'Tot el que fem és provisional.' J. Fuster
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
ESPECIAL 'PREMIS JAUME I 2010' EN AQUESTA PÀGINA
AVANCEM UNA HORA L'ASSEMBLEA DE L'INSTITUT: COMENÇAREM A LES 18.30 HORES.
SI VOLEU AJUDAR A LA DICTADA OCCITANA ENTREU EN AQUESTA PÀGINA www.verkami.com/projects/1137-dictadoc-valencia-2012
ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE L'INSTITUT EL 27 DE GENER DE 2012
Benvolguts socis i benvolgudes sòcies,
Us convoquem a l’Assemblea ordinària de l’any 2012, que celebrarem a L'Ateneu Cívic i Cultural de Bétera el proper 27de gener a les 19.00 hores en primera convocatòria i a les 19.30 hores en segona convocatoria amb l’ordre del dia següent:
- Lectura i aprovació si s’escau de l’acta anterior,
- Informe de la presidència, de la secretaria, de la tresoreria.
- Renovació de càrrecs i Torn obert de paraules
En acabar l’Assemblea, ens quedarem a sopar a l'Ateneu Cívic i Cultural de Bétera, Plaça del mercat, 5. Bétera
LA GRAN DICTADA Occitana a València
enguany fa quatre anys seguits que celebrem la DICTADA OCCITANA en terres valencianes, simultàniament a totes les les altres localitats on es fa est acte popular, públic i gratuït, inclòs a Barcelona -la més al sud fins que ens afegírem els valencians- i París -la més al nord, a càrrec d'occitans en l'exili -. Esta vegada, a més, hem decidit tirar amb pólvora de rei -en sentit figurat, xe, que no estem per a tirar traques- i, a banda de l'acte purament lingüístic hem comboiat dos convidats excepcionals: l'un, Jem Cabanes, traductor multilingüe al català i autor del llibre d'estil de VilaWeb, ens va deixar mocats est any passat a Otos amb el seu domini del valencià en un parlat sobre el llenguatge popular i la llengua culta durant el qual deixà caure que occità i català són la mateixa cosa; sobre eixe tema li hem demanat que s'esplaie este viatge, a vore si hi ha consens o més aïna dissensió. I l'altre, el cantautor occità Primaël, el qual va coincidir amb el nostre Pau Alabajos en un recital d'ambdós al poble d'aquell, Tolosa -la del País Basc, no; l'altra, la del Llenguadoc-, on van fer lliga i quedaren en repetir el tuacte ací baix: pensat i fet, Pau i jo acompanyarem Primaël e los del Tiwizi -el seu grup- en una minigireta d'estrena mundial i valenciana del seu primer disc que, a banda de l'acte principal, la vesprada de DISSABTE 28 d'este mes a Ca Bassot (Burjassot), passarà per Almenara la vespra i, al sendemà, per Sagunt. La bona qüestió és que, encara que tota esta saó és i serà DEBADES, els convidats vénen a fer la seua faena i, mas que siga barat al transport i la manutenció, és menester pagar-los-ho (i, si pot ser, amb escreix): per ad això, l'associació Òc Valéncia ha mamprés un projecte a VERKAMI d'eixos d'oferir coses a canvi de béns materials (llibres, discs...) i espirituals (gràcies maries, bàsicament). I com de pitxiqüens no en tenim cap, però de llibres i discs més d'un parell, heus ací la relació d'ofrenes i detallets, per si faríeu el favor de col·laborar amb la causa (no cal dir que TOTA l'arreplegâ d'açò és per als convidats d'honor), que no tots els dies vénen persones de lluny a parlar d'una llengua llegendària o a cantar en ella, òc?
