estudiosos i els del desfici intel·lectual.
PER LA CULTURA DELLÀ LA COMARCA
