'Tot el que fem és provisional.' J. Fuster
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
EVA DÉNIA A LA TORRE DEL VIRREI, L'ELIANA
dissabte 24 de juliol, a partir de les 23:30 hores Eva Dénia Trad Quartet porta la seua música a l'Eliana, al Pati de la Torre del Virrei, carrer Santa Rita 2. El grup el composen Eva Dénia, cant i guitarra;Paco Lucas, llaüt i bandúrria; Enrique Jorques, violoncel i José Luis Porras, contrabaix. Amb aquest nou projecte, Eva Dénia s’endinsa en la música tradicional valenciana. I ho fa des d’una perspectiva moderna i alhora respectuosa amb el llegat musical. Partint dels materials que li proporciona el folklore, construeix un discurs personal, sobri i delicat. Amb arranjaments i lletres originals, el seu repertori repassa alguns dels estils més arrelats a la tradició musical valenciana, com ara fandangos i malaguenyes, romanços, cançons de bressol, seguidilles, jotes, cants de batre i, fins i tot, cant d’estil. Hi Inclou també algunes peces pertanyents a la cançó moderna, interpretades des d’una estètica “tradicional”. La instrumentació, feta únicament amb cordes, incorpora -al costat dels tradicionals llaüt, bandúrria i guitarra- el violoncel i el contrabaix, que aporten noves sonoritats. Es tracta d’una mirada afectuosa a un patrimoni musical que ha sobreviscut amb dificultats, que aspira a continuar existint en el segle XXI i que, per tant, necessita enriquir-se i renovar-se. Eva Dénia se suma així als que, amb diferents propostes estètiques, volen contribuir a la recuperació i a la revalorització de la música valenciana. Podeu saber més sobre el grup i sentir alguns dels seus temes al seu Myspace
MÉS CONCERTS D'ESTIU: EL VENT I EL METALL A CONSOLAT DE MAR
Us convidem a un concert magnífic a càrrec dels principals solistes de metall valecians o que treballen a la nostra terra. La selecció d'obres que escoltarem és també molt agradable. En el mateix acte també presentarem el llibre Faules de poble. L'acte és a Consolat de Mar, a les deu i mitja de la nit, a la fresca i entrada lliure, com ho podeu comprovar en la tarjeta d'invitació adjunta. Us esperem! DISSABTE, 17 DE JULIOL, 22.30 H. CONSOLAT DE MAR, BENAGUASIL
ELS JOVES DEL PAÍS SÓN D'ANIVERSARI A L'ATENEU CULTURAL I MUSICAL
L’Assemblea de Joves del Camp de Túria va nàixer ara farà un any amb la finalitat d’organitzar el jovent de la comarca i, d’aquesta manera, crear alternatives per construir uns Països Catalans lliures i socialistes. D’ençà han estat molts els actes i activitats que s’han fet: xerrades sobre els 50 anys de la revolució cubana, sobre la guerra de succeció al País Valencià, sobre la crisi; campanyes de solidaritat amb el Karim de Vilanova, contra la crisi, campanyes per un transport públic de qualitat; les I Jornades Alternatives, l’Homenatge a Ovidi Montllor amb les actuacions de Cesk Freixas, Naia o Jordi Montañez; actuacions d’Ali Farnat, Josep Romeu; sopars populars; la publicació de la Falcata; entre tants d’altres. Amb tot açò vam trobar que les problemàtiques que treballàvem anaven més enllà de l’àmbit comarcal per la qual cosa, en novembre, passàrem a treballar dins la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Per tal de celebrar aquest primer aniversari, l’AJCdT hem organitzat un seguit d’actes i actuacions pel proper dissabte 17 de juliol a l’Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil. La jornada començarà a les 11h amb una xerrada col·loqui sobre la situació política i social actual de Colòmbia. Després d’una torrada popular per dinar tindrà lloc l’actuació de Toni de l’Hostal, que precedirà l’actuació del cantautor tarragoní Josep Romeu. Ja per finalitzar, a partir de les 20:30 tindran lloc les actuacions del Corredor Polonès, Gàtaca, Inèrcia, Albero, Skalingrad i Sense Poure.
EL CEBAROCK 2010 A LA POBLA DE VALLBONA
Xiquets i xiquetes de La Pobla, rodalies i de València...
JA APLEGA EL CEBAROCK 2010... L'ASSOCIACIÓ EDAS EN DIRECTE DE LA POBLA DE VALLBONA, FARÀ POSSIBLE LA CINQUENA EDICIÓ D'AQUEST FESTIVAL PENSAT LA MAJOR PART EN VALENCIÀ, PER PROMOCIONAR LA LLENGUA TAN POC VALORADA...
ENCARA QUE ESTEM OBERTS COM SEMPRE A NOVES BANDES I BANDES DE SEMPRE QUE TAMBÉ CANTEN EN ANGLÉS, FRANCÉS, CASTELLÀ I EL QUE FAÇA FALTA PER PROMOCIONAR LA MÚSICA EN DIRECTE QUE ES L'OBJECTIU DE LA NOSTRA ASSOCIACIÓ, A MÉS DE PROMOCIONAR ARTISTES LOCALS O COMARCALS DINTRE DE LES NOSTRES POSIBILITATS.