Per 5 eurius, l'agraïment i un exemplar de la publicació Paraula d'Òc o un CD de Primaël e los del Tiwizi, firmat i dedicat pel grup Per 10 eurets, les gràcies i un dels últims sis exemplars d'una traducció de Frederic Mistral en valencià, Les illes d'or / Nerta Per 15 euros, gràcies i el llibre Valéncia, tèrra d'òc de Joan Martinis, sobre la immigració occitana al Regne de Valéncia, dedicat Per 20 eurals, mercés i el llibre La llengua valenciana i el diasistema occitano-romànic de Lluís Fornés, signat i dedicat Per 25 eurots, mercés plan i el llibre Els riuraus valencians: edificis únics al món sobre l'arquitectura popular, dedicat per l'autor I, per 50 euros, el tot: el CD de Primaël, un dels tres llibres i un dels últims vinils (LP) del disc Som de Lluís el Sifoner, dedicat! I ara ve l'explicació de la falla, que podeu botar-vos-la si ja sabeu com funciona el micromecenatge: el preu dels llibres és el venal per no fer-ho lleig als que n'hagen comprat ja, però amb la diferència que, per a esta ocasió, els autors els han cedit desinteressadament per a cobrir el desplaçament del conferenciant i els músics; més o manco, dos-cents cinquanta euros entre autopista i combustible segons la Michelin. Quant al funcionament del Verkami, per a col·laborar és obligatori obrir-se un compte i, quan trieu la quantitat, haureu de tindre a mà una targeta de crèdit per a posar numerets. N'hi ha molta gent pel món que no està per a eixir de casa i encara no es fia d'estes maquinetes, però vos jure per la mà dreta de Paco Cabanes Genovés que la transacció és segura i que no vos xuplaran els diners del compte fins que s'acabe el plaç i només en cas que apleguem al mínim de 250. Això o veniu qualsevol dels tres dies i li compreu el disc, a l'artista, o feu gasto en el local! Ah, que si al remat no vinguéreu vos enviaríem el present per correu ordinari; però millor si veniu, que en acabant hi ha soparet popular i sarao.
IES LAURONA EXPLICA LES RAONS DEL TANCAMENT
Estimades famílies:
Com ja sabeu, el Consell de la Generalitat, publicà el decret 5/1/2012 que afecta el sector públic de l'ensenyament i de la sanitat pública. 15 dies després de la publicació dels pressupostos de la Generalitat Valenciana, el President i el Conseller d' Hisenda i Administracions Públiques, han signat un decret amb importants retalls. Sorprenentment, aquest retalls només afecten els treballadors de l'ensenyament i no els governants de les administracions públiques valencianes. Analitzem la nostra situació actual:
– Conselleria ens deu: 71.475'35€ per despeses de funcionament.
– De cada dues baixes del professorat només en substituiran una (per exemple no han substituït la professora de francés, de baixa per maternitat)
– No han pagat les ajudes al transport escolar, ni les pràctiques formatives, ni els programes d'orientació que esten duguent endavant al centre.....
Per tot açò, L’Assemblea del professorat de l’institut de Laurona, ha acordat: Concentracions setmanals davant del Centre de treball. La pròxima serà el dijous 26 de gener a les 12 hores. Demanem el vostre recolzament .
CONCENTRACIÓ CADA DIMARTS 24 DE 19 A 21 hores. En aquesta concentració informarem de la situació, farem un taller de pancartes i decidirem les mesures o propostes que estem disposats a dur endavant. Continuarem informant sobre nous acords
L'educació paga els plats trencats, segons Compromís de Llíria
COMPROMÍS DÓNA SUPORT A LES REIVINDICACIONS DE L'ESCOLA PÚBLICA I RECLAMA RESPONSABLITATS AL PP
Els centres de Llíria prenen mesures davant les retallades i el mal ús dels diners públics per part de la Generalitat.
La comunitat educativa dels dos col·legis de Llíria es varen concentrar la setmana pasada a les portes dels centres educatius en mostra de rebuig a les retallades que el Consell està aplicant a l’educació pública i els incompliments en matèria de pagaments que estan deixant en una situació precària el funcionament diari d’estes instal·lacions.
Segons el portaveu de Compromís per Llíria, Paco García Latorre, la formació roig i verda es suma a les reivindicacions que els equips directius, professors, pares/mares i alumnat dels centres públics estan fent davant la Conselleria d’Educació, la qual està precaritzant l’educació amb una sèrie d’actuacions com: Augment de barracons en els col·legis, absència de mestres per a substitucions, reducció horari a personal interí, impagament dels pressupostos assignats als col·legis, massificació d’aules, retallada en ajudes familiars (bo llibre, impagament de beques, retalls en ajudes menjador, etc.), que d’una manera molt directa, estan incidint negativament en les butxaques de les famílies i en la qualitat educativa dels centres. + info
La IX Nit d'escola valenciana serà al Camp de Túria
11 de febrer l'Eliana lll Hora: 19:30h lllLloc: Auditori Municipal de l'Eliana - Plaça del Jutge Comes
Acte de lliurament dels guardons d'Escola Valenciana i presentació de les Trobades d'Escoles en Valencià 2012, amb un espectacle musical que s'obrirà amb la Colla de Dolçainers del camp de Túria i tindrà com a fils conductors les veus del Cor de l'Eliana, els balls tradicionals del grup l'Aljama de Bétera i el ritme escenogràfic de PerKu-Va.
Després de sopa, la festa s'allargarà amb l'actuació del grup Rapsodes, que completarà aquest ventall de manifestacions sonores de la comarca de Camp de Túria, un dels bressols de la música Valenciana.
Enguany Paco Muñoz, referent musical valencià, rebrà el Guardó a la Trajectòria Individual. La revista Saó, que va obrir camí a la publicació en la nostra llengua fa 35 anys, rebrà el Guardó a l'Ús Social. El Cor de l'Eliana, rebrà el Guardó Extraordinari.
Reserveu la vostra entrada al sopar i a l'espectacle abans del 3 de febrer de 2012
Una nova exposició a l'Ateneu de Bétera
Des d'avui, dissabte 14 de gener, tenim una nova exposició al casal de l'Ateneu. Es tracta de la mostra fotogràfica hu-mans, de Raül Camps, que romandrà a l'Ateneu fins el 6 de febrer. La inauguració es fa avui, a les 20.00. En paraules de l'autor,
En aquest projecte es mostra la realitat del patiment per mitjà del retrat de les seues mans. Són persones i la societat les aparta, les deixa en un cantó de la ciutat. Passen fred i calor, es mullen quan plou passant-ho malament per culpa d'una situació, en la seua majoria, no provocada per ells. Ens estan estenent la seua mà perquè els ajudem, i no mirem més amunt del se canell, mirant-los als ulls comprenem que necessiten ajuda, són persones . Agafeu la seua mà, són humans.
Festes de Sant Antoni al Camp de Túria
QUAN EL FRED MANTENIA HIVERNATS ELS CAMPS I SEMBLAVA QUE TOT MORIA, S'ENCENIEN FOGUERES QUE, PER MAGIA SIMPÀTICA ÉSTIMULAVA EL SOL ESMORTEÏT A PUJAR I CONTINUAR EL SEU CAMÍ SIDERAL, PER EVITAR QUE LA FOSCOR MATARA LA VIDA A LA TERRA. LA FOGUERA DE SANT ANTONI ES FILLA D'AQUESTS FOCS EDETANS.
19.30-ENCESSA FOGUERA
21.OO-DIMONIETS DE L'OLIVERA
21.30-LLIURAMENT FESSOLÀ
23.OO-CORREFOC
23.30-CREMAETS POULAR .FES EL TEU AL CALIU DE LA FOGUERA.
TORRA A LA TEVA MARXA.
INFORMACIÓ WEB DE L'AJUNTAMENT DE L'ELIANA.
Del nord i del sud: DIARI D'UN PROFESSOR D'ECONOMIA
Anit vam presentar el llibre de Josep Maria Jordan Galduf, Del Nord i del Sud, diari d'un professor d'economia, de la veu de Josep Vicent Pitxer, també professor d'economia de la Universitat de València, que va fer un retrat-anàlisi del llibre emotiu, sòlid, des de l'amistat i atenció d'una lectura professional que ens obria la gana de llegir, un altre colp, aquesta aportació optimsia i sincera a la vida. Josep Maria Jordan, dues vegades president de l'Institut, va agrair els comentaris, i no va estar-se de manifestar l'emoció de ser entre amics, per acabar amb una petita lectura d'un dels articles.