ENGUANY NO TENIM CAP SUBVENCIÓ. HEM ACONSEGUIT QUE L'AJUNTAMENT ENS DEIXE L'ESCENARI, ENS DEIXEN UNA NAU I L'EQUIP DE SO I LLUM EL LLOGUEM.
BONA MÚSICA, BON ROTLLO, MOLT DE COMBOI I BEGUDA ECONÒMICA PER REFESCAR-NOS, I SI LA COSA VA BÉ NO SERÀ L'ÚLTIM CONCERT QUE ORGANITZEM. EL CEBAROCK - 2010 ÉS UNA REALITAT.
GRÀCIES A TOTS. EDAS en directe (La Pobla de Vallbona).
***FEU CÓRRER LA VEU***FEU CÓRRER LA VEU***FEU CÓRRER LA VEU***FEU CÓRRER -
CORREU CORREU
FOLCSONA 2010: A FAVOR DE LA CANÇÓ POPULAR
Agullent acollí les colònies de FolcSona 2010, un projecte que va consolidant una escola de músics joves en favor del folc, i enguany de la cançó popular. UN concert reixit, lluït, que ja demana de concretar més actuacions d'una banda que guanya els joves a l'empara de la música tradicional. Engunay els han visitat Paco Muñoz i Apa, i han aconseguit de fer una suite a partir d'unes quantes cançons. Solament que esperen una embranzida, més suport, més difusió, sembla que anem demanant a les cantonades.
Quina sort de ser músic, i de ser músic de banda, de banda folc, naturalment.
JA NO SOM AQUELLA COMARCA DE PASTORS I LLAUROS
LA REALITAT HA CANVIAT EL CAMP DE TÚRIA?
castefadecamp | POLÍTICA MUNICIPAL | dissabte, 19 de juny de 2010 | 20:48h
LA CONTESTACIÓ DELS INTERVINENTS A LA MESA RODONA COVOCADA PER LACOALICIÓ COMPROMÍS DEL CAMP DE TÚRIA FOU ROTUNDA: SÍ. AQUESTA COMARCA NO TÉ RES A VEURE AMB AQUELLA COMARCA AGRÍCOLA DELS SEIXANTA.
PRIMER FOREN LES CASETES DE CAMP AÏLLADES CONSTRUÏDES FORA DE NORMATIVA URBANÍSTICA, DESPRÉS ELS GRUPS DISSEMINATS DE VIVENDES, MÉS TARD EL BOOM DELS PAIs DE TOT TIPUS, D'HABITATGES I INDUSTRIALS. LA NOSTRA COMARCA JA no ÉS EL QUE ERA.
Des de la taula es reclamà la concienciació política i social que les mal anomenades urbanitzacions es consideren barris i se'ls dote dels mínims serveis assistencials.
Es reclamà que tots els ajuntaments no tenen perquè tenir tots els serveis, que cal mancomunar per fer-los més rendibles i poder arribar més lluny en les prestacions.
Quant a urbanisme, s'informà que aquesta és la comarca que més creix en població de tot el País Valencià, però que eixa realitat no canvia el fet que hi ha excedents de sól industrial, urbanitzat, d'habitatges construïts i que, encara queda sòl en procés de requalificació. Una dada només, ja estan construïts els habitatges nous que es calcula que absorvirà la població nova els pròxims deu anys. Aleshores?
Quant al transport, es va dir que des de l'època socialista a València s'ha optat pel transport per carretera en detriment del ferrocarril. Que, ara mateix, s'ha fet una actualització en la línia 1 del metro, que en hores punta s'ha augmentat la freqüència de trens però que s'han guanyat pocs clients, en paraules dels gestors de FGV.
Propostes que es llançaren: aproximar el metro a la població, portar-lo als cascs urbans i amb la doble via, reduir el temps de trajecte, perquè amb la duració actual no és atractiu.
Es proposà, també, que les festes dels pobles es porten als barris, a les urbanitzacions, que es descentralitze la festa. Es demanà que es tanque d'una vegada l'urbanisme salvatge i s'òbriga una nova etapa amb planificacions supramunicipals.
Es reclamà la implicació municipal en l'organització d'extraescolars per a les vesprades formatives dels col·legis, que els IES s'òbriguen per les vesprades i que els Ajuntaments abanderen la reivindicació de millora de dotacions escolars a la comarca perquè tota ella està, a hores d'ara, saturada.
Com vegeu, una bona llista de propostes van eixir d'aquesta interessant trobada. Ara cal que els polítics prenguen nota i facen seues aquestes iniciatives.
L'ATENEU DE BÉTERA ORGANITZA DUES JORNADES D'OBRA I MANTENIMENT
Dues jornades d'ajut a l'Ateneu de Bétera. Ara la mà d'obra. TOt li val per ajudar a organitzar la cultura i l'associacionisme: llanterneria, obra, fusteria, mantenment, neteja, pintura, qualsevol ofici noble serà ben rebut per adobar la casa que acollirà aquest noble projecte a Bétera. Si vole ajudar, dissabte tot el dia, i dilluns a partir de de les 18.00h la casa serà oberta per rebre les vostres mans i les vostres eines. Col·laboreu!