El punt dolç, la cirereta de la vesprada la posà Isabel Garcia, de Pego, poeta i filòloga. Guanyadora amb 'L'os de la música' del Vicent Andrés Estellés, i una lectora atenta de refernts com Estellés mateix, Vicent Alonso, Enric Sòria, Vinyoli (reivindica especilament Vinyoli), ella, de veu forta i contundent, per omlir la sala de versos.
Aquesta nit, cloenda: conferència de Vicent Partal, sobre els llibres electrònics i el paper que quedarà, per als llibres en paper. Antoni Marzo, president de l'Ateneu de Bétera, i Carles Subilea, presdeint de l'Institut i gerent de Consolat de Mar, faran la cloenda de la fira a les 21.00.
Si encara heu de regalar cap llibre, en tneim un grapat de bons. I de boníssims.
'Els pobles edetans parlen' a la fira de l'Ateneu de Bétera
A partir de les 20.15 presentem un altre llibre especial a la fira del llibre i de la música que organitza l'Ateneu de Bétera, en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, Consolat de Mar i escagavina: 'Els pobles edetans parlen els uns dels altres' de Joan i Neus Domínguez, com aquell llibre de Manuel Sanchis Guarner, els pobles valencians parlen els uns dels altres.
Frases fetes, dites, cançonetes, refranys. Editat per l'Institut del Camp de Túria, serà a partir de les vuit.
El bon Peret de Bétera era un tipo especial,
per a juar passaes peòpies d'un animal.
Mes li'n juaren una que li va eixir molt mal.
FIRA DEL LLIBRE: AVUI BLOCS DE LITERATURA PER JOVES BLOCAIRES
Avui comença el veritable programa de llibres de la fira de Nadal, a l'Ateneu de Bétera, amb la presentació d'un parell de blocs sobre literatura. Amb Roser verdevio i Clàudia sebàstian, dues expertes que esn presentaran novetats i noves descobertes: llibres juvenils, autores de pes, entre més propostes.
Primera vesprada amb llibres i presentacions a l'Ateneu. Tornen Roser i Clàudia, dues joves blocaires que ens expliquen les novetats dels seus blocs, Atenea i el Racó dels rosegadors, que coincideixen amb lectures d'interés, textos i continguts sòlids d'una alliçonadora pràctica del per què dels blocs amb contingut. Dotze anys i onze, que valdrien per bescanviar l'índex lector del país, per assemblar-nos als finlandesos, pel que fa a la cultura del llibre i als resultats PISA. Hem tornat a convidar-les un altre dia de fira, que esperem tinguen una major audiència, com mereixen totes dues; potser que siguen una part fonamental de la nostra fira, amb aquell tot didàctic que oferim.
Avui, si és 28 de desembre, serà una altra parella que farà els honors a l'Ateneu de Betera: la periodista Maria Josep Picó presentarà 'Clàudia i l'esperit de la muntanya', editada per Andana. L'editor, el jove Ricard Peris, explicarà el projecte editorial, tan jove com arriscat: editar des d'Algemesí, ara que són patrimoni immaterial de la humanitat, segons la Unesco.
PREMIS 2011 DEL CASAL JAUME I DEL CAMP DE TÚRIA A BÉTERA
Dissabte es van lliurar els premis Jaume I 2011 a Bétera, organitzats pel casal Jaume I del Camp de Túria. L'acte el van conduir Marta i Pau Pertegaz, nets d'Eugeni Pertegaz, que va ser fundador de la Unió de Llauradors i ramaders del País Valencià. Entre els assistents, els fills d'Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, que rebien els premis en reconeixement del treball de dos prohoms centenaris. L'Aljama i Fil Per Randa van ser també distingits amb els premis a l'empresa i a l'Associació Cultural.
EL CONCERT DE GENT DEL DESERT, BONA MÚSICA EN DIRECTE
Van salvar la inclemència, van fer el concert i van triomfar sobradament. APorten tecnologia i bona música, i pots anar llegint les lletres i cantar-les amb el grup. Rock o folc o una barreja d'ambdues coses, que convida a tornar-los a veure a la primavera , quan el corral de l'ateneu lluesca amb més caliu. Malgrat el temps i els avatars, no va falatr gent ni entusiasme. Ho mereixien.
La solidaritat de l'artista: Silvestre d'Edeta.
Manuel Silvestre (Llíria, 1909), més conegut com "Silvestre d'Edeta", representa tota una institució de l'art valencià. Fill d'agricultors i veí de Llíria, als seus 101 anys continua practicant la solidaritat republicana i d’esquerres que sempre l’ha caracteritzat.
Esta volta ha volgut posar el seu gra de sorra amb Acció Cultural del País Valencià donant un obra seua per ajudar a pagar les sancions persecutòries que el PP valencià vol imposar a esta institució per emetre TV3 en el nostre territori.
Sabíeu que la font de la PLaça de la Mare de Déu era de l'escutor Silvestre?
ELS POBLES EDETANS, HOMENATGE A SANCHIS GUARNER
Aquest és el títol del llibre escrit per Joan Domínguez i Neus Domínguez, il·lustrat per José Fornieles, que ha editat l’Institut d'estudis comarcals del Camp de Túria
AVUI ES PRESENTARÀ A BENAGUASIL, AL SALÓ D'ACTES DE L'AJUNTAMENT, A PARTIR DE LES 19.00H.
‘Els pobles edetans parlen els uns dels altres’ es presenta dividit en tres grans capítols, introduïts per tres poetes edetans: Joan Baptista Antequera Ramada (1746-1818), Josep Aguirre Matiol (1842-1920) i Alexandre Navarro Tomàs (1972), de Benaguasil, Bétera i Nàquera, respectivament, i pertanyents a la Il·lustració, a la Renaixença i a la poesia actual. Tots tres són un producte, de temporada, de la terra i, alhora, representen tres estadis en la història del català: la llengua bandejada, la llengua recuperada i la llengua madura.
'La memòria dels sentiments', un doble CD de cançons del Camp de Túria
Amb motiu del cinqué aniversari de l'Associació cultural l'Aljama de Bétera, aquesta nit es presenta a la Casa de la Cultura un recull de cançons de tradició oral, balls i cants d'estil, recollits de les diferents poblacions del Camp de Túria.
A partir de les 22.30, a la Casa de la Cultura de Bétera. Presentació a càrrec de Ferran Zurriaga.
"L'Aljama de Bétera és una associació cultural que es va crear l'any 2004 amb la finalitat d'investigar, recuperar i difondre la cultura tradicional valenciana per mitjà de la música popular, la indumentària, els balls populars, les costums i les tradicions de la nostra terra. L'Aljama està formada per un total de 18 persones. S'ha publicat un gran treball de camp realitzat per l'amic Fermin Pardo amb la col·laboració de les Obreres i Majorals de 2004, en el qual hem gravat cançons de bressol, cançons de treball, cançons de Pasqua, cançons infantils, cançon de festa, cançons per a ballar i una part de música tradicional religiosa del nostre poble, d'on destaquem la recuperació d'uns cants i una tradició ja perduda a Bétera com són els cants de l'Aurora."
Històries de la ceba, de Carles Subiela
Us escrivim el segon capítol, daquest dolç d'històries rurals i singulars, les autèntiques contarelles de les quals parlava tan magníficament Enric valor. Històries de la Ceba l'ha editat Consolat de Mar, una empresa multicultural, i d'instruments musicals.