Ateneu de Bétera | ateneubetera@gmail.com | |
Carrer Major, 21. 46117, Bétera (Camp de Túria) |
FEM, SEXE, TAXES I ROCK&ROLL
Estimat/da amic/ga Una de les conclusions de la xerrada-col·loqui de dissabte passat organitzada per La Plataforma per una LLíria habitable, pel que fa als residus sòlids urbans, va ser presentar al·legacions al PLA INTEGRAL DE RESIDUS 2010 perquè no fiquen les incineradores com una opció ecològica de recuperació energètica (hi ha altes probalitats que acaben instal·lant-ne una a Llíria). T'adjunte un model d'al·legació que pots imprimir i fer-lo arribar signat a qualsevol menbre de la Plataforma. Més avant, quan estiga disponible, repartirem un model per reclamar la taxa de reciclatge de Llíria, per cobrament indegut, al carregar-nos, entre altres conceptes, els impagats de l'any passat i una estimació dels impagats que tindran enguany. Si no vols les incineradores i si un gestió honesta i ecològica, imprimeix el model d'al·legació i fes-lo arribar signat a La Plataforma per una Llíria habitable. Reenvia-ho a qui penses que els puga interessar. Salutacions - Plataforma per una Llíria habitable
UNA FESTASSA A GÀTOVA A FAVOR D'ESCOLA VALENCIANA
La Trobada d'escoles del Camp de Túria va omplir places i carrers de Gàtova, al cor de la serra Calderona, a favor de l'escola i de la llengua. Un èxit de participació, d'entusiasme, de festejar un dels moviments més sòlids que els valencians hem sabut crear i tenir-ne cura els darrers anys. Res no és gratuït ni casual, que n'hi ha molta feina, molt d'esforç i molt de voluntarisme perquè les coses rutllen i tinguen la qualitat que mereixen. L'escola és sens dubte una prova del que som capaços, i les Trobades un dels espais de dignitat més grans que ens passa cada any, al Camp de Túria i arreu del país. Per molts anys.
EL 'CANT AL RAS' A MASSALFASSAR REVIU EL CANT TRADICIONAL
Quan arriba el mes de maig, els afeccionats a la cançó d’arrel tradicional saben que tenen una cita ineludible en el calendari: el tercer dissabte del mes se celebra a Massalfassar el Cant al Ras, un “encontre de cant rural” que enguany arriba a la seua catorzena edició.
El Cant al Ras, encontre de cant rural que cada any organitza la Colla de Dimonis de Massalfassar i l’Associació Cultural Tradició i Música, Tramús, forma part de la Xarxa Europea de Música i Dansa Tradicional (European Network of Tradicional Music and Dance), una organització creada el 1999 que aplega una trentena d’associacions pertanyents a quinze països europeus i que representa els interessos del sector davant la Comissió Europea i el Consell d’Europa. L'edició d'engunay homenatjarà Pep Bas, mestre i músic de Xàbia, i ànima de la Romàntica del Saladar, que havia participat en diverses edicions de 'El Cant al Ras'.
FOTOS: URBÀLIA RURANA, MJosep Picó
Bloc per Riba-roja, lliurament dels Premis Sambori 2010 a Gàtova
MATRICULEM ELS FILLS EN ESCOLA VALENCIANA, MATRICULA EN VALENCIÀ
Telèfon: 963472783 matricula@escolavalenciana.org
matricula@fev.orgDes de l'any 2007, Escola Valenciana realitza campanyes informatives a través de publicitat en premsa, falques de ràdio, espots promocionals, triptics (en 5 idiomes) i cartells per a informar els pares i mares que han de matricular els fills a l'escola sobre els avantatges de l'ensenyament en valencià.
Aquestes campanyes tenen com a objectiu cobrir la llacuna informativa que existeix respecte als programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL), que són els únics que garanteixen la competència lingüística de l'alumnat en les dues llengües oficials al País Valencià i que per això mateix faciliten l'aprenentatge d'altres llengües com l'anglés. És per això que Escola Valenciana considera que el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) són els que cal promoure per tal de construir una vertadera educació valenciana plurilingüe i de qualitat.
En anys anteriors, la presentadora de televisió Núria Roca o el motociclista Hèctor Faubel han recolzat aquesta campanya, ja que tots dos han estudiat en valencià. També s'ha comptat amb el suport del porter de futbol Andreu Palop.
Escola Valenciana posa a disposició de tots els pares, mares l'Oficina de Drets Lingüístics per tal de donar-los assessorament i servei jurídic gratuït si tenen problemes per a matricular els seus fills en programes d'ensenyament en valencià, ja que la demanda és molt superior a l'oferta de places. A l'apartat d'ensenyament del nostre web podreu trobar una base de dades amb tots els centres que oferten ensenyament en valencià al País Valencià. Cliqueu ACÍ per accedir-hi directament.
El lema de la campanya 2009 és "Obri la Porta a les llengües. Matricula en Futur, Matricula en valencià" per incidir en la idea que els programes d'ensenyament en valencià són sinònims d'educació plurilingüe.
Les Escoletes i els centres d'Infantil i Primària de les nostres comarques ha rebut tríptics informatius per a repartir entre els pares i mares que han de matricular els fills i filles de 3 anys per al pròxim curs escolar en el període que abarca del del 4 al 14 de maig de 2010. No obstant tant si sou pares, mares com professorat, podeu descarregar-vos el cartell i els tríptics al menú que teniu en aquest espai per a fer-ne difusió.