FEMELLETA
Femelleta va a València a comprar-se sabates. Que ell és un exigent proverbial ja ho saben al poble, on mai no troba exactament el que vol. I prompte ho comprova també l’amo de la sabateria escollida per veure si troba les sabates que complisquen els seus requisits. Però tal feina resulta cada vegada més improbable. (continua ací: www.campdeturia.cat/index.php)
Fer comarques, per Josep Maria Jordan
Un país és més sòlid quan hi ha una bona xarxa de pobles i ciutats, no només una o dos grans àrees metropolitanes envoltades de menuts nuclis rurals. En aquest sentit, una característica positiva del País Valencià* és que presenta una jerarquia urbana bastant compensada, amb un grapat de ciutats intermèdies que configuren diverses comarques. El nostre és un país de comarques, i això ha ajudat a conservar encara bona part de la identitat cultural pròpia. I a les distintes comarques hi ha unes entitats culturals, els instituts o centres d´estudis comarcals, que fan el que poden per vertebrar el país des de baix.
Aquesta setmana, el divendres, es commemora el 20é aniversari d'un d'aquests instituts, el del Camp de Túria. Amb aquest motiu hi haurà un bon concert a l'auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a les 20h. Fa vint anys, en efecte, que es va posar en marxa l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, una iniciativa similar a altres que s'encetaren per aquell temps en diverses comarques valencianes. Els objectius eren clars: fomentar l'estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca. Uns objectius encara plens de sentit avui, però la vida i la tasca d'aquests instituts no resulta gens fàcil.
Fer comarca, per a la generació dels qui crearen aquestes entitats, era una forma de buscar la nostra identitat com a valencians i construir un país millor. Es tractava d'anar més enllà d'una visió purament localista. Tanmateix, és cert que el grau de consciència comarcal és major en una minoria culta que no en la majoria de la població. El món evoluciona molt de pressa, sota l'empenta del canvi tecnològic i la tendència a la globalització. Però cal trobar un equilibri necessari entre la dimensió global i la local, i en això la tasca d´aquests instituts és encara útil i necessària.
L'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, a través de tres congressos i moltes altres activitats, ha treballat en pro d'un desenvolupament ordenat i sostenible de la comarca i del conjunt del territori valencià. Tanmateix, hem assistit a una evolució accelerada i sovint anàrquica de les coses, i el propi institut ha perdut força i influència amb el pas del temps. Com diu un del seus ex-presidents, Francesc Rozalén, l'institut té el repte d´implicar a la majoria de la societat civil, però vivim un temps en què la pròpia societat civil sembla estar en crisi.
Segons un altre ex-president, Ferran Zurriaga, cal que l´institut trobe noves formes d'actuar a favor d'una cultura humanitzadora i sostenible davant els canvis actuals. Des d'aquesta perspectiva, Albert Dasí pensa que els instituts comarcals han de sacsejar la gent preocupada i donar més impuls al fet d'aprendre i buscar entre tots la comarca que volem. Potser per això, l'actual president de l´Institut d´Estudis Comarcals del Camp de Túria, Carles Subiela, amb l'ocasió del 20é aniversari, crida a sentir-se satisfets amb el camí recorregut, però demana alhora ser autocrítics i renovar la il·lusió per encetar nous projectes.
Els responsables polítics bé farien en aprofitar i recolzar aquestes entitats. Els instituts d'estudis comarcals constitueixen una part de la societat civil valenciana de notable valor. La seua debilitació o possible desaparició implicaria una pèrdua de capital social que potser seria de lamentar en el futur.
*Catedràtic d'Economia Aplicada. Universitat de València
*Primer president de l'Institut del Camp de Túria.
(publicat avui al Levante-emv.com)
www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp
www.campdeturia.cat
Pàgina d'inici llll INSTITUT D'ESTUDIS COMARCALS DEL CAMP DE TÚRIA
PÀGINES ESPECIALS A LA COMARCA
Al directori de l'esquerra, hem confegit quatre pàgines, per a Casals, Ateneus i més cases nobles. Per acedir-hi només que caldria punjar on voleu anar-hi. Les actualitzacions dependran de les informacions i la bona voluntat de tots plegats.
LA TARONJA EN CRISI
Avui, després de l'assemblea de l'Institut posem a debat el camp: la taronja en crisi.
Amb un documental i un debat amb la participació del coordinador de la UNIÓ de llauradors del camp de túria, Vicent Sanz.
Per cert, la UE aprovà ahir un nou pacte comercial amb el MARROC, que afectarà directament la taronja valenciana.
Algú deu pensar que si ni els mateixos valencians no es repscten el camp ni els llauradors, per què ho hauria de fer la Comissió de Cpmerç Internacional del Parlament Europeu, qui és qui ha ratificat l'acord.
LA TARONJA NO FUNCIONA, QUÈ HI FAREM?
VALÈNCIA PER OCCITÀNIA
La Dictada Occitana es un eveniment public e popular de promocion de la lenga occitana creat en 1998 a Castras (Lengadòc) e qu'escai tots les ans le darrèr dissabte de genièr a miegjorn : dempuèi la segonda edicion, dins la quala Barcelona se junhèc a l'entrepresa, cada an la Dictada Occitana escai simultanèament dins diferentas vilas e vilatges d'Occitània e son aira d'influéncia. A Valéncia, aprèp una primièra dictada l'annada 2006 a Catarròja (l'Òrta), se passèc sense interrupcion dempuèi l'annada 2009 a l'Alcúdia (la Ribera), Entà Revolta en 2010, a l'Aula Magna de la UV en 2011 e, la seguenta, a Borjaçot, vila natala de Vicent Andrés Estellés.
| +*| La XVena Dictada Occitana – la 5ena occitanovalenciana – escaserà le dissabte 28 de genièr de 2012 en parallèl als autres d'Arle, Barcelona, Canas, Fois o Niça, entre mai de trenta confirmadas e servirà de prolegomen a la manifestacion que i aurà a la fin de març a Tolosa. Ací, la jornada se ferà a l'atenèu cultural borjaçotièr d'Entà Bassòt ont, en mai de l'eveniment principal – una dictada en occitan dobèrta a tot le monde – ferem d'autras activitats ligadas a la cultura occitana, ongan, una presentacion de Jem Cabanes, traductor catalan e corrector de VilaWeb, sul continùum occitanocatalan; un recital del jove grop tolzenc Primaël e Los del Tiwizi, que presentarà le seu primièr disc; e l'abitual sopar d'afrairament, entre d'autras prepausicions de precisar, coma un bal fòlc per acabar.
| +*| La collecta d'aquesta iniciativa, evidentament, serà destinada a finançar le còst dels desplaçament dels artistas e del conferenciat, e en cas de mai, a apondre a l'aficha del eveniment d'autras iniciativas. L'assisténcia serà, com totjorn, a gratis, e las recompensas per les collaborators seràn d'exemplars signats e dedicats dels libres e de las publicacions editadas per Òc Valéncia, ofrits per l'ocasion pels seus autors a prètz de còst per remborsar le carreg.
SOM A TWITTER
Ara també som a twitter. Si voleu dir-nos res, llegir què proposem, què seguim o per on peguem, de tant en tant, ens trobareu a @campdeturia twitter.com twitter.com twitter.com
ESCOLA VALENCIANA, SÍ a la llengua
Dissabte, 21 de gener de 2012. Plaça de Sant Agustí, València. 18.00h
Concentració i manifestació en favor de l'escola. Contra les retallades en educació. Prou d'abusos. Prou de desviar l'atenció, prou de fer pagar els draps bruts del desficaci valencià a qui no ho mereix. Si han robat, que els tanquen, que tornen els diners, que tornen el patrimoni valencià que han furtat. Però que no ho pague l'escola.
SÍ A LA LLENGUA
TOT I QUE EN L'ÀMBIT DE L'ESCOLA EL CATALÀ HA FET UN GRAN AVANÇ AL PAÍS VALENCIÀ, EN LA RESTA D'ÀMBITS, L'ÚS NO SOLAMENT NO HA AVANÇAT SINÒ QUE HA RETROCEDIT.