ELS POBLES EDETANS, HOMENATGE A SANCHIS GUARNER
Aquest és el títol del llibre escrit per Joan Domínguez i Neus Domínguez, il·lustrat per José Fornieles, que ha editat l’Institut d'estudis comarcals del Camp de Túria
‘Els pobles edetans parlen els uns dels altres’ es presenta dividit en tres grans capítols, introduïts per tres poetes edetans: Joan Baptista Antequera Ramada (1746-1818), Josep Aguirre Matiol (1842-1920) i Alexandre Navarro Tomàs (1972), de Benaguasil, Bétera i Nàquera, respectivament, i pertanyents a la Il·lustració, a la Renaixença i a la poesia actual. Tots tres són un producte, de temporada, de la terra i, alhora, representen tres estadis en la història del català: la llengua bandejada, la llengua recuperada i la llengua madura.
MÉSDEMIL, UNA DESCOBERTA MUSICAL A BENAGUASIL
mésdemil és una empresa musical 360º que ofereix diversos serveis relacionats amb el món de la música professional, sempre garantint els millors preus i els millors resultats.
Per a programadors culturals, oferim serveis de contractació de grups, Djs, espectacles en general, cursos i tallers, així com produccions integrals de concerts i esdeveniments culturals, ja siguen amb artistes mésdemil o externs.
Per a grups i artistes, oferim producció i gravació musical al nostre estudi, edició discogràfica amb el segell mésdemil, serveis de promoció i management, disseny gràfic i web, a més de producció audiovisual de videoclips i serveis fotogràfics. En definitiva, tot el que el un grup pot necessitar.
mésdemil compta amb un equip de persones joves, qualificades i en contínua actualització dels seus coneixements. Un equip que treballa amb ganes i il•lusió, i que busca solucions creatives per a satisfer tot tipus de necessitats, duent a terme amb èxit els projectes més diversos.
Enric Valor, 10 anys que morí, 99 que va nàixer.
Després, l'amor a la narrativa.»
Avui fa deu anys de la mort d'Enric Valor. Un homenot en el sentit més bonhomiós i un dels valencians més importants del segle XX. Un mestre de la llengua i de la literatura, que va fer créixer la llengua dels valencians com ningú no ho havia fet. Un humanista, un senyor, un il·lustrat compromés pels seus, per l'escola, per la cultura i pel territori, que va descriure amb tanta bellesa. Avui obrim amb aquest especial al mestre de mestres, savi i coratjós, treballador incansable i referent de tots els valencians ben nascuts. Vilaweb ha fet portada especial, Rosa Serrano ha enviat milers de cartes a mestres i alumnes del país. Els blocs, i alguns diaris en parlaran i homenatjaran l'escriptor que va posar la nostra literatura a recer d'una gran llengua. escolagavina lll Mail Obert lll Vilaweb lll Cucarella lll Gàlim lll Gemma P.
La serra Calderona: els usos públics i privats. El document.
A l'Atenció dels assistents al procés de Participació ciutadana, dintre de l'elaboració de l'esborrany del Pla d'Ús Públic del Parc Natural de la Serra Calderona. En l'última Junta Rectora realitzada el 3 de desembre , dintre de l'ordre del dia, es presentà l'esborrany del Pla d'Ús Públic . Els adjuntem l'enllaç on poden consultar aquest DOCUMENT. El procés a seguir respecte a les aportacions, suggeriments o dubtes que tinguen respecte a l'esborrany del Pla d'Ús Públic, és el següent: Termini final per a l'enviament d'aportacions: 20 gener 2010 Recopilació en un document incloent Apartat PUP, pàgina, text de l'aportació suggeriment i/o dubte. Enviament per e-mail al compte: usopublico_calderona@gva.es Especificar en l'ASSUMPTE: Aportacions PUP Incloent nom de l'Entitat i de la persona responsable del tema. Gràcies per la seva col·laboració.
Mariví Corella / Oficina de Gestión Parc Natural de la Serra Calderona Casa de la Cultura de Nàquera Pça. Ajuntament, s/n 46119 Nàquera Telf.: 96.168.1993 - 679.19.52.38
'La memòria dels sentiments', un doble CD de cançons del Camp de Túria
Amb motiu del cinqué aniversari de l'Associació cultural l'Aljama de Bétera, aquesta nit es presenta a la Casa de la Cultura un recull de cançons de tradició oral, balls i cants d'estil, recollits de les diferents poblacions del Camp de Túria.
A partir de les 22.30, a la Casa de la Cultura de Bétera. Presentació a càrrec de Ferran Zurriaga.
"L'Aljama de Bétera és una associació cultural que es va crear l'any 2004 amb la finalitat d'investigar, recuperar i difondre la cultura tradicional valenciana per mitjà de la música popular, la indumentària, els balls populars, les costums i les tradicions de la nostra terra. L'Aljama està formada per un total de 18 persones. S'ha publicat un gran treball de camp realitzat per l'amic Fermin Pardo amb la col·laboració de les Obreres i Majorals de 2004, en el qual hem gravat cançons de bressol, cançons de treball, cançons de Pasqua, cançons infantils, cançon de festa, cançons per a ballar i una part de música tradicional religiosa del nostre poble, d'on destaquem la recuperació d'uns cants i una tradició ja perduda a Bétera com són els cants de l'Aurora."
Uns quants detalls per explicar-nos la importància i la dignitat d'uns quants projectes
Mohamed va agrair un parell de vegades que els haguérem convidat, de nou, a actuar a Llíria. 'Com commemoreu la fatal expulsió i voleu acollir-nos com mereixem, demà cridaré perquè en vinguen seixanta o setanta mil, a quedar-se a la vostra comarca'. Nosaltres havíem deixat publicitat en carnisseries, locutoris, havíem provat de posar-nos en contacte amb l'Associació àrab de la comarca… No n'hi havia gaire presència àrab, per bé que hi havia unes tímides banderes que reclamaven la llibertat del Sahara.
La filla del Botifarra el va acompanyar en una de les cançons, i encara n'hi hagué que va dir que va tornar a cantar poc, per segona vegada. Però la dificultat dels arranjaments per a banda, en un temps tan curt de preparació va donar aqueix fruit. N'hi havia càmeres que enregistraven el concert i, possiblement, l'Institut puga editar un DVD, amb allò principal que va passar a l'escenari i entre les llotges del públic.
Sense la complicitat entre els músics, l'harmonia i el somriure, no hagués sigut possible ordir un espectacle que ha tornat a demostrar la capacitat creativa, malgrat les adversitats i els pocs recursos de què disposen, de les institucions i de qui és responsable polític dels nostres governs locals i autonòmics.
La Caseta del Plater, que devia ser l'espill d'alguna premsa
Bona nit. Hem dit molt sovint que els Instituts d’Estudis Comarcals naixen com a resposta a unes necessitats culturals que les institucions no acaben de cobrir i, de fet, ho fan estimulats per la passivitat d’aquestes mateixes institucions davant de la degradació paisatgística, desaparició del patrimoni i desarrelament cultural que ens ha tocat viure.
L’acte d’avui és una prova fefaent de tot això. Ha hagut de ser un Institut d’Estudis Comarcals, l'IDECO del Camp de Túria, qui, davant el silenci persistent i desconcertant de les institucions, prenga la iniciativa per commemorar un dels episodis més obscurs i vergonyants de la història dels valencians I ho ha fet jugant-se la pell, sense pressupostos generosos, sense partides ben nodrides per a despeses de representació.
Fa 400 anys, desenes de milers de valencians varen d’abandonar forçosament sa casa i marxar a terra estranya per motius estrictament religiosos, en una aplicació bastant curiosa de l’evangeli cristià. Aquesta operació taxativa de neteja ètnica deixà alguns pobles valencians buits per sempre, trencà famílies i provocà una quantitat de dolor humà que ens es impossible ni tan sols d’imaginar.
Òbviament si avui ens reunim ací, no és per celebrar-ho si no per fer una invitació a la reflexió col·lectiva. Una reflexió sobre la història d’un fracàs d’enormes dimensions: el fracàs de la convivència i el fracàs de les polítiques d’assimilació propiciades aleshores pel clergat la Inquisició i la monarquia. Un fracàs, no ho oblidem, després de quatre-cents anys de permanència pactada. I un fracàs —no voldríem ni pensar-ho— en el llindar del qual podríem trobar-nos altra vegada en un futur no molt llunyà.
Però el concert d’avui és també una invitació a l’esperança. Dalt de l’escenari es dibuixarà, de forma nítida i explícita, el país que podríem ser, el futur que ens podria esperar. Un país i un futur de confluències i enriquiment, d’identitats arrelades i hospitalàries que convergeixen per créixer juntes.
No sé si ho tindreu tan clar com jo, però si em donen a triar, jo vull viure en el país que ens proposen Miquel Gil, Pep Botifarra, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria. No sabria proposar-vos un país millor.
Històries de la ceba, de Carles Subiela
Us escrivim el segon capítol, daquest dolç d'històries rurals i singulars, les autèntiques contarelles de les quals parlava tan magníficament Enric valor. Històries de la Ceba l'ha editat Consolat de Mar, una empresa multicultural, i d'instruments musicals.
FEMELLETA
Femelleta va a València a comprar-se sabates. Que ell és un exigent proverbial ja ho saben al poble, on mai no troba exactament el que vol. I prompte ho comprova també l’amo de la sabateria escollida per veure si troba les sabates que complisquen els seus requisits. Però tal feina resulta cada vegada més improbable. (continua ací: www.campdeturia.cat/index.php)
MORISCOS, per Josep Maria Jordan Galduf
Enguany s'acompleix el quart centenari de l'expulsió dels moriscos, la qual cosa va tenir unes importants repercusions en general i molt especialment en el cas valencià. És cert que vivim en un moment de greu crisi econòmica i això reclama la principal atenció de les autoritats públiques. Tanmateix, la vida continua i són múltiples els àmbits on cal seguir actuant, perquè a més a més s'hi interrealcionen. No sóc historiador, però crec que la commemoració d'aquest centenari és una bona ocasió per a fer de la Història una eina de diàleg cultural, apel·lant a la comprensió, la tolerància i la pau entre les persones. I també per a destacar la importància de la integració social dels immigrants, una part important dels quals procedeix del Nord d'Àfrica, la regió on anaren a parar els moriscos expulsats ara fa 400 anys.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria porta entre mans un programa de distints actes per a celebrar l'aniversari de l'expulsió morisca des d'aquesta perspectiva humanista. Va preparant, entre més activitats, una magnífica exposició, sota la batuta del mestre Ferran Zurriaga. D´altra banda, sota l'impuls de Carles Subiela, hi ha un esplèndid concert a càrrec de Miquel Gil i Pep Gimeno, amb l´Orquestra Àrab de Barcelona i la Banda Simfonica de la Unió Musical, el dissabte 21 de febrer al teatre Unió Musical de Llíria; un concert que serà presentat uns dies abans (el dimarts 17 de febrer) al Club Diari Levante.