Des de la necessitat de donar un nou impuls al compromís de valencians i valencianes amb la llengua (davant la situació política, només el compromís ciutadà és garantia de futur), Acció Cultural vol fer del 2011 l’any de la llengua, amb l'engegament d’una campanya que pretén fer un nou pas de normalització i crear una xarxa territorial de Comissions per la Llengua.
LA IDEA CAMP DE TÚRIA
JOSEP MARIA JORDAN és un dels protagonsites principals del Camp de Turia, del concepte de comarca, exemple de treball col·lectiu, voluntariós, en favor de la cultura, de la bonhomia, de l'economia, de l'entesa entre pobles, exemple de la il·lusió dels homes incansables que continuen treballant malgrat el vent, la moda, la política, i els embats de pobles que no han sabut bastir la modernitat que ell sempre convida a viure. Va ser el nostre primer president a L'Institut d'estudis, i encara quan li ho vam demanar, tornà a liderar el projecte fins al tercer Congrés. Un recorregut d'anys de compromís que va iniciar en la primera tria democràtica municipal, després de la dictadura. Anit va significar que se sentia orgullós de dues grans coses, aquesta presidència i participació en l'Institut, i sobretot, ser un dels membres d'aquesta colla de músics primerencs, els Últims romàntics.
El premi que li van lliurar anit és tan merescut, tan ben destriat, i a la vegada tan unànime, que ens aplegà la gent de l'un costat i de l'altre de la comarca, tret dels botartes, naturalment. Per molts anys.
ACORDIONISTES DE LA VIDA article de JM Jordan
EL PARLAMENT EUROPEU, QUÈ MANA?
Ens arriba que podeu accedir a la pàgina del parlament en catlà, però que cal anar-hi perquè en vegen la necessitat, de la llengua i d'una Europa plurilingüe. Au, si no teniu res més a fer, cliqueu i feu el bot.
MORISCOS: 400 ANYS DE L'EXPULSIÓ
L'exposició és ara a Olocau, fins al 20 de gener de 2010. A la casa de la Senyoria, a més podeu visitar també l'exposició sobre l'espart, de l'artesà Nàssio. Totes dues exposicions són imprescindibles.
MORISCOS. 400 anys
VILAWEB i el Diari de l'escola fan una pàgina sobre els Moriscos, 400 anys després de l'expulsió, amb tot d'enllaços, propostes i activitats de commemoració.
RUTES I ITINERARIS PEL CAMP DE TÚRIA
Hem obert una nova pàgina dins l'àmbit medi ambient, sobre rutes, itineraris i excursions. Comencem amb una ruta pel Garbí, que puja des de Segart. Veieu-ho en aquesta pàgina.
ENLLAÇOS A BLOCS COMARCALS
Del Sud
Vigència de JOAN FUSTER · SER i TENIR
21 intel·lectuals valencians s'apleguen en un quadern de reflexió i debat per defensar l'actualitat de Joan Fuster, un dels pensadors més importants que ha donat el valencianisme durant el segle XX. Sense Fuster no s'entén la idea País Valencià. Fuster va dignificar el pensament a l'alçada dels grans savis europeus del XiX i del XX. Notícia a Vilaweb
DIARIS DIGITALS
COORDINADORA PEL VALENCIÀ
La Trobada d'escoles 2009 es farà a Marines, el 10 de maig. Organitzada per la Coordinadora pel valencià del camp de Túria. Més endavant, tot el programa d'activitatst, amb la trobada musical, el sambori de la comarca i altres esdeveniments.
UN PAÍS D'INSTITUTS D'ESTUDIS
L'Institut Ramon Muntaner aplega els Instituts del país, amb el programa d'activitats, ofertes, ajuts i encara tantes informacions relacionades, sobretot, amb els estudis locals. Imprescindible per saber què passa arreu del territori, amb els estudiosos i els del desfici intel·lectual.
PER LA CULTURA DELLÀ LA COMARCA