El País Valencià s'ha convertit els darrers anys en zona de notable presència de la immigració. D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística, l'1 de gener de 2008 hi havia empadronats als distints municipis valencians prop de 850.000 estrangers, que representen entorn del 17% del total de la població valenciana. Una bona part tenen una procedència europea i llatinoamericana, però hi ha també un important col·lectiu nordafricà. De Marroc hi ha 66.886 immigrants, d´Algèria 16.681 i de Tunísia 276, països tots tres on viuen molts descendents d'aquells moriscos exiliats el 1609.
La immigració és un fenomen globalment positiu, però exigeix adoptar polítiques d'integració social. L'escola és el millor mitjà d'integració dels immigrants a través dels seus fills, i també la via per a què els valencians aprenguen a viure en la diversitat cultural. En el món actual hi ha la idea equivocada que les persones tenen una identitat única i poden ser classificades segons la seua religió o cultura. Aquesta idea, d'acord amb Amartya Sen, s'oposa al sentit comú que ens indica que tots els éssers humans som semblants i «diversament diferents». S'enfonsa així la teoria del xoc de civilitzacions o qualsevol altre plantejament que fomente una separació entre les persones segons la cultura o la religió. Per contra, és de gran importància el concepte de ciutadania (aquest estatus de persones lliures i responsables, amb llibertat de pensament i capacitat d'elecció) com a fonament de la democràcia. En aquest sentit, la celebració del quart centenari de l'expulsió morisca és una magnífica oportunitat per a transformar aquell fet dramàtic en un element de retrobament i diàleg entre el món occidental i el món islàmic. *Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València.
Fer comarques, per Josep Maria Jordan
Un país és més sòlid quan hi ha una bona xarxa de pobles i ciutats, no només una o dos grans àrees metropolitanes envoltades de menuts nuclis rurals. En aquest sentit, una característica positiva del País Valencià* és que presenta una jerarquia urbana bastant compensada, amb un grapat de ciutats intermèdies que configuren diverses comarques. El nostre és un país de comarques, i això ha ajudat a conservar encara bona part de la identitat cultural pròpia. I a les distintes comarques hi ha unes entitats culturals, els instituts o centres d´estudis comarcals, que fan el que poden per vertebrar el país des de baix.
Aquesta setmana, el divendres, es commemora el 20é aniversari d'un d'aquests instituts, el del Camp de Túria. Amb aquest motiu hi haurà un bon concert a l'auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a les 20h. Fa vint anys, en efecte, que es va posar en marxa l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, una iniciativa similar a altres que s'encetaren per aquell temps en diverses comarques valencianes. Els objectius eren clars: fomentar l'estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca. Uns objectius encara plens de sentit avui, però la vida i la tasca d'aquests instituts no resulta gens fàcil.
Fer comarca, per a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor. Es tractava d'anar més enllà d'una visió purament localista. Tanmateix, és cert que el grau de consciència comarcal és major en una minoria culta que no en la majoria de la població. El món evoluciona molt de pressa, sota l'empenta del canvi tecnològic i la tendència a la globalització. Però cal trobar un equilibri necessari entre la dimensió global i la local, i en això la tasca d´aquests instituts és encara útil i necessària.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, a través de tres congressos i moltes altres activitats, ha treballat en pro d'un desenvolupament ordenat i sostenible de la comarca i del conjunt del territori valencià. Tanmateix, hem assistit a una evolució accelerada i sovint anàrquica de les coses, i el propi institut ha perdut força i influència amb el pas del temps. Com diu un del seus ex-presidents, Francesc Rozalén, l'institut té el repte d´implicar a la majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la pròpia societat civil sembla estar en crisi.
Segons un altre ex-president, Ferran Zurriaga, cal que l´institut trobe noves formes d'actuar a favor d'una cultura humanitzadora i sostenible davant els canvis actuals. Des d'aquesta perspectiva, Albert Dasí pensa que els instituts comarcals han de sacsejar la gent preocupada i donar més impuls al fet d'aprendre i buscar entre tots la comarca que volem. Potser per això, l'actual president de l´Institut d´Estudis Comarcals del Camp de Túria, Carles Subiela, amb l'ocasió del 20é aniversari, crida a sentir-se satisfets amb el camí recorregut, però demana alhora ser autocrítics i renovar la il·lusió per encetar nous projectes.
Els responsables polítics bé farien en aprofitar i recolzar aquestes entitats. Els instituts d'estudis comarcals constitueixen una part de la societat civil valenciana de notable valor. La seua debilitació o possible desaparició implicaria una pèrdua de capital social que potser seria de lamentar en el futur.
*Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València
*Primer president de l'Institut del Camp de Túria.
(publicat avui al Levante-emv.com)
www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp
www.campdeturia.cat
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
UNA NIT ÚNICA & DE LLÍRIA AL CEL
A través del bloc Des de Llíria a Ítaca, podeu repassar l'especial monogràfic sobre el concert 'UNA NIT ÚNICA' que es va fer a Llíria i ara podreu rememorar en directe, a Elx, a Valls, i possiblement a més indrets emblemàtics del País.
EL PARLAMENT EUROPEU, QUÈ MANA?
Ens arriba que podeu accedir a la pàgina del parlament en catlà, però que cal anar-hi perquè en vegen la necessitat, de la llengua i d'una Europa plurilingüe. Au, si no teniu res més a fer, cliqueu i feu el bot.
MODEL D'AL·LEGACIÓ A PAGAR PER RES
En/Na (nom i cognoms) ..................................................................................................................... amb
DNI núm. ................................... i domicili a l'efecte de notificació en (localitat) ..................................
carrer/plaça ............................................................................................... núm. i pis................., es persona davant d'eixa Conselleria en el procediment de revisió i actualització del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIR 2010) i presenta a la documentació, sotmesa a informació pública per mitjà d'anunci publicat en el DOCV núm. 6255 de 28 d'abril del 2010, tot i recolzant les reivindicacions de la “Coordinadora Residu Zero”, les següents
AL·LEGACIONS
Primera.- El PIR 2010 no establix cap objectiu de reducció en la sempre creixent generació total dels Residus Sòlids Urbans, més enllà de preveure fins al 2020 una taxa de generació mitjana constant d'1,40 kg/persona i dia, però sense establir mecanismes precisos per a aconseguir eixe fi.
Segona.- El PIR 2010 no establix objectius de reutilització o reciclatge dels RSU. La Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre del 2008, sobre residus establix que abans de 2020 haurà de reutilitzar-se o reciclar-se com a mínim el 50% en pes dels següents materials presents en els RSU: paper, metalls, plàstic i vidre. El PIR 2010 hauria d'assumir eixa obligació i anar més enllà en els objectius de reutilització i reciclatge.
Tercera.- El PIR 2010 és complaent i res autocrític amb la desastrosa situació de la gestió dels RSU a la Comunitat Valenciana. Després de 13 anys de l'aprovació de l'anterior PIR en 1997 encara no s'han construït el 50% de les instal·lacions previstes de tractament i eliminació de RSU. El anomenat “turisme dels residus” (transport de centenars de milers de tones d'una zona a una altra de la Comunitat Valenciana o inclòs a poblacions de l'exterior), lluny de ser situacions “puntuals”, “provisionals” i “extraordinàries” són al contrari estructurals i quasi permanents. Això ha obligat que les plantes de tractament de RSU no puguen tractar correctament eixe flux de residus i que els abocadors (Alacant, El Campello, Xixona, Villena, etc) se saturen amb RSU sense cap tipus de tractament abans del temps previst, amb la consegüents molèsties i perjuís als veïns pròxims a eixes instal·lacions (olors, emissions de gasos, sorolls, saturació de les carreteres amb grans camions, etc).
Quarta.- El model continuista que proposa el PIR 2010 no analitza les causes ni per tant proposa solucions per al baix rendiment de les actuals macroplantes de tractament i reciclatge de RSU. En 2008 tan sols es van recuperar el 3,4% de materials i el 7% de compost, anant a l'abocador més del 75% del total de RSU que van entrar en les actuals plantes de reciclatge i compostatge. Eixe fracàs té a veure amb un sistema d'arreplega on no és obligatòria la separació en origen, amb la grandària de les plantes proposades i el retard injustificat de l'arreplegada selectiva de la matèria orgànica, prevista en els distints plans zonals per al 2009. El PIR 2010 hauria de prioritzar l'arreplegada selectiva de la matèria orgànica i el seu correcte tractament en xicotetes plantes comarcals o municipals per a l'obtenció d'un compost de qualitat.
Quinta.- La solució a este caos dels residus no és, com proposa el PIR 2010, la implantació de 3 o 4 grans incineradores que cremen el generós rebuig de les ineficients plantes de tractament i reciclatge. La incineració dels RSU, trasllada la contaminació d'un medi a un altre, i genera nous i perillosos contaminants, com les dioxines i furanos. A més produirà un augment de la contaminació atmosfèrica, que tindrà repercussions sobre la salut humana. La incineració no evita l'abocament: les cendres resultants s'hauran de tractar i enviar a abocador, així com les perilloses cendres volants que hauran de depositar-se en un abocador de residus perillosos. La incineració, a més de ser cara, desincentiva les polítiques de reutilització i reciclatge dels residus.
Firmat:
Nom i cognoms: ..............................................................................................................
DIRECTOR GENERAL PER AL CANVI CLIMÀTIC
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AIGUA, URBANISME I VIVENDA
C/ Francisco Cubells, 7. 46011 VALÈNCIA
L'ATENEU DE BÉTERA FORMALITZA AVUI EL NAIXEMENT AMB UN SOPAR
Amics i amigues, futurs socis/òcies i simpatitzants de l'Ateneu de Bétera: Us adjuntem la fitxa d'adhesió a l'Ateneu de Bétera, mitjançant la qual ja es pot formalitzar l'associació al projecte. Els que desitgeu fer-vos socis formalment ja la podeu omplir amb les vostres dades personals i bancàries, triar alguna de les quotes proposades per la Junta provisional, o d'altra de diferent, i fer-nos-la arribar per alguna de les següents vies:
- Als locals de l'Ateneu, el 4 de juny al vespre, o altre dia dins el calendari que anunciarem pròximament. De la mateixa manera la fitxa es pot lliurar personalment a alguna de les persones que formen part del grup de treball.
- Per correu electrònic, escanejada, a l'adreça ateneuprojecte@gmail.com.
- Per correu postal al local de l'Ateneu de Bétera, carrer Major 21, baix, 46117.
Us volem recordar que divendres encetarem la campanya de formalització dels socis, amb la
Trobada de socis i simpatitzants de l'Ateneu, el divendres 4 de juny a les 20:00, a la Casa de l'Arc (carrer Major, 21). Farem també un sopar popular, així que us preguem que porteu l'entrepà.
En la trobada, entre més coses, podrem compartir tota la feina que hem fet fins ara, i conèixer millor el projecte. Podrem parlar del local i de les necessitats de condicionament, i també presentar les propostes d'activitats, i rebre'n de noves. Us adjuntem igualment el full d'invitació a la trobada del dia 4: feu-lo circular!.
PRESENTEM EL CEL, A L'ELIANA
El Centre d'Estudis Locals de l'Eliana (CEL), ha preparat un programa d'activitats per al mes de maig amb projeccions, xerrades, exposicions, concerts, destinades a oferir més cultura i més coneixement a la comarca i, particularment, al seu poble. Els ajuntaments sembla que van a la grenya, contra la cultura i contra tant d'estudi.
Per informació, participació i inscripció: CENTRE d’ESTUDIS LOCALS info@celdeleliana.com Tel: 678578017, www.celdeleliana.com
L'ÚLTIMA MIRADA MORISCA
Segons la crònica major d'Olocau, des d'aquesta pedra van girar els moriscos l'última mirada sobre Olocau, abans de ser expulsats del poble i del seu país. Olocau 1609-2009
AGENDA ACTIVITATS
Totes les activitats programades des del Casal Jaume I de Llíria i d'altres associacions cíviques i culturals a l'espai AGENDA.
UNA NIT ÚNICA, A LLÍRIA
Per commemorar els 400 anys de l'expulsió dels moriscos no podíem oferir un concert de menor exquisitesa. La simfònica la Unió al complet, Botifarra i Miquel Gil, amb l'Orquestra àrab de Barcelona, amb Míriam i Sime d'afegitó.
Posem alguns els comentaris que van apareixent a la premsa dels blocs. L'atra haca no la trac!
PER MOLTS ANYS, DES DE GUAIX
El col·lectiu GUAIX, escola valenciana a l'Horta Sud, ha trasmés a l'Institut i a l'organització del concert de dissabte a Llíria l'enhorabona. A través de Vicent Moreno, ens han enviat un correu de suport a la iniciativa. La coordinadora pel valencià del Camp de Túria col·laborava directament en el patrocini del concert.
MORISCOS: 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ
L'exposició és ara a Olocau, fins al 20 de gener de 2010. A la casa de la Senyoria, a més podeu visitar també l'exposició sobre l'espart, de l'artesà Nàssio. Totes dues exposicions són imprescindibles.
MORISCOS. 400 anys
VILAWEB i el Diari de l'escola fan una pàgina sobre els Moriscos, 400 anys després de l'expulsió, amb tot d'enllaços, propostes i activitats de commemoració.
RUTES I ITINERARIS PEL CAMP DE TÚRIA
Hem obert una nova pàgina dins l'àmbit medi ambient, sobre rutes, itineraris i excursions. Comencem amb una ruta pel Garbí, que puja des de Segart. Veieu-ho en aquesta pàgina.
ENLLAÇOS A BLOCS COMARCALS
Del Sud
Vigència de JOAN FUSTER · SER i TENIR
21 intel·lectuals valencians s'apleguen en un quadern de reflexió i debat per defensar l'actualitat de Joan Fuster, un dels pensadors més importants que ha donat el valencianisme durant el segle XX. Sense Fuster no s'entén la idea País Valencià. Fuster va dignificar el pensament a l'alçada dels grans savis europeus del XiX i del XX. Notícia a Vilaweb
DIARIS DIGITALS
COORDINADORA PEL VALENCIÀ
La Trobada d'escoles 2009 es farà a Marines, el 10 de maig. Organitzada per la Coordinadora pel valencià del camp de Túria. Més endavant, tot el programa d'activitatst, amb la trobada musical, el sambori de la comarca i altres esdeveniments.
UN PAÍS D'INSTITUTS D'ESTUDIS
L'Institut Ramon Muntaner aplega els Instituts del país, amb el programa d'activitats, ofertes, ajuts i encara tantes informacions relacionades, sobretot, amb els estudis locals. Imprescindible per saber què passa arreu del territori, amb els estudiosos i els del desfici intel·lectual.
PER LA CULTURA DELLÀ LA COMARCA
